L’addicció al mòbil arriba a Peralada

D’una mitja hora de durada, en aquesta proposta l’obra s’allarga uns 10 minuts més gràcies al ‘Grand Nonet per a vent i corda en Fa major, Op. 31’, de Louis Spohr que, a tall de preàmbul, ajuda a crear ambient abans de l’abrupte començament d’aquesta òpera carregada d’ironia que tracta de la dependència que Lucy England, la protagonista, té del mòbil fins a tal punt que es transforma en un obstacle per comunicar-se amb la resta del món representat per la seva parella, Ben Upthegrove. Visionari, Menotti ja va veure abans de la dècada del 1950 com l’avenç tecnològic que representa l’aparell es transformava en un fenomen que ara, en ple segle XXI, és absolutament vigent atesa la dependència que la societat té del mòbil i de la tecnologia que comporta.

El primer projecte de María Goiricelaya

La proposta escènica es va estrenar al març produïda pel Festival Musika-Música que organitza cada any l’Ajuntament de Bilbao; es tracta del primer projecte operístic de la dramaturga i directora teatral María Goiricelaya. En el muntatge queda clara la tendència de la protagonista a ignorar la seva parella en favor del telèfon, traslladant l’acció a un gimnàs amb Lucy i Ben en plena sessió d’entrenament. Com la mateixa ‘regista’ reconeix, ha volgut portar l’acció a un espai en el qual «un munt de persones entrenen però no es comuniquen, perquè allà també s’emporten el mòbil i cadascú va a la seva. És un lloc on el telèfon és innecessari, però se l’emporten».

A l’actualitzar l’òpera de Menotti, però, es perden alguns detalls molt enginyosos del llibret, ja que un mòbil actual és molt diferent del telèfon amb cable del llibret original, el qual la Lucy protegeix com un nen, evitant que en un moment el Ben li talli ‘el cordó umbilical’ amb unes tisores com si es tractés d’un infanticidi o, ja al final, quan ella expressa la seva por que ell oblidi no el seu rostre ni les seves carícies, sinó el seu número de telèfon.  

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El Festival de Peralada es va veure obligat a amplificar l’obra (¡horror!) al muntar-se en un espai sense l’acústica adequada –sala del Mirador del Castell–, i es va aconseguir així un so gairebé radial i de gran presència en l’orquestra, tot i que modulant les veus, afortunadament, amb més bons resultats. Es va comptar, d’altra banda, amb els mateixos intèrprets de l’estrena bilbaïna, amb la impecable concertació musical d’Iván Martín des del piano i davant un eficaç Galdós Ensemble als faristols. Una professional i entregada Ruth González va fer seu el personatge protagonista i va superar tots els esculls, juntament amb el més que sobrat Ben de l’esplèndid baríton Jan Antem, l’altra estrella de la vetllada, tots dos secundats en escena per un grup d’infatigables actors que dotaven de vida el gimnàs al qual es trasllada l’acció.

La proposta va comptar amb una segona part, l’eclèctic concert ‘Ticket To Ride: The Beatles i Bowie’ a càrrec de la gironina GIO Symphonia dirigida per Francesc Prat amb l’actriu i cantant Elena Tarrats, amb transcripcions per a orquestra de cambra dels dos símbols de la cultura pop, algunes amb arranjaments de Luciano Berio i d’altres firmats per Lucas i Tomás Peire.