La candidatura de la rumba catalana a la Unesco, en perill després de topar amb el Ministeri de Cultura

Són els estats els que tramiten les candidatures i les presenten a la Unesco. A Espanya, el Ministeri sotmet cada proposta a votació al Consell de Patrimoni Històric, on estan representades les comunitats autònomes. I és allà on se situa l’obstacle, venen a dir: en la dificultat que un fet cultural la denominació del qual interpel·la una sola comunitat es pugui fer amb prou suports. En tot aquest procés «es valoren i es prioritzen les candidatures amb més d’una autonomia implicada», fa notar Jordi Tresserras, president d’Icomos, òrgan assessor de la Unesco. I des de la Plataforma temen que, en cas de no renunciar al gentilici, el seu projecte es pugui quedar en un calaix per temps indefinit.

Més possibilitats

El Ministeri de Cultura nega a EL PERIÓDICO que hagi demanat específicament que no s’inclogui el terme «catalana» en la candidatura, tot i que sí que admet que en les dues reunions que ha mantingut amb els promotors els ha traslladat que «tindria més possibilitats» de prosperar una candidatura «internacional» i que «agrupi diverses comunitats autònomes». Com a exemple posa el de la jota, que va ser recolzat per 15 autonomies. Apunta, a més, que la rumba és «un estil musical amb diverses variants» i que la cubana ja està declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

El Ministeri recorda que un país només pot presentar una candidatura cada dos anys. En l’actualitat, estan en procés les de la jota, la cultura sidrera, la transhumància i les alfombres de flors. Per part de la Plataforma afirmen que Cultura veuria amb bons ulls que presentessin la rumba com a «espanyola o d’Espanya» i que formés equip amb la rumba flamenca. Així se’ls va fer saber, precisa Sicus Carbonell, líder del grup Sabor de Gràcia, en una reunió telemàtica mantinguda el 29 de maig.

Aquest canvi de denominació, ignorar el gentilici ‘català’, és considerat inacceptable per la Plataforma, que apel·la al caràcter històric de la forma ‘rumba catalana’ i remarca que està avalada per la musicologia. La rumba flamenca, argumenten, respon a altres tècniques musicals i a un altre bagatge. El flamenc en el seu conjunt va obtenir la declaració de la Unesco el 2010, però entre els seus pals o subgèneres no va incloure la rumba flamenca. «Cosa que no és culpa nostra. Podrien proposar ara a la Unesco que l’afegissin sota el paraigua del flamenc, en lloc de pretendre barrejar una rumba amb l’altra», indica Carbonell.

Un carril més directe

La Plataforma fa notar que existeix un carril més directe perquè la seva candidatura pugui prosperar: que el Govern la consideri com a «qüestió d’Estat», la qual cosa li estalviaria haver de passar per la votació al Consell de Patrimoni Històric (on, després del 28-M, abunden els governs autonòmics de to blavós i amb variables accents de Vox). Hi ha precedents, deixen caure: les declaracions a favor del Risto Caído, jaciment arqueològic dels aborígens canaris (precipitada per un acord del PP i Coalició Canària), o de les Falles de València (un èxit, apunten, de la llavors alcaldessa Rita Barberá). Consideren que és una qüestió de voluntat política.

I és aquí on la Plataforma mou fitxa i estableix contacte amb el partit de Govern a Catalunya, ERC, que es mostra disposat a defensar la seva causa. Fins al punt d’incloure-la a la carpeta de temes pendents per resoldre en la seva interlocució amb el PSOE. De fet, la Plataforma espera que els partits aprofitin la negociació de la investidura per posar aquesta qüestió sobre la taula i accelerar-ne la resolució. «Quan li vam explicar el que estava passant, Oriol Junqueras es va posar les mans al cap», explica Amadeu Valentí, que veu una «amenaça» en l’advertència ministerial que, si persisteix en el gentilici ‘català’, el projecte podria quedar-se congelat durant anys.

Fonts d’ERC, amb qui es va reunir la Plataforma per demanar-li que fes «gestions a nivell estatal», asseguren que el plantejament ministerial «no té sentit» i que no es pot perdre un «actiu cultural per la fòbia a la paraula ‘catalana’». Els contactes amb el PSOE es van posar en marxa, tot i que el context electoral no ha jugat a favor d’agilitzar el tema.

Suport del Parlament

Els republicans asseguren que al Parlament s’ha actuat sempre a l’uníson amb el PSC, amb qui els impulsors mantenen bones relacions i que mai ha posat cap pega als termes en què es va plantejar la candidatura. De fet, quan el 12 d’abril la comissió de Cultura de la institució va votar a favor de declarar la rumba catalana Patrimoni de la Humanitat, ho va fer a partir d’una proposta de resolució que van presentar els socialistes i que va rebre el suport unànime de tots els partits.

I poc després, el 3 de maig, el Parlament va donar suport a la candidatura a la Unesco amb una declaració formada pel PSC, ERC, Junts, la CUP, En comú Podem i Ciutadans que va ser celebrada just després del ple al Saló de Passos Perduts de la institució amb la insòlita estampa dels diputats ballant la cançó de Peret ‘Gitana hechicera’. «Sempre hem avançat conjuntament», resumeixen des d’ERC, que afegeixen que la Conselleria de Cultura ja ha culminat la part que li corresponia i que ara és el Ministeri qui té la potestat de decidir quines candidatures presenta. «Fem falta falta perquè la candidatura tingui el màxim èxit», defensen des del PSC.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Fins i tot si el temor és que la candidatura no rebi el suport del Consell de Patrimoni –on les autonomies tenen representació–, des d’ERC insisteixen que hi ha vies perquè l’Estat la proposi si així ho decideix. «La rumba ha nascut on ha nascut, al carrer de la Cera de Barcelona», recorden fonts d’ERC. «Ningú discutirà les arrels del flamenc i, en canvi, resulta que si poses ‘catalana’ tens problemes. La rumba cubana i la congolesa estan reconegudes i la catalana és l’única que no ho està».

Apunten des de la Plataforma que a Junts també estan disposats a batallar igualment per la rumba catalana i a incloure l’exigència a la seva agenda de negociacions. Lluís Puig, el que era conseller de Cultura, va ser anys enrere mànager de Sicus Carbonell. Insisteixen que parlem d’un gènere musical associat a la convivència, transversal i no lligat a cap ideologia. «La rumba catalana fa ballar a tothom», destaca Carbonell, i Amadeu Valentí deixa clar que no pensen cedir. «No estem sols, i per la memòria del meu oncle (Peret), del meu pare (Xicot) i de totes les famílies rumberes, no renunciarem a la denominació de ‘rumba catalana’, passi el que passi».