La majoria de partits del Parlament surten en defensa de la candidatura de la rumba catalana a la Unesco

Diputats de la majoria de partits del Parlament han sortit en defensa de la candidatura de la rumba catalana perquè sigui declarada com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco després que EL PERIÓDICO hagi publicat que està en risc pel xoc entre la plataforma impulsora i el Ministeri de Cultura, que afirma que pot tenir més èxit de prosperar si interpel·la altres comunitats autònomes més enllà de Catalunya. ERC, Junts, En Comú Podem i la CUP reclamen, com també han fet els promotors, que es mantingui la denominació ‘rumba catalana’ i lamenten que el fet de mantenir el gentilici pugui suposar un impediment perquè la proposta arribi a bon port. La part estatal argumenta que no serà el ministeri qui prengui la decisió definitiva, sinó que aquesta queda a expenses del que votin les autonomies en el Consell de Patrimoni Històric.

«Que la rumba sigui catalana és un problema per al Govern de l’Estat. El PSC davant el mirall. Aquí el defensen, allà el bloquegen», ha assegurat a través de les xarxes socials el diputat d’ERC Jordi Albert, que ha burxat en el fet que el suport a la proposta va ser unànime al seu dia quan la Cambra catalana la va aprovar en comissió, a més que el text va ser precisament impulsat pels socialistes catalans. «La rumba és catalana», insisteix en el seu missatge. Els republicans han iniciat, a petició de la plataforma, contactes amb el PSOE per intentar desencallar la situació.

Des de Junts també hi ha dirigents que han sortit a denunciar la situació. «La unitat del Parlament de Catalunya amb el suport a la rumba catalana agradaria més a Madrid si fos rumba espanyola», ha criticat el diputat i exconseller de Cultura resident a Bèlgica Lluís Puig. També la portaveu del grup parlamentari, Mònica Sales, ha assegurat que està «en perill tot el que és català» i ha desitjat que algun dia «entenguin la riquesa que menyspreen». El diputat Francesc Ten remata amb una interpel·lació al ministre Miquel Iceta, a qui acusa de «centralisme» també amb aquesta qüestió.

En perill tot allò que és català. La rumba, la llengua, la identitat, la cultura... No renunciarem a ser qui som, a ser com som. I no renunciarem tampoc a seguir lluitant contra els atacs per terra, mar i aire. El dia que entendran la riquesa del que menystenen... #rumbacatalana https://t.co/gP8zt5DQeK

— Mònica Sales 🎗 (@mncsls) 11 de agosto de 2023

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La comissió de Cultura del Parlament està presidida per la CUP, que en declaracions a aquest diari asseguren que l’«obsessió de l’Estat espanyol contra la llengua i la cultura catalana arriba a límits esperpèntics», alhora que subscriuen les paraules d’Amadeu Valentí, president de la Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana: «Que no tinguin tant por, la rumba és catalana, la rumba no es retira». Fonts d’En Comú Podem, per la seva banda, asseguren que estan «a favor» d’incloure-hi més comunitats autonomes «com a garantia» que la candidaura prosperi, però afirmen que «no s’ha de renunciar» a la denominació ‘rumba catalana’. El PSC, que ha subscrit totes les iniciatives dels impulsors i que manté bones relacions amb la plataforma, defensa que «es faci tot el que faci falta» perquè la proposta tingui èxit i s’acull a les directrius argumentades pel ministeri.

Des del departament que comanda Miquel Iceta en funcions, apunten que si la proposta interpel·la a més autonomies, «com la de la jota», tindrà més opcions de prosperar en la votació del Consell de Patrimoni Històric. Asseguren, a més, que la part estatal ni posa «esculls ni impulsa» la candidatura, sinó que només la tramita «una vegada decideix» l’esmentat consell en el qual hi ha representats tots els territoris. Les dues reunions mantingudes amb la plataforma, assegura, van ser de caràcter «informatiu» perquè el ministeri «no té capacitat de decidir». Tot i això, per als promotors de la rumba catalana, el que s’ha transmès suposa renunciar a l’apel·latiu ‘català’ amb l’argument que així la resta de comunitats autònomes l’aprovaran, cosa que representaria «mutilar l’art i treure la seva identitat a una música creada i desenvolupada a Catalunya». «No cedirem», ha conclòs Valentí.