La poesia científica de Jorge Drexler enamora a Porta Ferrada

Corria l’era del Mesoproterozoic quan l’amor va néixer de la fusió entre cèl·lules. Des d’aleshores fins a la postmodernitat, el dolç magnetisme d’aquesta idea ha embogit la humanitat. I pocs han sabut llegir millor aquesta obsessió i traduir-la en paraules que el cantautor uruguaià Jorge Drexler, l’otorrinolaringòleg que va metamorfosar en un dels músics més reputats de parla hispana. Ahir, la seva delicada i inspiradora poesia científica va seduir i va enamorar les 1.500 persones que van assistir al seu concert al Festival de la Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols.

L’abril de l’any passat, Drexler va iniciar a Girona la gira de ‘Tinta y tiempo’ (Sony Music, 2022), el seu quinzè àlbum, guardonat amb set Grammys Llatins. 16 mesos després, el trobador va tornar aquest diumenge a Catalunya per desplegar la seva inesgotable lírica i el seu ritme cada vegada més estilísticament eclèctic. El seu recital va despertar somriures, però també llàgrimes de bellesa, i va culminar en una dansa eufòrica de celebració vital que va fer bo allò que som vius perquè estem en moviment.

La jornada d’ahir del Porta Ferrada va ser de les que et deixen amb l’ai al cor. Va arrencar al migdia amb la portentosa interpretació de Selma Bruna, cantant de Marala que va presentar ‘Dorsal’ (2023), un debut en solitari marcat per la polifonia vocal. A la nit, quan el sol d’agost va cedir el pas a la brisa, va ser el torn de Drexler.

Amor per tot arreu

Com no podia ser de cap altra manera, el cantautor uruguaià va centrar el seu bolo en l’amor, que ha marcat la seva trajectòria al món de la música com ho ha fet ‘desde el cantar de los cantares’. Quan Drexler parla, s’eleva ‘el índice vertical entre la boca y la nariz’. El públic escolta, però ell no pontifica, sinó que reflexiona i ‘suelta en el viento presentimientos’, com confessa en el single que dona nom al seu últim treball d’estudi. Intercalant temes i explicacions didàctiques, Drexler crea una atmosfera íntima de diàleg amb l’espectador que ahir va dinamitzar un concert d’aproximadament dues hores.

Tot i així, és capaç de riure al veure com la seva polièdrica concepció de l’amor ha anat evolucionant al llarg dels anys fins a fins i tot ser contradictòria. «Cadascú que s’arregli com pugui, si això fos fàcil no seria tan bonic», recalca. Però, de vegades, ho és. Drexler frena el concert per sorpresa i, confabulat, dona la paraula al públic, on Jordi clava el genoll davant d’un miler d’assistents per demanar a la seva parella que es casi amb ell. L’acció desferma una joia que acompanyarà la resta de la vetllada. ‘La vida no para, no espera, no avisa’.

Notícies relacionades

Festivals: ¿i una mica més d’imaginació?

Qui té un defecte té un tresor

En el seu pas per Porta Ferrada, Drexler va presentar alguns temes del seu últim àlbum com la urbana ‘Tocarte’ –composta junt amb C. Tangana– i la deliciosa i inusualment irònica ‘¡Oh, Algoritmo!’, però també els clàssics més sentits i corejats pel públic de Sant Feliu de Guíxols com ‘Milonga del moro judío’, ‘Universos Paralelos i ‘Todo se transforma’.

Tot això ho va fer amb una banda renovada –i paritària–, composta per habituals solistes que han volgut acompanyar-lo en aquest viatge, com la pianista catalana Meritxell Neddermann, a qui va cedir el protagonisme en multitud d’ocasions, recalcant que l’amor, també el no romàntic, és un esforç col·lectiu d’empatia. S’apaguen els llums i ‘todo está en calma’. Sort que ‘dijo que sí Bolivia’.