Els pòdcasts canvien l’estudi per l’escenari: els xous en directe es disparen

Una tendència al xou en viu que ja segueixen el 23,75% dels creadors, segons el primer ‘Informe anual sobre l’Estat de la creació de pòdcasts en espanyol’ de l’Observatori iVoox 2022. Es tracta d’un format que permet «viure una experiència més immersiva i participativa» i que els presentadors «enforteixin el vincle amb els seus oients, i a més suposa una via de monetització extra», apunta l’estudi.

«Les entrades s’esgoten en hores»

Aquesta és una de les grans apostes de Podimo. Fins a finals d’any tenen tancats sis directes i tenen previst continuar explotant aquest format el 2024 més enllà de Barcelona i Madrid. «La demanda dels nostres usuaris és altíssima», assegura Dido del Hoyo Gotxi, cap de màrqueting de Podimo España. «Les entrades duren un màxim de dos dies penjades a les plataformes, s’esgoten en qüestió d’hores», comenta.

View this post on Instagram

A post shared by Estirando el chicle (@estirandoelchicle)

A més, hi ha el desig per part dels creadors de sortir de l’estudi. «Tenim un compromís d’un mínim d’un esdeveniment a l’any per als grans programes. Veuen com un valor qualitatiu poder tenir aquesta interacció amb els seus usuaris», comenta. Per a Podimo, el salt al teatre té principalment una repercussió econòmica, ja no només per la venda d’entrades, sinó perquè després de cada directe hi ha un gran nombre d’usuaris que es dona d’alta en la plataforma.

Vincle amb els oients

«Els nostres formats en viu no són particularment escènics: són gravacions amb públic», explica Marta Salicrú, directora de Ràdio Primavera Sound. Per ells, aquest nou format «s’ha revelat com una de les formes per recuperar la inversió en el contingut». A més, han pogut observar que «les creadores s’animen davant el públic pel retorn que experimenten del seu entusiasme».

Desirée de Fez, periodista i conductora de ‘Marea Nocturna’ de Ràdio Primavera Sound, i ‘Reinas del gritot’ a Blackie Books fa directes amb públic en ocasions especials. «Ho vivim com una mena de celebració, per trobar-nos amb oients que interactuen amb nosaltres en les xarxes», declara. Tot i que el plantejament no sol ser diferent dels seus programes a l’estudi, alguna vegada ha comptat amb convidats especials, com Mariana Enríquez i Jaume Balagueró. De Fez assegura que amb l’audiència present es genera una energia diferent «perquè tens el ‘feedback’ en directe i veus la cara de la gent».

De l’escolta individual al visionament en comunitat

El fenomen que va començar com un format escolta individual ha anat ampliant les seves fronteres i adaptant-se als nous temps. Cada vegada són més els pòdcasts que s’estrenen alhora amb àudio i vídeo, un format que els permet difondre les gravacions en petits clips a través de les xarxes socials.

A Podimo van decidir fer el salt als continguts en vídeo perquè van veure «un filó que no s’estava aprofitant». Més del 80% dels seus usuaris ha consumit algun pòdcast amb vídeo l’últim mes. La plataforma (que ja compta amb un terç dels seus programes en aquest format) ara inverteix a oferir gravacions de qualitat amb bones infraestructures i decorats, i sessions de vestuari, maquillatge i perruqueria per als seus presentadors. «Suposa una feina afegida que ja no només és el micròfon i una sala més o menys insonaritzada; darrere hi ha una producció molt alta». Segons Dido del Hoyo Gotxi, el vídeo pòdcast ha fet que l’escolta dels programes deixi de ser solitària i passi a fer-se en comunitat.

L’empenta dels famosos

L’empenta dels famososUn dels segells de Podimo és l’aposta per les cares conegudes per als seus projectes. Compten amb Ana Milán (‘La vida y tal’), Laura Escanes (‘Entre el cielo y las nubes’) i Sílvia Abril i Toni Acosta (‘Las del grupo’), entre d’altres. «No val agafar un famós i ficar-lo al set per gravar. Necessitem gent que tingui capacitat divulgativa», assegura Del Hoyo, que explica que han de fer una «tasca d’acompanyament» amb alguns dels seus ‘podcasters’. «Laura Escanes, per exemple, venia d’un format ‘influencer’. Al principi la vam estar assessorant i fent ‘coaching’ perquè li vèiem potencial, però encara no tenia experiència per desenvolupar-lo», comenta.

Ingressos per publicitat

Els pòdcasts obtenen ingressos a través de les subscripcions dels usuaris, la publicitat i ara amb els seus directes. No obstant, la fórmula no funciona per a tothom. Sonora, del grup de comunicació Atresmedia, va néixer amb un model de subscripció de pagament mensual per oferir històries reposades i de qualitat, i aquest estiu ha passat per un ero.  La plataforma ha passat a oferir tots els seus continguts de manera gratuïta i buscarà finançar-se a través de la publicitat. De fet, segons un estudi recent de l’agència Dentsu, la inversió publicitària en pòdcasts creixerà aquest any un 0,7% respecte al 2022, arribant als 6.200 milions d’euros. I es preveu que augmenti fins als 6.400 milions d’euros de cara al 2025.

Subscripcions i exclusivitat

L’altra cara de la moneda és Podimo, que viu principalment de les subscripcions i pagaments mensuals. «El nostre model no només ens permet continuar creixent, també dona suport als creadors», explica Dido del Hoyo Gotxi. Ràdio Primavera Sound tenia fins ara exclusivitat amb Spotify i segons ha pogut confirmar aquest diari, desapareixerà la temporada vinent, igual que els seus programes ‘Deforme Semanal’ i ‘Tardeo’. En concret, el projecte d’Isabel Calderón i Lucía Lijtmaer passarà a ser independent i ja té dates programades per al Teatre Victòria de Barcelona (28 d’octubre i 16 de desembre) i el Teatro Lope de Vega de Madrid (9 de setembre i 2 de desembre).

La directora declara que el seu model aposta per la «total llibertat editorial a les creadores de contingut», però amb acompanyament. «Hem tendit cada vegada a més professionalització i al coneixement d’un format nou i en transformació constant a través de l’assaig i error», explica Marta Salicrú. La periodista considera que la bombolla del pòdcast «s’ha desinflat», però hi ha un «assentament de l’ecosistema». «Un moment complex però que apunta a consolidació», assegura.

El 70% dels menors de 24 anys els escolten

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El consum de pòdcasts va viure un ‘boom’ amb la pandèmia del coronavirus. Durant el confinament, els usuaris es van llançar a escoltar aquests programes a través d’‘apps’ com Spotify, iVoox i Podimo. Tot i que es podia preveure una reducció d’oients després de la covid, el format va saber reinventar-se i actualment Espanya lidera l’escolta de pòdcasts a Europa (més del 50% de la població). 

Segons l’informe Digital News Report Espanya 2023 de l’Institut Reuters, el seu consum s’estén entre els menors de 44 anys(56%) i molt especialment entre els menors de 24 anys (el 70% escolta pòdcasts habitualment). El perfil que més escolta aquests àudios té un alt nivell econòmic i educatiu: un 46% dels graduats universitaris ho fan.