Antonio Díaz, el Mago Pop: «Estic en un núvol, no m’esperava tal rebuda a Broadway»

Diumenge just després del seu brillant debut a Broadway, Antonio Díaz (Badia del Vallès, 1986) tenia la sensació d’haver tocat el cel. Aquest matí, després dels aplaudiments aconseguits i les lloances que ha rebut el seu talent per la crítica, ha tingut mil reunions. Els grans grups de teatres de Broadway el persegueixen. No volen que se’n vagi, però ell admet que el que ara més necessita és parar i plantejar el seu pròxim pas professional. Una nova gesta per al rei de l’impossible.

Ahir deia sentir-se com en la pel·lícula ‘El show de Truman’. ¿I avui?

Estic en un núvol. Vaig arribar fa tres mesos als EUA amb la sensació que ningú em coneixia i la por de no vendre cap entrada o només al públic hispà. Sabia que seria molt difícil. Però a Branson l’espectacle va tenir un èxit sense precedents. A Nova York anem al ‘Today show’ de la NBC i el joc que vaig muntar al carrer ha tingut una transcendència enorme. Gairebé 200 milions de persones ho han vist a xarxes socials, ¡una barbaritat!

Millor promoció, impossible.

L’endemà d’allò vam vendre més entrades que cap musical de Broadway. Em sembla surrealista perquè som a la millor lliga competint amb ‘Hamilton’ i ‘El rei lleó’. Anar pel carrer i que la gent de Nova York et pari per demanar-te fotos o autògrafs és al·lucinant. ¡Si acabo d’aterrar aquí! Per això penso que estic a ‘El show de Truman’.

La nit de l’estrena es va emocionar. ¿Què passava per la seva ment?

Vaig recordar la meva família, el meu pare que ha mort aquest any i la meva mare, que no ha pogut venir. Els meus germans... I vaig recordar tots els esforços que he hagut de fer per ser aquí. Deixar-ho tot de banda per dedicar-me a això, sobretot aquests últims dies, de molt esforç i sacrifici. Ni en els meus millors somnis hauria imaginat tal nit d’estrena a Broadway.

Seria altíssim el nivell de nervis.

A l’Institut del Teatre vaig aprendre que hi ha un punt màxim de nervis. I és el mateix si actues a la Mostra d’Igualada, en les proves d’accés a l’Institut o en el teu debut a Broadway. Ahir estava nerviós, però més que per l’espectacle, per l’anglès. Fa tres mesos el meu anglès era terrible. Continua sense ser molt bo, però suficient per fer l’espectacle. Si alguna cosa m’espantava era la possibilitat de quedar-me travat amb l’idioma.

¿Sorprès amb les crítiques? A Broadway ningú discuteix el seu talent, però sí que s’han fixat en altres coses.

El productor del Barrimore Theater em va demanar que no m’hi fixés perquè l’important, el que mana, és el públic i la seva reacció va ser espectacular. Però són aspectes que em preocupen. Però les crítiques, entre elles les del New York Times, són molt positives. Aquí tot té la millor gent del món a les seves obres, nosaltres hem aterrat amb una producció pròpia feta a Barcelona. No m’esperava que es reconegués la nostra feina. Pensava que serien més contundents perquè també soc conscient que cal millorar moltes coses.

Alguns troben que hi ha massa ‘autobombo’ i publicitat. ¿Ho comparteix?

Totalment d’acord. És una cosa a millorar. Però quan vens de lluny has de fer soroll, sobretot als Estats Units. Pel que fa a la marca ha sigut una estratègia de màrqueting i tant de bo no s’hi hagi de tornar a recórrer quan torni la pròxima vegada.

¿Fins a quin punt són importants els diners en un espectacle de màgia?

T’ajuda a fer grans muntatges. Però jo he anat sol sempre, començant des de zero, sense ajuda d’inversors. Ara poder comptar-hi és una cosa que encara no tinc clar si m’interessa. Si puc continuar sol, com fins ara, ho preferiria. La llibertat és una cosa que no té preu. I no em refereixo només a la creativa, també a la personal, a aquesta que em permet escollir, si vull, anar ara a Barcelona quan acabi les funcions que estaven previstes.

Ha estat pocs dies, menys de dues setmanes, ¿suficient per fer caixa?

Els costos i el risc de venir aquí han sigut enormes. Jo venia a Broadway disposat a perdre molts diners, al final fins i tot en guanyaré. ¡Ha sigut una barbaritat! Ens diuen que ve molta gent que mai ve a Broadway. I han vingut molts catalans també. M’estan recolzant un munt.

¿Què passarà amb Branson ara que ha triomfat a NY?

No ho sé. Pensava que tardaria més temps. Mai vaig pensar que triomfaria així el primer any. Pensava que seria cua de lleó i no cap de lleó. Tenia un pla a llarg termini, ara tot està canviant. Ja veurem què fem. He hagut de dir al meu advocat que no firmi res. Hi ha molts grups inversors interessats, però no em vull precipitar. A més, necessito descansar. Vull tornar a Barcelona i anar al Masnou a menjar-me un arròs. A l’octubre vull estar actuant a la meva ciutat. Em fa molta il·lusió. A més aquest any he perdut el meu pare i vull passar el Nadal a casa amb la família.

¿És diferent el públic de Nova York?

És més sorollós, li va el rock&roll. El de Barcelona mai et regala res i és molt entès en teatre. És perfecte per entrenar-te.

La reacció va ser impressionant: tothom va acabar aplaudint-lo dempeus.

Estic molt sorprès amb la reacció del públic perquè aquí hi ha els millors espectacles teatrals i el públic és exigent. Veure que estan entregats i que riuen amb les teves bromes és brutal. Mai m’hauria imaginat reacció igual ni tant interès per part dels inversors teatrals d’aquí. És increïble.

¿Quan tornarà a Broadway?

A l’octubre segur, perquè em donen el premi Hola Awards que dona l’Organización Hispánica de Artistas Latinos. Llavors miraré d’encaixar una actuació al programa de Jimmy Fallon. M’agradaria fer una cosa especial. També ens han convidat a ‘Good Morning America’.

¿Com va reaccionar la primera vegada que va veure la seva imatge a Times Square, amb tots els grans xous de Broadway?

El que més em va agradar és veure’m a la marquesina del teatre. Va ser el 26 de juliol. Fins aleshores no em vaig creure que seria aquí perquè els contractes tenen molta lletra petita.

Notícies relacionades

¿Què ha dit la crítica novaiorquesa del Mago Pop?

El Mago Pop triomfa a Broadway

I a partir d’aquest somni. ¿Què li falta per aconseguir?

Estan passant moltes coses en poc temps, s’acosten dies intensos i caldrà prendre decisions. El meu somni és ser un dels mags de referència a escala mundial i tant de bo, de la història com van aconseguir Copperfield i Houdini. I els Estats Units són el país per aconseguir-ho. Si vols triomfar en el showbusiness has de ser aquí. En el futur m’agradaria estar dos mesos a Barcelona, el Teatre Victòria és un projecte de vida, i uns set o vuit a Amèrica.