La García Márquez davant el «turisme bibliotecari»: «Ens ha desbordat a tots»

Guanyar premis, ser focus d’atenció, provocar merescudíssima admiració... i córrer el perill de morir d’èxit per l’allau d’usuaris i visitants curiosos i la falta de personal davant els diversos serveis i activitats que ofereix. La flamant i espectacular García Márquez, inaugurada al districte de Sant Martí el maig del 2022, pot presumir des d’aquest dilluns de ser la Millor Biblioteca Pública del món del 2023, guardó que atorga la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA).

Obra dels arquitectes Elena Orte i Guillermo Sevillano, de SUMA Arquitectura, ve de guanyar el Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i és finalista dels FAD, que s’atorgaran a l’octubre. Per a bé o per a mal, s’ha convertit en «una biblioteca molt mediàtica», comenta Neus Castellano, la seva directora, des de Rotterdam, feliç després d’assistir a l’anunci del veredicte, però alhora molt conscient «del difícil repte que significa gestionar-la compaginant els 1.100 usuaris que tenim cada dia amb el turisme bibliotecari». 

«Està pensada perquè sigui la pionera de la biblioteca del segle XXI, que va més enllà de l’estricte silenci de les biblioteques tradicionals, amb usos diferents i espais més cridaners, amb mobiliari envoltant i una estructura desafiadora en fusta», destaca l’arquitecta Elena Orte, una dels artífexs d’un projecte ubicat a la Verneda, un barri obrer i modest no gaire sobrat d’equipaments públics i amb molt asfalt.    

Falta de personal

«La vam concebre com una biblioteca de barri, més íntima, per acollir uns 500 usuaris, 800 com a màxim, però ara hi ha dies, en temporada d’estudis, en què s’arriba als 1.300. El número ens ha desbordat a tots, sobretot als bibliotecaris, que des que es va inaugurar demanen més personal», afegeix Orte. El diàfan, confortable, lluminós i ampli «disseny interior està pensat des de la funcionalitat», i l’exterior, amb grans vidrieres des de les quals es veuen els arbres que l’envolten i una estructura que evoca una gran pila de llibres i un gran xamfrà tipus Eixample, cerca «la connexió urbana», una altra de les claus del premi.  

«La falta de bibliotecaris és una reivindicació des que vam obrir –corrobora Castellano–. Va néixer petita en dotació de personal i econòmica. Som 15, entre bibliotecaris, auxiliars i personal de suport. No és que s’hagi quedat petita, perquè és la tercera més gran de Barcelona, darrere de la Jaume Fuster i la Ignasi Iglésias-Can Fabra, però aquestes dues, i la de Sagrada Família, compten amb 20 persones. Elles obren els diumenges al matí, però nosaltres no podem assumir-ho sent només 15».   

És, efectivament, una de les peticions que fa des de fa mesos el comitè d’empresa de les biblioteques de Barcelona, des del seu compte de Twitter (ara X), @defensembiblios. Els treballadors també assenyalen un insuficient nombre de punts d’estudi per a tal demanda d’usuaris.   

Canvi de model

«El premi de l’IFLA ens l’han donat precisament per haver apostat per un canvi de model que passa per fer de la biblioteca una projecció de casa teva, amb butaques, cadires i un canvi de mobiliari i uns espais que conviden a estar a gust –argumenta Castellano–. Això ha provocat que sobretot nens petits i gent més gran es passin hores a dins, que ja no vinguin només a treure un llibre en préstec. I això cal compaginar-ho amb els altres usos del centre, com el dels estudiants».   

Ràdio Maconda

Especialitzada en literatura llatinoamericana, dedicada al Nobel colombià Gabriel García Márquez i amb un espai per al fons del dibuixant Francisco Ibáñez, mort al juliol, «és una biblioteca que ha sigut molt desitjada pels veïns, un barri molt poblat i en el qual hi ha molts estudiants», afegeix la directora, que porta a Sant Martí 14 dels seus 21 anys de carrera a les biblioteques de Barcelona. «Per això parlarem amb el Districte, perquè doni més espai als estudiants i així ens ajudem entre tots a ‘no morir d’èxit’».

Tot i que, recalca, la biblioteca ha de continuar liderant la part educacional. «Treballem amb les escoles i els instituts, tenim Ràdio Maconda, que funciona des de fa sis mesos amb programació derivada de les activitats de totes les ràdios de Barcelona i ensenyant a consumir informació als nens per evitar les ‘fake news’...

I compten, afegeix, amb la Sala dels sentits, «un recurs pensat per a nens amb dificultats cognitives i especials, portat per professionals». Abans de final d’any hi hauran les primeres sessions de contacontes per a ells, avança. 

Connexió amb els veïns

Aquest canvi de model, apunta l’arquitecta, planteja un tipus de biblioteca «diferent de la tradicional, que només té sales d’estudi. És multidisciplinari, ofereix altres usos, molt pensats per connectar amb els veïns». Aquest és un altre dels motius que més ha valorat el premi de l’IFLA. «Es van recreant diferents maneres de llegir o situacions de lectura: unes de més relaxades, d’altres de més actives amb bicicletes estàtiques al jardí exterior, altres de més estandarditzades tipus estudi, altres de més íntimes dins d’unes cortines, o la zona que anomenem ‘el jardí d’hivern’, amb vegetació i pel qual entren els raigs del sol, que evoca la idea de ‘prendre la fresca’, amb mobles de jardí, entre els quals una hamaca de xàvega, semblant a la que cita García Márquez a les seves novel·les», afegeix Orte, que al costat del seu soci, Sevillano, i el seu equip d’arquitectes i paisatgistes, des que van guanyar el concurs van parlar amb associacions de veïns, col·lectius del barri i de discapacitats perquè la biblioteca fos «tan inclusiva com es pogués». 

Préstec interbibliotecari

La García Márquez compta ara amb 35.000 llibres en sala i 10.000 en dipòsit. Segons la seva directora, contemplen arribar ‘només’ fins a un fons de 50.000. «Les prestatgeries són baixes, perquè no obstaculitzin la visió, o bé estan enganxades a la paret. Això ha ajudat també a guanyar el premi, perquè la fa un lloc agradable, no és l’habitual bosc de prestatgeries –constata–. Cal tenir en compte que som 40 biblioteques a Barcelona i que el préstec interbibliotecari és gratuït: treballem amb una col·lecció única i d’un dia per l’altre pots tenir el llibre que demanes».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El despatx d’arquitectes va realitzar un estudi acústic precisament per evitar que, al ser una estructura de sis plantes obertes a una àmplia escala central que les connecta, el soroll es propagués fàcilment des del primer pis cap a dalt. És una cosa que no s’ha aconseguit del tot, segons recull el comitè d’empresa. És una altra de les conseqüències de l’alt nombre de visitants que hi van, no a llegir, sinó a visitar el centre, i del canvi de concepció. 

Manteniment més complex

L’equip de SUMA Arquitectura, que va quedar finalista del projecte de la Biblioteca Central de Hèlsinki, realitza un seguiment de les instal·lacions, que requereixen «un manteniment més complex que un altre de més tradicional». Com argumenta Castellano, davant un gran finestral amb una no menys enorme esquerda, «és un edifici de fusta, un element viu, construït en triangle, una cosa molt cridanera i sostenible, però arriscada». Amb l’oscil·lació tèrmica d’hivern a estiu, el vidre es va dilatar. Ara esperen que acabi el cicle d’un any tèrmic per estudiar la millor manera de substituir-lo. Un altre dels reptes de la biblioteca del segle XXI.