¿On s’ha ficat Tom Waits?

No podem afirmar-ho, ja que sí que ha donat senyals dispersos i breus al radar. Aparicions en un disc de cançons de pirates (ja en fa deu anys) i en un homenatge al ‘bluesman’ Blind Willie Johnson. I aquell ‘Bella ciao’ per al seu amic Marc Ribot. Se l’ha pogut veure (i sentir) en els Lyrics Awards de Boston, algun xou benèfic i el plató de David Letterman. I el 6 d’abril de 2022 va cantar en un homenatge al finat productor Hal Willner a Nova York junt amb Bono, Elvis Costello i Michael Stipe. Va interpretar tres temes, el tradicional ‘Shenandoah’, ‘Take it with me’ i l’estàndard ‘I’ll be seeing you’. Una mica més activa ha sigut la seva activitat al cine, incloent-hi un rol en ‘Licorice pizza’ (2021).

Notícies relacionades

La Bíblia reggae que va trigar 26 anys a sortir a la llum

Pepe Roselló, fundador de Space i pioner de l’oci nocturn a Eivissa: «S’ha traït l’esperit de l’illa»

Però hi ha raons per tornar a parlar de Tom Waits arran d’aquest cicle de reedicions dels seus àlbums, que va arrencar al juny amb la repesca del baptismal ‘Closing time’ i que arriba ara a les obres que van configurar el seu estil més reconeixible, al segell Island: la gloriosa trilogia integrada per ‘Swordfishtrombones’ (divendres vinent, 1 de setembre, 40 anys exactes després de la seva edició), ‘Rain dogs’ i ‘Franks wild years’. Els discos amb què Waits va deixar enrere, o a un costat, el deliciós ‘piano man’ de matinada, banyat en bourbon, i va obrir les portes al museu de la quincalla, casant el cabaret amb la llatinitat viscosa i la guitarra elèctrica cubista amb la marimba. Beneïda sonoritat de cuneta (amb cert influx de Captain Beefheart, cal dir) i grans cançons, populars i experimentals, alhora.

Sabem que Waits disfruta de la vida casolana amb la seva dona (i coproductora, i coautora de part del seu repertori) Kathleen Brennan a Sonoma County, al nord de Califòrnia, però el seu agent, l’irlandès Paul Charles, deixa anar al seu recent llibre de memòries, ‘Adventures in Wonderland’, que Tom Waits «ha tornat a escriure». I confessa: «Tots esperem que torni a sortir de gira». Potser aquell ‘tour’ que va recalar dues nits a l’auditori del Fòrum no ha sigut l’últim, tot i que tot intent de preveure els seus passos sembla abocat al fracàs. Com explicava Xavi Manresa, director de Cap-Cap, promotora d’aquells concerts a Barcelona, estem parlant d’«un autèntic punk».