L’abandonament escolar, radiografiat en un còmic autobiogràfic d’Oriol Malet

Quan estudiava 3r de BUP, l’avui il·lustrador i dibuixant Oriol Malet es passava més hores als passadissos de l’institut que dins les aules. Quan hi estava, els professors sempre l’enxampaven dibuixant caricatures d’ells– i, en conseqüència, el feien fora de classe. I va acabar deixant els estudis. Aquest element autobiogràfic el va motivar per acceptar l’encàrrec de la Fundació Bofill per crear un còmic que visibilitzés i desestigmatitzés la realitat de l’abandonament escolar prematur.

El resultat és ‘Ombres de colors’ (Comanegra), un volum breu i amb poques paraules, dirigit especialment al públic juvenil, víctimes i potencials afectats per un problema que a Catalunya arriba a molt elevades cotes, segons estudis de la fundació: el 2022, més de 97.000 joves d’entre 18 i 24 anys havien deixat els estudis sense tenir més titulació que l’ESO. Xifra que significa el 16,9% dels xavals catalans, molt per sobre del 13% que registra la resta d’Espanya o el 6% d’Europa.  

«Jo era un mal estudiant. M’hi sento identificat», explica Malet, de 48 anys, que en aquelles hores adolescents als passadissos pensava com seria si un dia es quedés allà de nit i no tornés a casa i es deixés «envoltar per unes ombres d’una dimensió desconeguda al més pur estil ‘The Twiglight Zone’, somiant despert i fabulant i imaginant històries fantàstiques».

En aquests passadissos comença la història d’aquest seu tercer còmic i el primer en solitari –després dels assagístics ‘Un món d’art brut’ (Comanegra / Norma) i ‘Mandela i el general’ (Comanegra / Debolsillo)–. És ficció, però basada en diversos testimonis obtinguts per la Fundació Bofill, que dirigeix Ismael Palacín, i pel mateix dibuixant, que ha recorregut instituts catalans per escoltar de primera mà els joves, però també professors i orientadors.  

De fet, a suggeriment dels adolescents amb qui va contactar, Malet va crear Cris, un protagonista que tant pot ser noi com noia, que passa de les ombres dels passadissos a un món en colors. «Al parlar amb ells, tots repetien ‘no ens escolten’. Se senten atabalats, amb molt estrès i pressió. I molts dels que s’aconsegueixen reenganxar als estudis diuen que va ser gràcies a un professor o professora que els va escoltar i els va preguntar què els passava. Cal escoltar-los i tenir empatia amb ells en comptes de dir sempre que els joves passen de tot, que no tenen valors o són violents. Perquè darrere d’alguns hi ha històries de mòbing, racisme o rebuig. Cal anar més enllà de donar-los la tabarra amb el missatge de ‘cal estudiar’», assenyala l’il·lustrador, que tot i que va deixar els estudis va encaminar les seves il·lusions cap al dibuix. «A mi l’art em va salvar la vida», recalca. En aquesta línia, el pròleg del còmic, de Triquell, finalista d’‘Eufòria’, un jove artista que després d’abandonar les classes va trobar el seu camí en la música.  

Treball precari o atur

«És un problema que té conseqüències gravíssimes. Molts joves que deixen d’estudiar acaben en mercats molt precaritzats o a l’atur, cosa que pot portar amb el temps a ser usuaris dels serveis socials i a problemes mentals. És una marginació que es paga molt cara», adverteix el director de la Fundació Bofill, que ha impulsat la iniciativa Zero Abandonament, per radiografiar i conscienciar del problema. 

Notícies relacionades

La «putrefacció del poder» que va satiritzar Llull arriba al còmic

Més músicai solidaritat que política

Palacín, que espera reunir-se amb la Conselleria d’Educació, apunta també a les solucions que s’han aplicat en altres països: «Beques, orientació i acompanyament per a joves desorientats, una cosa normal en l’adolescència, donar segones i terceres oportunitats per a la repesca...». 

«No pot ser que avui ens sembli normal que un 17% de joves catalans deixi els estudis», afegeix, tot i que la xifra hagi millorat respecte als anys 2000, quan eren el 33% (un de cada tres abandonava), «en part per l’increment d’oferta d’FP». Cal «combatre els prejudicis socials» i obrir el debat, insisteix. «És un repte col·lectiu».