Una dècada de Jazzing
El millor planter musical és a Sant Andreu: les claus de la seva imparable banda de jazz
Sant Andreu i el jazz van de la mà des que Joan Chamorro va començar a inocular la seva passió per aquesta música sorgida als EUA, fruit del gresol de cultures, i contagiar el seu swing a nens que s’han convertit en destacades figures gràcies al seu mètode. A la Sant Andreu Jazz Band (SAJB) van fer els seus primers passos la famosa multiinstrumentista Andrea Motis, que ha gravat alguns discos amb el segell, com ‘Verve’ i ‘Impulse!’, i la trombonista Rita Payés, que més enllà de la seva carrera va acompanyar C.Tangana en la seva gira ‘El madrileño’. Molts d’altres han sorgit d’aquesta formació que aquest any arriba a la 10a edició del seu festival Jazzing amb una potent programació a la Fabra i Coats, de l’1 al 3 de setembre.
A més de la magnètica SAJB, aquest any tocaran en la desena edició del Jazzing la mexicana Cedros Big Band, la gallega Imagine Jazz Orchestra de Vigo, la suïssa Jazzing Fribourg Orchestra i la Fredi’s Jazz Band de Matadepera. També hi actuaran saxofonistes de la talla de Joel Frahm i Scott Hamilton, entre d’altres, dos convidats de luxe. Més enllà de poder veure’ls en directe, tots dos oferiran classes magistrals als joves membres d’aquesta banda escola amb músics que tenen entre set i 21 anys. Els benjamins actualment són els germans Nils i Sander Theuns, que toquen la bateria i el saxo, respectivament, a la joveníssima Dixie de la SAJB.
Elsa Armengou era un criatura de sis quan va arribar a la SAJB, la trompeta era gairebé més gran que ella però deixava parats a tots quan tocava
Tenir dos saxos tenors importants internacionalment com Hamilton i Fram és una cosa que ja no sorprèn els membres de la SAJB, que han despertat l’admiració de grans artistes. «Hamilton ha gravat bastant amb nosaltres. Fram és la primera vegada que ve al Jazzing però hem tocat amb ell al Palau de la Música el 2015 i va ser increïble. També vam tocar amb ell en una gira que vam fer amb Andrea Motis pels EUA», recorda Chamorro. El seu sistema d’ensenyament, únic al món, s’ha convertit en un referent.
Compromís i entusiasme
El multiinstrumentista Chamorro exposa els seus joves intèrprets a la música i als concerts des de molt joves. No hi ha motivació millor per preparar-se per a una actuació, una gira o un disc. Ell, que dirigeix el conjunt amb el mateix ímpetu amb què instrueix els seus alumnes. Valorant-ne tant el talent com les ganes d’aprendre, no l’edat. Elsa Armengou, que ara té 15 anys, quan va arribar a la SAJB era una criatura de sis i la trompeta era gairebé més gran que ella però deixava parats a tots quan tocava.
Als seus pupils Chamorro els transmet el seu entusiasme pel jazz, els motiva perquè escoltin i descobreixin artistes d’altres èpoques. Perquè se superin. La SAJB és un ecosistema basat en la confiança mútua on cada un ha d’aportar el seu gra de sorra. Chamorro els incita sempre a voler anar més enllà, a explorar i a no conformar-se amb el que ja saben. En la música, com en la vida, si un no evoluciona i fa coses diferents, s’avorreix. El mateix passa en el jazz: necessita creativitat i improvisació per insuflar-li vida. Les ganes i l’energia d’aquest conjunt jove i ben afinat és un model admirat al món sencer.
A la SAJB aprenen a estimar el jazz a força de cantar i de ballar, no només tocant el seu instrument o llegint una partitura amb un mestre i director que tant contesta preguntes, com aclareix dubtes dels seus joves músics, com fa suggeriments perquè vagin ampliant els seus coneixements. Els anima a escoltar, transcriure, imitar, improvisar, practicar, compartir i, sobretot, disfrutar de la música. Com si fos un joc però s’han d’esforçar.
«La Sant Andreu Jazz Band ha sigut la millor escola que he pogut tenir musicalment. Però a més, m’ha inculcat uns valors, disciplina de treball i humilitat»
«La Sant Andreu Jazz Band ha sigut la millor escola que he pogut tenir musicalment. Però a més, m’ha inculcat uns valors, disciplina de treball i humilitat. Els meus companys són com una gran família», assegura Jan Domènech Vayreda, pianista i compositor que actualment viu a Holanda, on treballa amb un trio de jazz que compagina amb un quintet amb música original que ha format amb alguns companys de la SAJB.
L’any passat van publicar un àlbum que ha sigut seleccionat per Joventuts Musicals de Catalunya. Al pianista, que ja ha participat en 30 discos, entre els quals ‘When love is arround’ amb la cantant Paula Barranco, la SAJB li va permetre exposar-se molt jove a experiències formidables. Entre els seus millors records valora «els moments en què hem tocat amb grans músics convidats, especialment el concert de la meva presentació amb Joe Magnarelli, Dick Oatts i Scott Hamilton». I entre el més difícil assenyala «com de complicat era aconseguir la concentració en els concerts durant viatges llargs d’autobús. Però també van ser grans moments en els quals he après molt».
«He pogut ser en escenaris contínuament posant en pràctica ja professionalment tot el que estava estudiant i gravar amb músics de nivell internacional»
Per a Èlia Bastida entrar a la SAJB va ser descobrir un altre món. «Tenia 17 anys quan hi vaig entrar, estava acabant 2n de batxillerat i 6è de grau mitjà de violí clàssic, estava superdecidida a presentar-me al superior de clàssic i el meu dia a dia estava totalment focalitzat en aquest estil de música», recorda. Però preparar les dues peces que Joan Chamorro li havia demanat per poder-hi entrar la va fer canviar. «Vaig començar a descobrir un altre món musical molt ric que em donava una de les coses que trobava a faltar en el clàssic, llibertat de creació. El món de la improvisació, la llibertat que dona el jazz, les infinites maneres de tocar cada melodia, les harmonies, em van obrir la possibilitat de dedicar-me a aquesta música i ho vaig veure claríssim en pocs mesos. Volia dedicar-me al jazz. Vaig començar a estudiar moltíssim per entrar en aquest nou llenguatge i després vaig decidir presentar-me al superior de jazz en comptes del de clàssic, però sense deixar de tocar clàssic».
Com la resta dels seus companys valora haver tingut «l’oportunitat de ser en escenaris contínuament posant en pràctica ja professionalment tot el que estava estudiant, gravar amb músics de nivell internacional i gravar el primer disc al meu nom, ‘Joan Chamorro presenta Èlia Bastida’. La SAJB m’ha permès arribar a molta gent. ¡Realment ha sigut un regal formar part d’aquesta ‘big band’!», diu la violinista, que prepara el seu sisè disc. A més de tocar en diversos conjunts, com HalliGalli Quartet, que obrirà el Jazzing aquest divendres, l’any passat va publicar la seva metodologia de violí jazz ‘Swing with your violin’ (Boileau).
80 músics en 18 anys
La majoria dels que segueixen el mètode Chamorro acaben dedicant-se professionalment a la música. «Solen seguir estudis superiors a l’Esmuc, el Liceu o el Taller de Músics. I abandonen la SAJB per volar pel seu compte sobre els 20 o 21 anys», recorda Chamorro, un autèntic home orquestra. «Un 80% acaba dedicant-se a la música, un parell ha optat per la pedagogia i la resta ha fet altres carreres», destaca. La SAJB complirà aviat 18 anys. «Hi han passat més de 80 músics i hem gravat gairebé uns 50 discos». La seva petita casa a Sant Andreu, estreta i allargada, és també el seu lloc de treball i el seu estudi de gravació.
«Quan això va començar érem un grup de sis. Ens ho passàvem molt bé i es va convertir en una escola i una inspiració per a molta gent»
Més seguidors a YouTube que el Lincoln Center
Chamorro mai va imaginar el recorregut que tindria la seva idea d’animar uns nanos a tocar jazz. «Quan això va començar érem un grup de sis. Ens ho passàvem molt bé. Allò es va acabar convertint en una escola i una inspiració per a molta gent arreu del món». El grup continua canviant però el seu ADN es manté intacte. «Cada any hi entren uns quatre nens, d’altres se’n van perquè es fan més grans i emprenen les seves carreres», explica. Però molts continuen lligats a la SAJB i sovint actuen com a artistes convidats. El seu canal de YouTube té gairebé 250.000 inscrits, una barbaritat. «Si és que en tenim més que el Lincoln Center», apunta Chamorro, que ha explicat el seu mètode i filosofia de treball en molts llocs, entre els quals la prestigiosa Universitat de Stanford (EUA). I alguns vídeos superen els sis milions de visualitzacions.
«La majoria d’intèrprets més coneguts de la SAJB són nenes: Andrea Motis, Rita Payés, Magalí Datzira, Eva Fernández, Alba Armengou... Això és en gran part perquè totes elles, a més de tocar un instrument, s’han desenvolupat com a cantants. I aquests solen ser sempre els més famosos entre el gran públic. La gent coneix més Nat King Cole, Nina Simone i Diana Krall que Thelenius Monk o Joe Lovano, que són dos cracs», apunta Chamorro. En aquest sentit recomana no perdre de vista altres membres i exmembres de la formació, com els saxofonistes Koldo Munné i Marçal Perramon, el trombonista Joan Codina, el trompetista Joan Mar Sauqué o el pianista Marc Martín.
Descontentament
¿Què passarà quan Chamorro no hi sigui? ¿Tindrà continuïtat aquest fenomenal projecte? «El meu llegat quedarà en la gent que ha après amb mi. A mi em queda la satisfacció de veure com han anat creixent com a persones i com a artistes». Aquest projecte és la seva vida. Chamorro hi dedica totes les hores perquè s’ocupa de tot i només delega els aspectes organitzatius a Blanca Gallo, la seva fidel col·laboradora que l’ajuda en tasques com l’última gira que han fet per Àustria i Hongria.
Notícies relacionades«Això funciona perquè jo també toco i m’encanta l’ensenyament. Mai he pensat en la continuïtat d’aquest projecte ni a portar-lo a un altre lloc. Res. Un dels meus lemes és: el que importa és el camí. I mentre sigui feliç i el camí funcioni, és a dir, mentre s’aguanti la SAJB econòmicament, seguiré». És una advertència.
Aquest any és la primera vegada que el Jazzing s’ha quedat sense ajuda del Districte de Sant Andreu i s’ha eliminat una de les seves actuacions en ple carrer. Chamorro reclama més suport. «Jo no cobro res per organitzar aquest festival. Els nens tampoc paguen res. La SAJB es finança amb els concerts i els discos». Dels 100.000 euros d’aquesta 10a edició del Jazzing, 47.000 procedeixen d’ajudes públiques: 30.000 de l’ajuntament (Turisme), 6.000 de l’ICUB i 11.000 de l’ICEC.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
