Mor María Jiménez, la inventora del ‘Se acabó’

Diva fins a l’últim sospir. María Jiménez sembla haver elegit el moment de la seva mort, aquest dijous a la matinada als 73 anys. En ple «s’ha acabat» mor la intèrpret de ‘Se acabó’, cançó present en el seu segon elapé, ‘María Jiménez’ (1978). En el número escrit per José Ruiz Venegas, Jiménez donca porta a un home que les hi ha fet passar magres. Amb altivesa i classe. En l’Espanya del brandi. La primera estrofa diu: ‘Todo lo que yo te haga/ antes ya tú me lo hiciste. / Y ahora, ¿qué quieres conmigo? / si tú para mí no existes. / Aun yo soy mejor persona/ pues no quiero hacerte daño. / Solo sé que no te quiero/ mi amor se fue con los años. / Se acabó’.

L’artista sempre es va sentir còmoda amb la definició que la presentava com la «Bambino amb pits». Però al tempestuós món passional del d’Utrera afegia Jiménez una dimensió explícitament carnal. Com a ‘Háblame en la cama’, de Manuel Sánchez Pernía i part de ‘Resurrección de la alegría’ (1979), el seu tercer àlbum, en què també figuren ‘Me doy entera’ i ‘En la oscuridad’. «Amb les meves cançons, abans i ara, es folla molt bé», diu la cantant en les seves memòries ‘Calla canalla’ (2002). Jiménez era llavors la mare soltera de Rocío Jiménez Gallego, a qui havia parit amb 18 anys. «Quan estaves amb el teu nòvio no et feia mal, ¿oi? ¡Ara t’aguantes!», li van dir a la sala de parts, recorda a ‘Calla canalla’. Una dona contra el món. Contra un món molt hostil amb les dones; per a més informació.

A servir a Barcelona

María Jiménez va néixer a Sevilla, al barri de Triana, el 3 de febrer del 1950. Per part de pare tenia sang gitana. El 1965, en resposta a una oferta de feina, va agafar ‘el Sevillano’ i es va plantar a l’estació de França per servir en una casa de la zona alta de Barcelona. Hi va durar poc. En els baixos fons de la ciutat, al celler flamenc i cabaret Villa Rosa d’Arc del Teatre, al barri xino, es va iniciar al món de l’espectacle. «En aquell moment, volia ser Chavela Vargas, com de petita havia volgut ser Marifé de Triana». Lola Flores seria el seu model femení definitiu. Van seguir al Villa Rosa els ‘tablaos’ El Duende (a Madrid), Los Gallos (a Sevilla, on va ser batejada La Gitana Yeyé) i el Villa Rosa madrileny. Llavors va néixer Rocío.

Amb l’ajuda familiar va ser mare i va continuar sent artista. Al ‘tablao’ sevillà Las Brujas el periodista Emilio Romero li va posar amb malícia i per a mosqueig de la intèrpret el sobrenom de ‘La Pipa’ (‘clítoris’ en argot). Gonzalo García Pelayo, home clau del rock andalús com a empresari de la nit, mànager i productor musical, va produir el seu primer disc, titulat, com el segon, ‘María Jiménez’ (1976). També va produir García Pelayo ‘Resurrección de la alegría’, ‘Sensación’ (1980), ‘Frente al amor’ (1981), ‘De distinto modo’ (1981) i ‘Seguir viviendo’ (1986), discos en els quals més que amb les tripes cantava «amb el cony», segons les seves paraules, rumbes, buleries, boleros, ranxeres, cançó llatinoamericana i tot el que se li plantés al davant. Va regnar en platós televisius, sales de festes, fires i gasolineres, on l’Espanya moderna dels 80 va relegar a partir de cert moment la seva música tremenda. Si bé, com hem vist, ningú guanyava a dona moderna Jiménez.

Relació tòxica

La seva filla Rocío va morir en un accident de cotxe el 1985. Fins i tot en tres ocasions es va casar amb l’actor Pepe Sancho, amb qui va tenir un fill i una relació tòxica de manual.

El 2001 va gravar amb La Cabra Mecánica l’èxit ‘La lista de la compra’ i un any després el rescat de l’artista va culminar amb l’àlbum ‘Donde más duele. María Jiménez canta por Sabina’, amb versions de peces del cantautor. El 2020 va publicar el seu últim disc llarga durada, ‘La vida a mi manera’.

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

Jiménez va intervenir en les pel·lícules ‘Manuela’ (1976), ‘Perdóname, amor’ (1982), ‘¡Ja me maaten...!’ (2000), ‘Yo, puta’ (2004) i ‘Los mánagers’ (2006), així com en les telesèries ‘Hostal Royal Manzanares’ (1996) i ‘Todos los hombres sois iguales’ (1997).

L’any passat va ser guardonada amb la medalla d’or al Mèrit en les Belles Arts, atorgada pel Ministeri de Cultura. També el 2022 va crear la Fundació María Jiménez contra la violència masclista i amb l’objectiu d’oferir refugi a dones víctimes de maltractaments.