Jessica Chastain reivindica la lluita dels actors a Venècia: «Volen mantenir-nos callats»

Jessica Chastain s’ho va pensar molt abans de prendre la decisió de venir a Venècia. «Tenia molts dubtes, i hi va haver membres del meu equip que em van aconsellar que no vingués», reconeix. A causa de les vagues d’actors i guionistes que mantenen el cine nord-americà bloquejat, recordem, ella és una de les poquíssimes estrelles de Hollywood que aquest any han pogut visitar el certamen. «Als que ens dediquem a aquesta professió se’ns sol recordar què afortunats som, i què agraïts ens hauríem de sentir, per tal de mantenir-nos callats. I això precisament és el que ha permès els abusos laborals contra els quals la vaga està lluitant». Chastain és la protagonista de la tercera pel·lícula consecutiva de Michel Franco que competeix pel Lleó d’Or, sens dubte una de les més discutibles en la filmografia del mexicà.

‘Memory’ és la història d’un home que mira en va de recordar i d’una dona que intenta oblidar desesperadament, però no pot. Ell pateix esquizofrènia; ella va ser víctima d’un trauma sent una nena –i Franco revela la seva veritable naturalesa en el moment oportú en forma de clímax dramàtic–, i la seva vida posterior ha sigut un infern a causa d’això. Per contemplar la relació que floreix entre tots dos davant la desaprovació dels seus familiars, Franco recorre a l’austeritat formal i l’efectisme narratiu presents en totes les seves pel·lícules. No obstant, malgrat que tot el seu cine es basa en una mesura o una altra en l’exhibició de misèries i atrocitats, mai abans havia demostrat tenir tan poc a dir a través seu com ho fa a ‘Memory’, ni les havia utilitzat de forma tan grollera per sorprendre l’espectador.

‘Fuera de temporada’, també presentada a concurs en l’última jornada competitiva del festival, és tot el contrari. No conté ni trampes ni excessos, tot en ella es percep modest, genuí i honest. També la protagonitza una parella: ell (Guillaume Canet) és un actor famós en crisi, i ella (Alba Rohrwacher) va renunciar als seus somnis de fer carrera com a pianista per portar una vida tranquil·la; 15 anys després d’haver trencat la seva relació de forma gens amistosa, es retroben i reviuen el seu passat en comú, i mentre ho fan ens conviden a reflexionar sobre els retrets i penediments derivats tant dels camins que prenem en la vida com dels que descartem, i sobre la conveniència de manejar les segones oportunitats amb precaució. 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La història que el francès Stephane Brizé explica, doncs, no és especialment original o complexa; el que la dota del seu atractiu excepcional és la mirada que el director manté sobre els seus personatges, tan discreta com penetrant i afectuosa. ¿Té ‘Fuera de temporada’ possibilitats de formar part del palmarès? Difícil saber-ho, però almenys n’hauria de tenir més que la tercera ficció presentada avui a competició, ‘Woman Of’, oportuna pel tema que aborda –les vicissituds d’una persona que tracta de transicionar de gènere en un país tan intolerant com Polònia– i decididament matusser a l’hora de fer-ho.

Fora d’això, les prediccions que circulen pel festival vaticinen que el Lleó d’Or anirà a parar o bé a ‘Pobres criaturas’, reinvenció feminista del mite de Frankenstein dirigida pel grec Yorgos Lanthimos, o bé a ‘Green Border’, radiografia del drama dels refugiats a càrrec de la polonesa Agnieszka Holland; en altres paraules, a la pel·lícula més radical, creativa i enlluernadora de les que aspiren al premi o a un drama social rudimentari però sens dubte contundent. Som a poques hores de descobrir si tenen raó.