Marco Mezquida: «La IA pot ser una gran eina, però està sobrevalorada»

Ara em venia de gust donar un cop sobre la taula a partir del jazz i la lliure improvisació, amb Masa Kamaguchi i Ramon Prats. ‘Tornado’ és un disc intens, potent, amb cançons curtes i poderoses. Sortirà a principis d’octubre. És un homenatge als tifons japonesos. He estat cinc vegades al Japó i n’he viscut quatre. L’últim, amb Sílvia Pérez Cruz; ens van dir que era el més fort en 60 anys. ‘Tornado’ és una tempesta estètica amb peces molt expressives, algunes molt tonals. Comença amb les més turbulentes i després arriba la calma.

¿Té a veure tot això amb l’actual alerta mediambiental?

No està lligat premeditadament, però avui, més que mai, tenim consciència que el canvi climàtic és una realitat i que no es pot menysprear. Sabem que es fonen els pols, i que hi ha una desertització, i un augment de la temperatura, i a l’altre costat del món, els pitjors tornados i tsunamis. El disc és la meva declaració de principis per un sistema sostenible. Jo vinc de Menorca, una reserva de la biosfera, i poso això en valor. El capitalisme destructiu no para, i tothom vol tenir piscines, quan l’aigua és un bé preuadíssim. És demencial.

El nou Govern de les Balears parla de revisar les polítiques de contenció turística. ¿El preocupa aquest gir?

Em preocupa sempre, governi qui governi. Però la dreta està més a favor dels ‘lobbies’ hotelers, que són molt forts. S’acaba claudicant davant els desitjos d’aquests poderosos. Si ho permetem, estem tirant la tovallola. És un moment crucial. Si triguem 20 anys més, no hi haurà res a fer.

Parla de la improvisació com a eix del nou trio. ¿Com es fa per capturar en l’estudi el moment irrepetible, l’estat de gràcia? ¿És un obsessiu a l’hora de repetir les preses?

Soc perfeccionista, però de vegades les primeres preses són les que tenen una gràcia especial, pròpia de quan ets sobre un terreny que no has trepitjat gaire. En altres ocasions, repeteixes les preses confiant arribar a la perfecció. Però, en aquest disc, la peça ‘Tornado’ correspon a la primera presa. En vam fer tres més, però no sentíem que tingués la mateixa frescor.

Fa dos anys va oferir un concert al Sónar en diàleg amb una intel·ligència artificial. Brian May, el guitarrista de Queen, ha dit aquests dies que «podríem recordar el 2023 com l’últim any en què els humans van dominar l’escena musical».

Massa apocalíptic. He fet altres concerts com aquell, al Sónar de Lisboa, al CosmoCaixa, en conferències... Aquest tema està de moda, però al Mercat de Vic tots serem éssers humans, controlant les màquines. La IA pot ser una gran eina, però està una mica sobrevalorada. El nostre cervell és molt més complex i no sé si la màquina arribarà a tot.

¿En les seves experiències amb la IA, s’ha sorprès o descol·locat per alguna resposta artística de la màquina?

No especialment. Ho treballàvem d’una manera bastant científica, i quan sentia que la IA es repetia i ja no aportava gran cosa, allà es va acabar. La intel·ligència es pot retroalimentar una mica, però no fins a l’infinit. No vaig sentir en cap moment que el que estava passant allà fos insuperable.

Hem vist la seva firma en la campanya ‘Salvem el Milano’, a favor del club de la ronda de la Universitat, on va actuar moltes vegades en el passat i que serà aviat substituït per una franquícia de ‘trattorias’.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Clar que el vaig firmar, més que res perquè l’ajuntament sigui conscient del que passa. Jo ja sé que no es pot lluitar contra un amo que vol llogar un local per més diners, però si allà hi ha hagut un fet cultural important per a la comunitat de músics i per al públic, l’ajuntament hi ha de tenir una implicació. O bé per intentar lidiar amb el nou arrendatari, o si no, que agafin un lloc dels que tenen, o amb el qual tinguin un conveni, i hi posin un nou Milano. Si ningú lluita, viurem en una ciutat culturalment més pobra.