Polèmica al Festival de Cine de Sant Sebastià
Josu Ternera s’atribueix al documental de Jordi Évole un assassinat pel qual mai va ser processat
L’exdirigent d’ETA José Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera, s’atribueix al documental dirigit per Jordi Évole la seva intervenció en l’assassinat el 1976 de l’alcalde de Galdakao Víctor Legorburu, un crim pel qual mai va ser processat i que va ser sobresegut per la Llei d’Amnistia de 1977.
Segons ha publicat aquest dijous el diari «El Correo», el documental «No me llame Ternera», que s’estrena la setmana vinent al Festival de Sant Sebastià, «comença amb una entrevista a l’expolicia municipal de Galdakao Francisco Ruiz» que va ser tirotejat quan va mirar de protegir Legorburu.
Al documental Évole mostra a Ruiz les «imatges en què ‘Josu Ternera’ reconeix la seva intervenció en el crim» i l’antic policia municipal «comenta el que li suggereixen aquestes paraules», assenyala el diari.
Per l’assassinat de Legorburu van ser processats tres membres d’ETA, però «mai Urrutikoetxea», afirma El Correo, que precisa que no es va produir cap condemna, ja que amb l’aprovació de la Llei d’Amnistia el 1977 «aquest i altres crims van rebre el sobreseïment lliure».
El Zinemaldia va assenyalar el 7 de setembre passat en un comunicat que el film, que ha generat una forta polèmica, «brinda una dura i inèdita mirada» de la trajectòria d’Urrutikoetxea com a dirigent d’ETA, aborda alguns dels moments decisius de la banda terrorista i fins i tot «permet a una víctima resoldre incògnites de l’atemptat que va patir fa gairebé 50 anys».
Per l’assassinat de Legorburu van ser processats el 1977 Isidro Garayalde, Mamarru; Joaquín Villar Gurrutxaga, Fangio, i José Miguel Retolaza, Exequi.
La interlocutòria judicial va assenyalar que unes «altres dues persones que van participar» en l’atemptat van quedar sense identificar.
Notícies relacionadesEl comando que formaven aquests tres terroristes i els dos desconeguts va estar implicat també en l’assassinat de l’alcalde d’Oiartzun Antonio Echeverria el 1975, i en el del mecànic José Antonio Galarza el 1976, que la mateixa ETA va reconèixer que «s’havia equivocat perquè l’objectiu era l’alcalde de Zizurkil».
Polèmica
Des que es va saber que el documental s’estrenaria al Festival de Cine de Sant Sebastià, més de 500 firmes entre les quals es troben Fernando Savater, Fernando Aramburu i Andrés Trapiello han demanat que no es projectés. El director del festival, José Luis Rebordinos, afirmava aquest dimarts que el documental ‘No me llame Ternera’ serà projectat perquè «no blanqueja» el terrorisme i perquè «donar la veu no és donar la raó». El periodista català també ha afirmat en un tuit que «entrevistar no és blanquejar» i que «entrevistar no significa compartir les idees de l’entrevistat». «Sembla mentida que encara hàgim d’aclarir qüestions tan òbvies», ha afegit a la xarxa social.
Comunicado del @sansebastianfes sobre la proyección del documental No me llame Ternera.
— Jordi Évole (@jordievole) 12 de septiembre de 2023
“Estimamos que la película ha de ser vista primero y sometida a crítica después y no al revés”
Gracias @jlrebordinos
Entrevistar no es blanquear.
Entrevistar no significa compartir las ideas… pic.twitter.com/vdz42E8s1O
