Excavació a la cova Simanya
Troballa neandertal digna d’Indiana Jones en un magatzem del museu arqueològic de Barcelona
Periodista cultural
Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Revelant-se com un tresor amagat digne d’Indiana Jones, aquest dimarts s’ha presentat al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), a Barcelona, la identificació de 54 restes de neandertals que corresponen com a mínim a tres individus que van viure fa més de 50.000 anys a la cova Simanya, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac. Segons els arqueòlegs responsables del projecte, es tracta de la col·lecció de restes neandertals més important de Catalunya i una de les més rellevants de la península Ibèrica.
Com l’arca perduda
De les 54 restes, pertanyents a un adult, probablement una dona que mesurava uns 154 centímetres, a un preadolescent d’uns 11 o 12 anys i a un nen d’entre set i vuit anys, només un s’ha trobat en l’excavació de la cova des del 2020. Els altres 53, «com si fos l’arca perduda», ha fet broma el catedràtic de Prehistòria Josep Maria Fullola, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), es mantenien conservades en una caixa guardada en un magatzem de Cervera, on s’envia el que no cap als fons del MAC, que dirigeix Jusèp Boya. El contingut de la caixa provenia d’una excavació clandestina realitzada per un aficionat pirata als anys 70 a la cova Simanya, però a l’estar fora de context se’n desconeixia la importància i molt menys que fossin neandertals.
La pressió del Departament de Cultura de la Generalitat va fer que aquest aficionat acabés entregant a mitjans dels 80 la caixa i el seu contingut i relatant on i com ho va excavar. «Sabíem que a Simanya hi havia ossos i eines però no hi anàvem buscant en absolut restes de neandertals», assegura Fullola, l’equip del qual treballava des del 2020 a la cova, on es va trobar la connexió amb la caixa. «És una petita dent, un queixal del seny del jove de 12 anys. Anatòmicament no és la peça més important, però ens va permetre connectar-lo amb dues dents seves més també guardades a la caixa», explica Juan Ignacio Morales, investigador de l’IPHES-CERCA i de la Universitat de Barcelona, codirector de l’excavació juntament amb els arqueòlegs Antonio Rosas, del CSIC i el Museu Nacional de Ciències Naturals, i Artur Cebrià, que es va adonar de la pista que connectava la caixa amb la cova.
«L’excavació de la cova Simanya des del 2020 ha revelat que durant el paleolític els neandertals la va utilitzar de forma ocasional com a campament esporàdic. Hi ha evidències de focs i activitats domèstiques, eines de pedra i els animals que consumien, però també que va ser utilitzada com a refugi i cau per grans carnívors, com l’os bru o l’os de les cavernes», apunta Morales.
Zona fosca i estreta
La cova té uns 300 metres de recorregut repartits en diverses galeries, amb un accés senzill. Però les restes, afegeix l’investigador, es trobaven en un petit ramal de 20 metres, cap al final, «en una zona fosca, estreta i profunda a 70 metres de l’entrada», fet que potser va ajudar a conservar-les
L’excavació a la cova Simanya, des de l’exterior.
¿Els uneix parentiu?
Tot i que l’estudi morfològic ha sigut concloent i prova inequívocament que són neandertals, les anàlisis de l’ADN antic han sigut infructuoses. «No s’ha pogut extreure perquè no s’ha conservat», lamenta Rosas. Per això, afegeix, no es pot determinar, per exemple, si eren mare i fills. «Però sí que podem prendre’ns una llicència poètica arqueològica i especular amb això, pel fet d’aparèixer en un mateix context i per les seves edats», diu amb un somriure.
L’adult és l’individu més ben representat, amb elements de la mandíbula, dos braços, una mà bastant completa i diverses dents, tot i que alguns no es descarta que puguin ser d’un quart individu.
Aquests resultats, que publica la revista ‘Frontiers in Earth Science’, no seran els únics, auguren els investigadors, que encara no poden determinar de què van morir ni si era un enterrament (això, recalca Fullola, probablement hauria sigut possible si les restes haguessin sigut estudiades al mateix lloc de la troballa per professionals i no per un aficionat que les va treure fora de context).
Precisar-ne la datació
Notícies relacionadesA més, se seguirà reconstruint la història del jaciment, intentaran precisar les característiques físiques dels individus i la seva dieta (amb ajuda dels dipòsits de tosca de les dents), i afinar-ne l’antiguitat, ja que per ara, les primeres datacions només asseguren que són anteriors als 50.000 anys, que és fins on arriba la prova del carboni 14. També intentaran comprendre la pauta de creixement dels neandertals respecte a la de la nostra espècie, l’‘Homo sapiens’, estudiant la dent del jove, però també la primera vèrtebra del nen.
Per ara, el que s’ha trobat permet, amb la filogeografia, explica Rosas, «estudiar les dinàmiques poblacionals i el desplegament evolutiu dels neandertals als territoris que van ocupar. Simanya pot mostrar com es relacionava genèticament i culturalment aquest grup amb d’altres de Catalunya», una zona que formava part d’un corredor de poblacions que enllaça amb les de Llevant, el Cantàbric i Atapuerca, al centre de la Península.
