La Mercè 2023
The Tyets: «No farem això de: la fórmula ha funcionat, la repetirem infinites vegades»
La música en català viu un moment dolç impulsat per una nova escena pop que beu de l’àmbit urbà i està protagonitzat per joves artistes. Hi destaca el duo de Mataró The Tyets (Xavier Coca i Oriol de Ramon), grup de moda aquest estiu després d’aconseguir convèncer un públic intergeneracional amb el seu últim disc ‘Èpic solete’. I, sobretot, seduir una insospitada multitud amb aquest ‘pelotazo’ anomenat ‘Coti x coti’, una exòtica cançó que fusiona reggaeton i sardana. The Tyets, que encaren la recta final de la seva hiperactiva gira, són un dels reclams de la programació de La Mercè (la nit del dissabte 23 al diumenge 24 a les 01.00 hores al carrer Menéndez i Pelayo).
¿Els ha passat això de saludar un poble i estar en un altre?
Xavier Coca: Ha passat... Ha passat poc, però ha passat. Quan comences l’estiu saps en quin dia vius, però arriba un punt en què ja no. Per a nosaltres ara els dilluns són els divendres. Ho intentem gestionar tan bé com podem.
De tot el que els està passant, ¿hi ha alguna cosa que els hagi sorprès?
Oriol de Ramon: Més que no esperar-ho, la rebuda del disc i tot el que ha arribat després no ho dimensionàvem. Esperàvem que fos un punt d’inflexió, però mai saps on arribarà. Tot el que ha arribat és molt fort. A tot arreu on toquem sempre està a petar. És un projecte en què fa cinc anys que hi treballem i abans hi havia 15 persones mirant-nos i, ara, veure’n 20.000 que han vingut només per veure’t a tu és molt boig.
Passa sovint que amb fenòmens culturals, musicals, que se’ls esprem al màxim. ¿Tenen la sensació que els ha passat?
O. R.: Ens queda molta guerra per fer. Encara han d’arribar moltes coses i aprofitarem l’onada. A Catalunya passa això que a tot el que despunta s’intenta esprémer-li tot el suc, però la nostra feina és intentar no cremar, contemplar tempos, tenir estratègies...
¿Com s’encara un moment així, quan es té tan clar que és el seu moment?
X. C.: Has d’intentar no perdre la frescor. Sempre componem igual, les idees, les rutines, com produir els temes... No perdre les mateixes dinàmiques tot i que el projecte hagi explotat és el que manté la frescor del grup.
Sempre desprenen bon rotllo, tenen cara de bons nanos... Quan la cosa es posa seriosa i han de prendre decisions, i imagino que ara és el moment, ¿continuen així?
O. R.: Tenim un equip que sempre hem intentat que estigui el millor possible i volem continuar fent-ho així. Però és aquesta balança de professionalitzar i cal cuidar la teva gent. Tot l’equip és molt conscient que és un projecte molt gran i que tothom s’hi ha de deixar la pell igual com nosaltres.
X. C: De vegades pequem de bonassos i de no saber gestionar algunes situacions, però també perquè ningú ens ha ensenyat a fer-ho i aquí se n’aprèn a base que passin coses. Al final quan treballes amb 12-15 persones has de prendre decisions que són per al bé del projecte.
O. R.: Sempre preval la part humana abans que l’empresarial. Podríem fer un equip de màquines i putos cracs però no tindríem essència. L’essència és que tenim bon rotllo, fem una gira de 70 bolos que aguantem perquè som amics. Perdre això seria perdre l’essència del projecte, que és passar-s’ho bé.
Un dels grans èxits d’‘Èpic Solete’ és la intergeneracionalitat. ¿Com i per què creuen que s’ha donat?
X. C: Fem una música que és apta per a tots els públics. Sí que parlem de la nostra vida quotidiana i la de la nostra generació, però els sons són agradables... Pot semblar per a joves però la gent gran que vol estar connectada ho entén i li agrada. I ‘Coti x coti’ ha tocat la fibra i ha acostat molta gent a tota l’altra cosa que fem.
O. R.: Hem agafat l’essència de la música pop catalana, l’hem actualitzat i l’hem portat a sons actuals i melodies que funcionen. L’hem renovat i li hem donat un aire fresc, i la gent s’hi ha vist reflectida.
¿Continuaran estirant el fil de jugar amb les músiques tradicionals?
X: No, això és un recurs. La vam encertar, però és anecdòtic. Ara no tindria sentit que féssim una cobla. No farem això de: la fórmula ha funcionat, ho repetirem infinites vegades.
Molta gent els ha conegut ara, però el projecte fa cinc anys que existeix. ¿Com ha sigut el camí?
O. R.: L’evolució és molt ‘heavy’. Al principi fèiem una música molt rara, que en aquell moment era alternativa, no tenia res de ‘mainstream’. No teníem ni puta idea de fer música, hem après a fer-la durant el projecte. Al principi sonàvem com el cul, fèiem músiques més trap, més undergorund, i a mesura que hem crescut hem vist el que ens funciona. Un dia va sortir ‘RRHH’ copiant un tema de reggaeton del moment i vam veure que allà estàvem més còmodes que fent veure que fèiem trap.
L’èxit, ser joves, cantar en català, els ha col·locat en un lloc de referència pel que fa a la llengua. ¿Com es prenen aquesta responsabilitat i les crítiques per com utilitzen el català?
Sempre diem el mateix: la llengua és viva. Nosaltres no seríem nosaltres si no cantéssim utilitzant les expressions i el vocabulari que utilitzem en el nostre dia a dia. Som conscients que hi ha coses que són castellanismes o anglicismes, però és la nostra manera de parlar.
És evident que és el moment d’aquest nou pop català. ¿Quin futur creuen que pot tenir l’escena?
X. C.: Regnarà uns quants anys. És una cosa cíclica a Catalunya, va per generacions. Hi ha música d’aquest gènere per a estona i d’aquí uns anys sortirà una altra gent, una altra moguda. L’important és que hi hagi música en català per molts anys, ja sigui reggaeton, rap o death metal.
O. R.: Crec que és important que, en aquesta nova escena, hi ha una cosa que crec que no havíem tingut en el ‘mainstream’ català, que és que hi ha dues dones que ho estan partint: Julieta i Mushkaa. És molt interessant i poden generar molts referents.
¿I fins on arriba la seva ambició?
O. R.: Sempre s’han de trencar esquemes. Sempre hi ha aquest sostre que ens autoimposem que en català només podràs tocar a Catalunya i ja n’hi ha prou.
X. C.: Però hi ha moltes coses a fer.
O. R.: La música catalana pot anar molt més enllà d’oients catalans. Mentre el concepte i la música puguin traspassar fronteres la llengua no és cap problema.
Van pel camí d’esgotar el segon concert al Sant Jordi Club. ¿El salt al Palau era massa gran?
X: Ho podríem fer. Però és això de cremar etapes... Tenim 25 anys. Estem contents de fer dos Sant Jordi Club. Potser ara no és el moment de fer-ho. Potser el moment és quan tanquem la gira del nou disc.
Venen d’un gran concert a Tarragona, l’any passat van tocar per la Mercè en un escenari ple a vessar i aquest any repeteixen.
Notícies relacionadesX. C.: La Mercè és una bogeria sempre. A veure quanta gent està realment boja per The Tyets i com nosaltres percebem el ‘feedback’. L’altre dia a Tarragona era una bogeria com cridaven les 15.000 o 20.000 persones que hi havia.
O. R.: L’any passat per la Mercè hi havia molta gent, molta se sabia les cançons, però no tothom venia per nosaltres. Hi haurà més gent de la que esperem tots...
