La Mercè 2023: una trepidant ‘Nochentera’ a la platja de Bogatell

Tots eren allà per ballar amb ‘Nochentera’, cançó al capdavall triomfadora del festival fins i tot sense haver guanyat (91 milions de reproduccions a Spotify, mentre que ‘Secreto de agua’, de Blanca Paloma, suma un milió pelat). No vam haver d’esperar una nit sencera per escoltar-la, però gairebé: eren les 2.27 de la matinada quan Victòria Riba va entonar la peça més desitjada. Acompanyada per vuit ballarins i tres músics, i dominant el coll i l’escena, va posar allà el clímax d’un ‘set’ que va incloure els seus ‘covers’ de La Oreja de Van Gogh i El Sueño de Morfeo. Tot i que en aquests grups estiguin els seus referents musicals, el seu repertori es va escorar més cap a la fibra electre-dance, visible en aquests temes nous, ‘Misiles’ i ‘Engatusao’.

Dards contra el futbol

La barreja de públics a Bogatell va ser significativa. I d’actituds: allà hi va haver l’encreuament de festa i mala llet política de Zoo, consumant un passeig triomfal amb la seva atòmica barreja de tradició valenciana (aquests metalls) amb electrònica i hip-hop. Invectives contra el futbol («22 cabrons encenent la grada», «banda armada per màfies»), lírica eroticofestiva («mugrons de cirera, meló de tot l’any») i esmenes totals al sistema en ‘Impresentables’ i ‘Ventiladors’.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

En un altre extrem, el pop dolç i melodiós de Ginestà, en campanya del seu tercer àlbum, ‘Suposo que l’amor és això’. Tot i que es va batejar retent honors a la miliciana Marina Ginestà, en el seu la motivació política ha derivat cap a la cançó emotiva-idealista, lliure de gelosia, traïcions i sentiments considerats tòxics (amb coartada patriòtica: «baixo cap al Canigó / quan esclata la primavera del teu cor»). Van lluir un ‘hit’ innegable: ‘L’Eva i la Jana’. I abans, obrint la sessió, David Menéndez, Boye, amb el seu rap àcid i la seva dominadora presència escènica, delectant el públic de primera hora amb ‘Veni vidi vici’ i les seves noves troballes satíriques, com ‘Vamos a trabajar’. Seguirem els seus passos.