Contra el mite de la Roma lúbrica: no anava de sexe, anava de poder

‘Cunnus’ adverteix que el sexe a Roma «no era un diàleg, sinó un monòleg», que el concepte de consentiment era a mil·lennis d’existir i que l’única regla sagrada era que el poderós ostentés sempre el paper actiu en la relació sexual. Això suposava deslegitimar homes poderosos, com Juli Cèsar, August i Marc Aureli, per haver-se deixat sodomitzar, però també abominar qui practicava un cunnilingus. «L’activitat, la penetració, s’associaven (i encara s’hi associen) a la masculinitat més normativa i hegemònica», adverteix l’autora, que abans va publicar ‘Soror’, que retrata la Roma antiga des d’una perspectiva de gènere.

Brutícia i patiment

Res era innocent, i menys el llenguatge: el ‘cunnus’ que dona títol al llibre, magníficament il·lustrat a la portada per Paula Bonet, significava tant vulva com anus i la cloaca d’un animal, i era un terme associat a la brutícia en general. De la mateixa manera, ‘pathicus’, derivat de ‘patir’ en grec, s’utilitzava tant per designar homes passius en el sexe com per a dones. Si no eres la part viril i activa, estaves destinat a patir la trobada sexual, no a disfrutar-la.

Afirma Patricia González Gutiérrez que només ens hem quedat amb la imatge dels frescos eròtics de Pompeia, quan en realitat era un enclavament d’estiueig on els joves anaven a divertir-se, comparable amb un Magaluf actual. Que els nombrosos fal·lus que adornen les construccions romanes s’han malinterpretat i solien ser amulets contra el mal d’ull, que es creia provocat per les dones. I que al final, les fonts mai retrataven per a la posteritat les plàcides relacions normatives que transcorren dins del matrimoni, al donar-les per descomptades, igual que ningú escriu sobre dormir o respirar. Els emperadors depravats, les legions de prostitutes i les patrícies de cap calent que formen part del nostre imaginari han sigut recreats a partir de libels i propaganda política, confeccionats amb ànim de denúncia o sàtira.

Orgies a la sala de miralls

No obstant, ‘Cunnus’ recull cridaners casos com el d’Hostius Quadra, que va muntar una sala de miralls on celebrar les orgies a costa dels seus esclaus, que, cansats dels continus abusos, van acabar per assassinar-lo. Una cosa de veres inusual, ja que, segons les normes de l’antiga Roma, si un serf matava el seu amo, la resta d’esclaus de la casa, nens i dones inclosos, eren castigats amb la mort. No obstant aquella vegada August els va indultar, tan gran era la depravació d’Hostius Quadra.

Un altre personatge, Mamerc Escaure, va ser acusat per Tiberi de diversos crims i purgat de manera brutal de l’esfera política romana. Se’l va acusar de pràctiques sexuals aberrants, com rebre amb la boca oberta la sang menstrual de les seves esclaves, una cosa que no havia importat massa fins que va caure en desgràcia políticament. També Catilina, epítom de la maldat, corrompia els homes a base de pagar-los prostitutes i comprar-los gossos i cavalls. A la Roma antiga, explica ‘Cunnus’, la degeneració moral era associada a la social i la física. El Pater Patriae (pare de la pàtria) havia de ser exemplar també en l’àmbit privat per dirigir la societat, plantejada com una gran família. Ja abans, Aristòtil en la seva ‘Política’ destacava que els governants i les seves famílies havien de ser no només irreprotxables en l’àmbit sexual sinó a més discrets, al contrari que els tirans, que a més de ser lascius ho anaven pregonant.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

‘Cunnus’ també convida a plantejar-se què hi ha darrere de personatges com Messalina, presentada com una nimfòmana que va voler competir amb prostitutes: una adolescent forçada a casar-se amb qui li doblava l’edat i víctima d’una campanya de propaganda. I a reflexionar sobre que la violència sexual aparegui com una constant a Roma fins al punt que cada canvi d’època, política o simbòlica, estigui marcat per una violació: des de Rea Sílvia, mare de Ròmul i Rem, fins al rapte de les sabines.

Contra la visió que l’adveniment del cristianisme va tornar puritana una societat libèrrima, Patricia González Guitiérrez argumenta que els romans també tenien els seus propis déus i havien entrat feia temps en fase de puritanisme. Roma era una societat complexa, acaba, com ho era la manera de relacionar-se amb el sexe dels seus ciutadans.