¿Qui guanyarà el premi Nobel de literatura? El que diuen els experts

¿S’atrevirà l’Acadèmia Sueca a fer un pronunciament polític quan anunciï dijous el Nobel de literatura? Si ho fa, podria premiar un escriptor que defensa la llibertat d’expressió, assenyalen experts.

Entre els citats com a possibles guardonats figuren l’autora i crítica del Kremlin Liudmila Ulítskaia, coneguda per les seves novel·les èpiques sovint centrades en relacions personals, i el britànic Salman Rushdie, que va sobreviure a un apunyalament l’any passat després de viure ocult durant anys per una sentència de mort dictada per l’Iran per la seva novel·la ‘Els versos satànics’, de 1988.

Però l’Acadèmia Sueca també podria premiar un escriptor menys conegut, com la xinesa Can Xue, una autora de ficció avantguardista.

Premiar Ulítskaia, que viu autoexiliada a Alemanya, seria una manera d’indicar que «la literatura es manté lliure davant la política», va comentar a AFP Lisa Irenius, editora cultural del diari suec ‘Svenska Dagbladet’.

Un premi a Ulítskaia enviaria «un missatge molt polític», va coincidir Bjorn Wiman, editor cultural de l’altre principal diari suec, ‘Dagens Nyheter’.

¿El moment de Salman Rushdie?

Wiman creu que aquest any en té opcions l’americanocaribenya Jamaica Kincaid, les novel·les de la qual es basen en la vida i experiències de la seva família amb el colonialisme i les qüestions racials. Però el que realment li encantaria és que guanyi Rushdie. «Ha arribat el moment que ell guanyi, i si ho fa, em trec el barret davant l’acadèmia» per defensar la llibertat d’expressió que Rushdie encarna, assenyala Wiman.

L’acadèmia ha sigut criticada pel predomini d’autors occidentals, blancs i masculins entre els seus guardonats. Sacsejada per l’escàndol #MeToo el 2018, seguit de la polèmica elecció de l’austríac Peter Handke per al Nobel del 2019, ha buscat canviar la seva imatge. L’any passat va concedir el prestigiós guardó a la icona feminista francesa Annie Ernaux. L’any anterior va premiar el novel·lista britànic d’origen tanzà Abdulrazak Gurnah per la seva obra, que explora els turments de l’exili, el colonialisme i el racisme.

«En els últims anys hi ha més consciència que no pots quedar-te amb una perspectiva eurocentrista, hi ha d’haver més igualtat i el premi ha de reflectir la seva època», va afirmar a AFP la professora de Literatura de la Universitat d’Estocolm Carin Franzen. Wiman va destacar que la meitat dels 18 membres de l’acadèmia, que té dos llocs vacants, han sigut renovats des que es va concedir el premi a Handke. Les seves postures prosèrbies van incloure el suport a l’expresident serbi Slobodan Milosevic, que va morir el 2006 mentre enfrontava un judici per genocidi.

L’acadèmia «ha canviat», va assegurar Wiman.

L’eterna candidatura d’Adonis

Diversos membres de l’acadèmia, conformada per autors, historiadors, filòsofs i lingüistes, han participat en debats polítics i socials; han organitzat seminaris sobre llibertat d’expressió i igualtat, i han publicat articles d’opinió a la premsa sueca. Això contrasta fortament amb l’acadèmia prèvia, que era més tancada. «Això era impensable fa cinc anys», va assenyalar Wiman.

Un exemple és la poeta d’origen iranià Jila Mossaed, que es va unir a l’acadèmia el 2018. Mossaed sol expressar la seva oposició al règim iranià i ha exaltat obertament les qualitats literàries del poeta sirià Adonis, assenyalat durant més d’una dècada com a aspirant al Nobel. «Encara és molt difícil endevinar» a qui està considerant per al Nobel l’acadèmia, va emfatitzar Lina Kalmteg, crítica literària de la ràdio pública sueca SR.

La llista de nominacions i les deliberacions del jurat es mantenen segellats durant 50 anys. Altres citats freqüentment en l’especulació són l’autor romanès Mircea Cartarescu, els hongaresos Peter Nadas i László Krasznahorkai, l’albà Ismail Kadare, el kenyà Ngugi wa Thiong’o i la canadenca Margaret Atwood.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Per honrar la seva promesa de més diversitat, l’acadèmia ara consulta experts externs per entendre millor l’abast d’obres procedents de llocs llunyans. «A causa de la promesa de l’acadèmia de mirar a altres regions geogràfiques, em temo que acabarem sense el coneixement necessari per endevinar el guanyador, fins i tot si tens un doctorat en Literatura», va admetre Victor Malm, editor de cultura del diari popular ‘Expressen’.

Des de la creació del Nobel de literatura, només 17 dones han obtingut el premi sobre un total de 119 premiats.