▾ .com .cat
Oci i Cultura
Louis Tomlinson, a la recerca d’identitat al Palau Sant Jordi

Excomponent d’One Direction

Louis Tomlinson, a la recerca d’identitat al Palau Sant Jordi

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Guitarres elèctriques en feliç aleteig i un noi guapot, cantant pulcre i compositor de trets clàssics, assaltant aquest divendres el Palau Sant Jordi. No tot és reggaeton i trames urbanes, ni moltíssim menys, en el camp pop sub-25, i Louis Tomlinson ha agafat embranzidaf amb el seu segon àlbum en solitari, ‘Faith in the future’, conjurant el terrible pecat d’haver sigut membre d’un grup per a ‘teenagers’, One Direction.

El britànic diu creure en el futur i, per ara, el present no el tracta malament. Si el març del 2020 va obrir a Barcelona la seva primera gira mundial omplint de gom a gom Razzmatazz (va ser l’últim bolo a la sala abans del tancament pandèmic), aquest cop va apuntar al Sant Jordi, tot i que sense aconseguir omplir-lo (12.000 assistents, segons la promotora Live Nation).

 

El món del fan

¿Què té Tomlinson? Doncs una empenta pop-rock funcional, aliena a la innovació (mai ha discutit l’ascendent brit-pop) i cançons amb tornades molt marcades que apunten al ‘top 10’. Amb ocasionals formes d’himne, com ‘The greatest’ (que firma amb James Vincent McMorrow), mirant de reüll a Imagine Dragons sense arribar al seu objectiu. Aquest tema està dedicat al motivadíssim món del fan: «Junts, som el més gran / Mai tornarem a passar fred», va cantar ell, ben acompanyat pel cor espontani del Sant Jordi, en una estrofa que hauria fet seva Scarlett O’Hara. Incitació a la gresca: «‘Barcelona, scream!’» (¡crideu!).

Posada en escena sense ingredients remarcables, amb leds, vídeo i una mica de pirotècnia, centrant el focus en el noi cantaire i alhora donant imatge de banda. Però Harry Styles, el seu excol·lega ‘directioner’, sense ser tampoc un explorador musical, té un repertori molt menys lineal i més ric en relleus (i bones cançons). El repertori va estar molt dominat pel nou àlbum (14 dels 22 temes de la nit), si bé es van colar repesques del primer, com ‘Walls’ (peça amb un coautor anomenat Noel Gallagher, i es nota), així com l’encara no gravada ‘Copy of a copy of a copy’, l’eficaç ‘hit’ primerenc ‘Back to you’ (que va gravar amb Bebe Rexha) i un parell de ‘covers’, ‘505’, d’Arctic Monkeys, i ‘7’, de Catfish and the Bottlemen. I completant el quadro, sengles mencions a One Direction, ‘Night changes’ i ‘Where do broken hearts go’, que van despertar udols a la pista.

El present va parlar per boca de l’impetuós ‘Paradise’ i el vagament ‘funky’ ‘Written all over your face’. I la carta més triomfant, ‘Out of my system’, peça de guitarres postpunk una mica a l’estil Franz Ferdinand, que va apuntar el missatge a favor de viure de pressa i intensament. Balanç temperat per aquest ídol a la recerca d’una identitat que marqui amb rotunditat la diferència.

 

Notícies relacionades

 

 

Temes:

Música Palau Sant Jordi

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Barcelonejant Així és el jardí viral de Barcelona amb més de 200.000 flors
  2. Districte de Ciutat Vella El tràfic de fàrmacs per crear la ‘droga dels pobres’ s’expandeix a la zona més vulnerable de Barcelona
  3. A les 40 setmanes L’alcalde de Girona Lluc Salellas anuncia la mort del seu fill no nat «de manera inesperada»
  4. La lliga de campions Adeu, Champions; ‘ciao’, Ancelotti
  5. L’anàlisi La remuntada mai va ser real