Un altre avorrit 12 d’octubre fins que..., per Patrycia Centeno

La princesa d’Astúries va acudir per primera vegada a la cita vestida amb uniforme de gala. L’escollit va ser el de l’Exèrcit de Terra (el seu pare, el Rei, portava el de l’Aire) i no se’l va treure ni tan sols per a la posterior recepció al Palau Reial (en canvi, Felip VI sí que va passar a vestir-se de civil). Tot i que existeix la versió amb faldilla, Elionor va preferir els pantalons. Advertits els incomprensibles vestits que li posaven a la nena fins ara, la veritat és que la vestimenta militar l’afavoreix enormement.

No obstant, se la detectava novella en el maneig de tals gales. No parava de recol·locar-se la jaqueta i el cinturó, i a l’acabar de saludar les autoritats li va caure un guant. Àvida i veloç, Elionor el va recollir. No sé si perquè la princesa es regeix per la regla dels cinc segons (aquesta que no opera per als escrupolosos, però sí per al món en general quan cau un objecte a terra) o perquè una mirada de retret de Letizia pot ser letal (més que els bacteris per qui pateix misofòbia). La Reina va tornar a demostrar el seu caràcter perfeccionista quan uns segons abans de començar el besamans es va assegurar que l’uniforme de la nena (¡que farà ja 18 anys!) fos al seu lloc...

Besamans interromput

S’havia de saludar dues mil persones per la qual cosa el besamans havia de ser àgil. No obstant, es va interrompre fins a tres vegades. Primer perquè Letizia es va aturar amb Ione Belarra. No sabem si el comentari es va referir al ‘look’ de la secretària de Podem, però anava amb un xal negre amb brodats artesanals palestins (així com al seu dia la Reina es va significar amb una brusa artesanal ucraïnesa per la invasió russa...). El Rei, per la seva banda, ho va fer per transmetre el condol a l’ambaixadora d’Israel.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Però el veritable tap es va ocasionar després d’estrènyer la mà de Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón. Un dels set pares de la Constitució –de mare no n’hi ha cap, així va sortir la cosa...– advertia amb un bastó a la mà que les seves cames no li permetien anar més de pressa. El monarca li responia amb un gest de «paciència, no es preocupi». Al cap i a la fi, les coses de Palau... No obstant, dos passos després, Felip VI se’n va adonar que també es podia moure ell. Així que es va acostar i la Reina i la Princesa el van seguir. «Saps qui és, no?», li va preguntar el Rei a la seva filla. Elionor va afirmar i va somriure (com per no saber-lo, en dues setmanes s’examina d’això...). Després de saludar-lo, la família reial va tornar a la posició inicial mentre aquell pobre home continuava lluitant per avançar.

Ningú dels que el seguien a la fila s’hauria atrevit a avançar un avi, però algú de protocol li va indicar al següent que tingués l’amabilitat d’avançar Herrero de Miñón i així es va activar el pas momentàniament (tot i que també algú podia haver-li deixat un braç o ajuda a l’avi). Però segurament mai es podrà escenificar millor per què és necessari reformar, millorar i avançar amb la Constitució de 1978. No és falta de respecte, és supervivència generacional.