MÀXIM GUARDÓ DE LES LLETRES
La Nobel de literatura, Louise Glück, en tres poemes
L'Acadèmia ha guardonat la seva «inconfusible veu poètica, que, amb una bellesa austera, tornada l'existència individual universal».
zentauroepp55315880 nobel201008133024 /
El premi Nobel de literatura 2020 ha recaigut en la poeta nord-americana Louise Glück, de 77 anys. L’Acadèmia ha guardonat la seva «inconfusible veu poètica, que, amb una bellesa austera, tornada l’existència individual universal».
Recollim aquí tres dels seus poemes que reflecteixen aquest estil que li ha valgut el màxim reconeixement de les lletres: un estil personal, íntim que amaga situacions universals.
EL DESIG
¿Recordes de quan vas demanar un desig?
Jo demano molts desitjos.
Quan et vaig mentir
sobre allò de la papallona. Sempre m’he preguntat
què vas demanar.
¿Què creus que vaig demanar jo?
No ho sé. Que tornaria,
que al final d’alguna manera estaríem junts.
Vaig demanar el que sempre demano.
Vaig demanar un altre poema.
EL DILEMA DE TELÈMAC
Mai em decideixo
sobre què posar
a la tomba dels meus pares. Sé
el que ell vol: ell vol
‘estimat’, cosa que certament resulta
molt exacte, sobretot
si comptem totes aquelles
dones. Però
això deixaria la meva mare
a la intempèrie. Ella em diu
que en realitat no li importa
el més mínim; ella prefereix
ser descrita
pels seus èxits. No tindria jo gaire
tacte si els recordés
que un
no honra els seus morts
perpetuant les seves vanitats, les seves
autoprojeccions.
El meu propi criteri em recomana
exactitud sense
xerrameca; són
els meus pares i, en conseqüència,
els visualitzo junts,
de vegades m’inclino per
‘marit i dona, de vegades per
forces contràries’.
PORT ESPORTIU
El meu cor era un mur de pedra
que tu de tota manera vas traspassar.
El meu cor era un jardí illenc
a punt de ser trepitjat per tu.
Tu no volies el meu cor;
tu anaves de camí al meu cos.
Res d’això va ser culpa meva.
Ho eres tot per a mi,
no només bellesa i diners.
Quan fèiem l’amor
el gat se n’anava a una altra habitació.
Llavors em vas oblidar.
No en va
les pedres
s’estremien al voltant del jardí emmurallat:
no hi ha res allà ara
excepte aquest salvatgisme que la gent anomena natura,
el caos que s’apodera de tot.
Em vas portar a un lloc
on vaig arribar a veure la maldat en el meu caràcter
i em vas deixar allà.
Notícies relacionadesEl gat abandonat
ploriqueja al dormitori buit.
- Habitatge El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet
- Educació L'escola 'miracle' al barri del Besòs de Barcelona: de suspendre a estar per sobre de la mitjana en català i extraescolars
- Totes les estrenes i tornades Les 10 sèries que no et pots perdre aquest febrer
- Criança El pediatre Carlos González aclareix la importància d’entendre i gestionar els desitjos infantils: «Cedir no és perdre autoritat…»
- Després les polèmiques declaracions de la 'consellera' Parlon Estigmatizar és pensar que trastorn mental és sinònim de violència
- Consells pràctics El truc casolà perquè la goma de la rentadora quedi com nova
- Nations league Espanya remunta contra Bèlgica amb dos gols en l’afegit
- EL PARTIT DE MENDIZORROtZA L’Espanyol afronta un partit amb valor doble a Vitòria