La televisiva Sonsoles Ónega guanya el Planeta 2023

Als que segueixen informativament any rere any el premio Planeta els agrada fantasiejar que en una gala d’aquestes es faci públic el nom d’un perfecte desconegut o desconeguda, però pel que sembla l’estratègia de màrqueting del guardó més ben dotat del món –un milió d’euros– no ho permet. No s’ha de deixar en mans de l’atzar una operació d’aquest tipus i així l’aposta, any rere any, juga a cop segur majoritàriament sobre autors de reconeguda solvència comercial i habitualment membres de la gran família del grup Planeta. Aquest any, el desconeixement ha arribat de la mà del finalista, un escriptor de 24 anys, Alfonso Goizueta, amb una novel·la històrica sobre Alexandre el Gran, però la guanyadora no podia ser més popular. Es tracta de la presentadora i periodista Sonsoles Ónega, ja avesada a l’exercici de construir ‘best-sellers’ per a Planeta, que veurà les seves vendes augmentades amb la seva nova novel·la, ‘Las hijas de la criada’, una saga familiar en el primer terç del segle XX ambientada a Galícia. 

La periodista del serrell amb el seu programa del vespre en directe ‘Y ahora Sonsoles’ –en dura pugna amb el programa d’Ana Rosa Quintana, a qui ha superat en audiència– és avui una de les cares més reconeixibles d’Antena 3, propietat del grup, per la qual cosa el guardó no pot haver caigut més a casa. 

La guanyadora va desplegar molta emoció i alegria a la gala de la concessió del premi, celebrada a la Sala Oval del Palau Nacional de Barcelona, i va deixar molt evidents les seves taules televisives. No és per menys perquè en només cinc anys ha passat de ser cronista parlamentària per a Tele 5, on es va formar, a ser l’estrella dels magazins de tarda després del seu sonat fitxatge pel grup, una cosa que la concessió d’aquest premi consolida encara més. La seva rival, Ana Rosa, no ha tornat a fer incursions en la novel·la des que el 2000 l’èxit del seu debut, ‘Sabor a hiel’, es desinflés al descobrir-se que havia incorregut en plagi de l’autora de novel·la rosa britànica Danielle Steel i d’Ángeles Mastretta. Planeta va retirar el títol de les llibreries. 

Melodrama amb secrets

La novel·la guanyadora del 2023 s’apunta a un tema clàssic dels fulletons del XIX, el dels nadons de diferent condició social canviats al néixer. En aquest cas, es tracta de dues nenes nascudes totes dues en un ‘pazo’ gallec, una a la casa senyorial i l’altra, la filla de la criada, a la dels masovers. Les nenes tenen el mateix pare, el senyor de la mansió, però són canviades en el seu bressol per la serventa, que busca que la seva filla biològica tingui més oportunitats en la vida. De lectura «fàcil i trepidant» qualifiquen la novel·la des de l’editorial, sobretot quan l’acció es trasllada parcialment a Cuba –amb la qual cosa l’exotisme està servit–. Tampoc hi falta l’empoderament femení a partir de la creació per part de la filla de la criada, que desconeix el seu origen, i de la seva mare oficial d’un empori conserver al tornar totes dues a Galícia, arraconant fins i tot els fills biològics, no gaire contents amb la situació. El melodrama està servit. 

A més, l’autora coneix bé la localització gallega ja que, tot i que ella hagi nascut a Madrid fa 45 anys, el seu pare, el conegut i veterà periodista Fernando Ónega, que des de la Transició ha sigut un referent tant en premsa, com en ràdio i televisió, va néixer a la província de Lugo. 

La presentadora, que malgrat la seva enfeinada vida laboral pel que sembla sempre ha trobat temps per escriure, no va aconseguir una gran difusió entre el públic lector fins a la quarta novel·la, les anteriors van passar sense pena ni glòria per les llibreries. Va ser amb ‘Después del amor’, que el 2017 va aconseguir el premi Fernando Lara quan realment li va arribar l’èxit gràcies a una novel·la ambientada als anys 30 i que segueix els amors difícils d’un militar i una mestressa de casa infeliç en el seu matrimoni. Els amors i desamors també van ser el substrat de ‘Mil besos prohibidos’, la seva següent novel·la. En diverses entrevistes l’autora ha expressat el desig que la seva feina com autora de ‘best-sellers’ acabi sent amb els anys la seva tasca principal. 

A la vintena i finalista

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La gran sorpresa de la nit ha sigut el finalista, el jove madrileny a la vintena Alfonso Goizueta, que malgrat la seva joventut, ja té una trajectòria estimable com analista polític de relacions internacionals i és un gran apassionat de la història. A ‘La sangre del padre’, la novel·la finalista, retrata un mite històric també juvenil, les incursions portades a terme pel rei de Macedònia que va arribar al tron després de la mort del seu pare i es va convertir en el gran cabdill militar de l’antiguitat. De «novel·la psicólogica» la qualifica l’editorial. 

Goizueta va estudiar al King’s College de Londres i el 2017 va publicar el seu primer assaig, una història de la diplomàcia occidental entre la creació de l’Estat alemany i l’inici de la Segona Guerra Mundial i un any després, ‘Los últimos gobernantes de Castilla’. Va debutar en la ficció amb ‘Corazón de deidades’, amb la minúscula editorial Caligrama, una crònica novel·litzada de la història de la mitologia clàssica.