Jo vaig veure actuar els fabulosos Rubinoos al pati de la meva escola

Els mateixos. La banda va oferir un concert al centre educatiu de l’avinguda del Tibidabo aquest dijous. A l’hora del berenar. La història d’amistat transatlàntica que va portar els autors d’‘I wanna be your boyfriend’ fins allà mereix ser explicada.

Festeig segellat

El Jonathan i la Susanna, tots dos del 1977, es van abalançar alhora sobre una còpia original de ‘Back to the drawning board!’ (1979), el segon elapé dels Rubinoos, en una botiga de discos italiana. Tenien 19 anys, era el seu primer viatge junts i el seu festeig va quedar segellat per aquesta troballa comuna. El 2002 van formar Suzy & Los Quattro i es van transformar en Suzy Chain i BB Quattro. El 2003 van anar a veure els Rubinoos a La Boîte, en la primera actuació del conjunt a Barcelona. Després del concert, BB Quatro va parlar amb ells i es va oferir per al que fes falta en el futur. Des d’aleshores, a través de la petita promotora Producciones Barbudes, ha organitzat totes les seves actuacions a Espanya i ha sigut el seu agent a Europa.

Els Rubinoos van actuar en el casament de la Suzy i BB, el 2010. «Ens van dir que la seva prioritat era tocar en el nostre casament i que els muntéssim una gira a partir de la nostra data per fer-ho possible», explica BB. Dit i fet.

La Matilda, la filla de la parella, estudia a Projecte. La sala d’actes de l’institut escola necessita reformes i BB ja havia recorregut a coneguts en l’àmbit musical per organitzar petites activitats amb l’objectiu de recaptar fons. Agustí Burriel i Los Brioles, per exemple, han actuat a Projecte. La Matilda, 9 anys, va suggerir que també podrien fer-ho els Rubinoos. Màgia. Aquest divendres comença a Razzmatazz 3 la nova gira espanyola del grup, set nits en què presentaran ‘From home’ (2019), una de les moltes víctimes discogràfiques de l’aturada pandèmica. Al costat d’ells hi haurà Suzy & Los Quattro, de tornada a l’activitat després de la hibernació a causa del coronavirus.

Meticulosa prova de so

Retornem al pati, de terra, de Projecte. Els Rubinoos dediquen bastant més d’una hora a la prova de so, amb especial dedicació a les veus. «Volem sonar bé. La música és molt important quan som nens», diu Jon Rubin, el cantant principal, tot i que poca broma amb Tommy Dumbar i amb les harmonies de Donn Spindt (bateria) i Al Chan (baix). Els tres primers són membres fundacionals del quartet. Chan només hi és des del 1980.

BB fa el que pot amb la taula de mescles, cortesia del bar Barbara Ann, on els Rubinoos han actuat per als amics després de gairebé tots els seus bolos a Barcelona. Rubin dona el vistiplau al so i BB es muntarà la barra de sucs, batuts, refrescos, aigua i peces de fruita de la qual sortiran els ingressos. Als quals també contribuirà una rifa de discos, samarretes i entrades cedits pels Rubinoos, a tres euros la butlleta.

Delinqüent juvenil

L’actuació comença amb ‘Juvenile delinquent’, reescriptura d’‘I’m not a juvenile delinquent’, èxit doo wop de Frankie Lymon & The Teenagers del qual els Rubinoos només respecten la frase titular. «De fet, en la nostra cançó el personatge sí que és un delinqüent juvenil», ha aclarit abans Dumbar. La ironia típica dels Rubinoos, autors de la gardela rockera ‘rock & roll is dead’ (1977). «And we don’t care», afegeix la tornada.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Li segueix ‘Honey from The Honeycombs’, de ‘From home’, el seu ja citat últim treball. Una meravella power pop la gènesi del qual cal relatar. «Va ser idea de Chuck Prophet [el productor del disc] que l’escriguéssim, de tant que ens sentia parlar dels Honeycombs», ha explicat Dumbar prèviament. Resulta que a la bateria del grup beat britànic hi havia Anne Margot ‘Honey’ Lantree, una autèntica pionera que va haver de suportar que se l’acusés que només era un truc publicitari del productor Joe Meek, que no tocava ella en les gravacions i que en directe quedava en evidència la seva falta de destresa. Acusacions masclistes. I resulta que, al morir la seva mare, Dumbar va trobar una pel·lícula familiar en què al seu germà gran, Robbie, futur membre d’Earth Quake per a més informació, se li regala en un aniversari el ‘single’ d’‘I can’t stop’ (1964), cançó dels Honeycombs cantada, a més de colpejada a l’estil bàrbar, per Honey Lantree. De tot això va resultar la irresistible declaració d’amor a Lantree que és ‘Honey from The Honeycombs’, favorita per sobre de «els Charlies» (Watts) i «els Ringos» (Starr).

Mel pop

Per si no ha quedat clar que els Rubinoos són erudits de la música popular moderna, continuen amb ‘Do I love you’, cançó pròpia de ‘From home’ que bé podria ser una gemma perduda del soul dels últims anys 60 o primers 70. Quines veus, per Apol3Lo. En el número ‘Stingray’ viatgen a l’instrumental surf i Dumbar fa veure que s’electrocuta al tocar els acords marcians. Després de la seva versió d’‘I think we’re alone now’, primer publicada per Tommy James & The Shondells i convertida pels Rubinoos en gloriosa mel pop el ¡1977!, l’any de l’esclat punk, gairebé que no fa falta escriure res més. Només que pares i mares i avis i àvies llueixen un somriure beatífic a la cara, i que uns quants nens ballen i la majoria juga.