Eugenio, el català seriós que va fer riure Espanya

En els anys 80 i 90, qualsevol espanyol que sentís la frase «Saben aquell que diu...» sabia que just a continuació vindria un acudit. I que qui l’explicaria seria Eugenio, l’humorista català de veu nasal i abillament lúgubre, que va triomfar a les gasolineres de tot Espanya amb els seus cassets d’acudits i al qual la televisió va donar la popularitat que s’havia guanyat a pols pels locals del país.

Eugenio Jofra i Bafalluy, més conegut com a Eugenio, va omplir escenaris amb el seu particular tarannà seriós combinat amb un enginy impecable en cada acudit, que sabia dosificar amb les seves pauses dilatades. Sempre vestit de negre, parapetat darrere les seves ulleres fosques, i acompanyat d’un got de whisky i un cigarret, Eugenio va crear el seu propi estil i va deixar empremta en diverses generacions, que encara recorden la seva inacabable col·lecció d’acudits.

La mort de Conchita

En les dècades dels anys 80 i 90, Eugenio va ser una figura habitual a la petita pantalla, que fins i tot es va atrevir a desafiar el ‘mestre’ Chicho Ibáñez Serrador negant-se a disfressar-se per a la seva actuació en el mític concurs de TVE ‘Un, dos, tres... responda otra vez’.

El còmic va realitzar gires per tot Espanya i part de Llatinoamèrica, va guanyar discos d’or i va omplir teatres i places de toros. Un èxit professional que va compaginar amb la paternitat (va tenir tres fills, Gerard, Ivens i Eugeni), i també amb la ferida mai superada de perdre la seva primera dona, Conchita Alcaide, de manera prematura, als 40 anys, per culpa d’un càncer.

La seva primera dona va ser precisament la que el va empènyer a convertir-se en artista. Perquè abans treballava en un taller de joieria, ja que durant la infància estudiar no era el seu fort. El primogènit d’Eugenio, Gerard Jofra, recorda una frase que deia el seu avi al seu pare quan va veure que no estava disposat a passar per la universitat i que el va marcar profundament: «No faràs res en aquesta vida».

Preseleccionats per a Eurovisió

Junt amb Conchita, va formar el duo musical Els Dos, es va foguejar als pubs com a cantant i va publicar diversos ‘singles’. Van arribar a muntar el seu propi local, el Sausalito, i van ser preseleccionats per representar Espanya a Eurovisió el 1970. Van quedar quarts perquè els va guanyar la partida Julio Iglesias amb ‘Gwendoline’.

Fins que un caprici del destí va fer que l’Eugenio cantant deixés pas a l’Eugenio humorista. Va ser quan la mare de Conchita va emmalaltir i ella va haver de deixar els escenaris per cuidar-la.

Com que Eugenio no es veia capacitat per cantar sol, un empresari el va animar a atrevir-se a fer el que millor s’havia fer: explicar els acudits que explicava entre cançó i cançó. L’èxit va ser rotund.

Primer, a través del boca-orella dels parroquians que l’escoltaven als locals barcelonins. Després, gràcies a les cintes de casset d’acudits, i més endavant, en les seves intervencions televisives.

Però, mentre li arribava l’èxit, vivia el drama de la mort de la seva dona, Conchita. Ell es va bolcar en els escenaris per superar la pena. El mateix dia de la mort, va sorprendre a tothom perquè no va suspendre un bolo a València. «En moments tràgics és quan ha de sortir l’humor», es va justificar el còmic.

El català insípid que fa riure

Anys després, a l’Espanya democràtica dels 80, Eugenio tenia més gal·les que Ana Belén i Víctor Manuel. Quan va debutar a Madrid, el diari ‘ABC’ va titular així la crítica: ‘L’insípid català que fa riure’. I quan el 1981 va actuar per primera vegada fora d’Espanya, a Mèxic, el mateix Cantinflas el va felicitar al camerino.

Notícies relacionades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

L’Inevitable, Festival d’Arts Comunitàries de Salt, premi Lluís Carulla

Va superar un atac al cor i un càncer de bufeta, va protagonitzar una pel·lícula (‘Un geni amb l’aigua al coll’, 1983), va tenir el seu tercer fill fruit de la seva relació amb una nova parella, Conchita Ruiz (amb la qual va conviure del 1981 al 1993), es va tornar a casar (amb Isabel Soto) i, durant els seus últims anys, va patir de depressió i es va refugiar en la pintura i el misticisme.

Va morir el 2001, als 59 anys, tot i que deixant en la memòria d’unes quantes generacions d’espanyols aquella inoblidable falca del «Saben aquell», que anticipava tots els seus acudits, que ara serveix de títol a la pel·lícula biogràfica que ha dirigit David Trueba sobre ell.