Malestar dels llibreters perquè les biblioteques catalanes compren els llibres a Galícia: «Sempre guanyen el concurs els mateixos»

Les partides més petites, les anomenades «compres de proximitat» en llibreries de barri, d’entre 1.000 i 3.000 euros, han desaparegut per evitar favoritismes i corrupteles i afavorir així la lliure competència a tot l’espai Schengen. «Però si ets una microempresa és molt difícil puntuar en una gran licitació. I el que estem veient és que gairebé sempre guanyen els mateixos», explica Núria Càrcamo, sòcia en la cooperativa al capdavant de la llibreria infantil Sendak del barri de Gràcia. 

L’intrusisme de catalogar i forrar

El negoci del llibre té, per la seva pròpia naturalesa, una limitació a causa del preu fix: no és el llibreter el que marca el preu de venda al públic d’un llibre, sinó l’editor. La llei permet descomptes per excepcions i exclusions del 5% i d’un 10% el dia de Sant Jordi. Les licitacions puntuen més com més és el descompte, amb un màxim del 15% (la suma dels dos que permet la llei), una cosa que deixa un marge de benefici molt petit als llibreters, que solen emportar-se el 30%. «I estem veient que també hem d’assumir altres costos com el transport i l’entrega, la catalogació i el forrat dels llibres», explica Càrcamo.  

Davant l’especialització o la proximitat, dos dels criteris que els llibreters defensen, ara mateix la llei estableix que el criteri preferencial de desempat d’una licitació són els empleats discapacitats, una mesura europea que busca afavorir la igualtat i fomentar la inclusió. És el cas d’Infobibliotecas SL, amb seu a Vigo, que acumula licitacions a tot el territori, com la de 45.000 euros per proveir a la biblioteca municipal de Sant Cugat l’any passat, on hi ha cinc llibreries. «No s’entén que des del Govern es faci campanya per afavorir el comerç de proximitat i la sostenibilitat i que després això no s’apliqui en la contractació pública», apunta Càrcamo. 

El desempat per discapacitat

L’ombra de la sospita està sobre Infobibliotecas SL, amb seu a Pontevedra i cinc treballadors, tots amb contracte indefinit i discapacitat, una xifra superior al que exigeix la normativa. Infobibliotecas SL ha aconseguit aquest octubre un altre lot per renovar el fons bibliogràfic de novetats editorials de les biblioteques de Nou Barris i Horta Guinardó per un contracte de 43.500 euros amb IVA. El lot per a les biblioteques de Sant Andreu i Sant Martí, de 48.500 euros, s’ha adjudicat a l’empresa catalana Tatarana S. L., amb dues persones contractades, totes dues també amb discapacitat.

El Gremi de Llibreters va impugnar amb èxit una altra adjudicació el novembre passat en el Tribunal Català de la Contractació Pública (era un contracte de 192.307 euros dividit en dos lots per castellà i català). També s’ha fet una reunió amb el Consorci de Biblioteques, la Diputació de Girona i de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat per acostar postures i estudiar la qüestió des d’un punt de vista tècnic, jurídic i polític.

Més lots i més petits

«La llei és la llei», admet Marià Marín, secretari tècnic del Gremi, però la llei no diu que hagis de fer un o dos lots de 100.000 euros, el que marca és que has d’afavorir la competència. I si el concurs sempre el guanyen els mateixos, llavors és que potser el concurs està mal fet i no estàs afavorint la competència», apunta. 

Fer més lots amb quantitats més assumibles és una de les batalles del gremi. Marín opina que la creació d’empreses ‘ad hoc’ on tots els empleats són discapacitats per guanyar concursos públics és una pràctica comuna. «Passa molt perquè s’empata molt. El que diem és que una licitació està mal feta si s’empata tant i que els criteris s’haurien de revisar, sempre en el marc de la llei, per evitar un nivell tan alt d’empat», reflexiona. 

També recalca que és molt més fàcil tramitar dos lots que 15, i que es presentin quatre candidats que ho facin 70. «¿Qui està en contra de la inclusió? Ningú.Només diem que el nou sistema ha anat expulsant les llibreries corrents. I que una cosa sigui legal no significa que estigui bé», apunta. 

Des de Biblioteques de Barcelona contesten que «com a organisme públic hem de complir la legislació vigent en matèria de contractació» i es mostren «oberts a aquelles propostes que puguin incorporar-se en el marc de la llei». Són conscients del malestar dels llibreters i «les últimes licitacions per al subministrament de fons bibliogràfic per a les biblioteques són amb lots de menys de 50.000 euros, on no es demana com a valor afegit la catalogació i enxipament/alarmat».

Notícies relacionades

Llibreries de Barcelona que amaguen una cafeteria fantàstica

Barcelona, capital de la innovació social

«Respecte a la proximitat», informen, «en els plecs s’exigeix a les empreses adjudicatàries que han de disposar de llibreria o punt de distribució i consulta a la ciutat, oberta al públic un mínim de 25 hores setmanals, ja que les biblioteques han de poder elegir els documents in situ, sense haver de desplaçar-se fora de Barcelona». 

Les llibreries a Catalunya: una xarxa densa i de mida petita

Catalunya té 429 biblioteques i 14 bibliobusos repartits per tot el territori, on conviuen amb 453 llibreries segons Cegal. És una xarxa molt densa, la més gran d’Espanya (la Comunitat de Madrid en té 402) i bastant per sobre d’altres territoris europeus. Unes 250 empreses són darrere d’aquestes 430 llibreries. Només 16 tenen una alta facturació (de més de mig milió d’euros), unes 25 facturen entre 150.000 i 500.000 euros i la majoria, 127 empreses, factura entre els 100.000 i els 150.000 euros a l’any. Les petites llibreries per sota dels 100.000 euros de facturació anual oscil·len entre les 70 i les 75, segons dades del Gremi. El Consorci de Biblioteques de Barcelona, que té un pressupost anual de 24,8 milions d’euros per al 2023, va dedicar aquest any tres partides al subministrament de «fons bibliogràfics», fons bibliogràfics i altres fons i «fons general» de 830.766, 647.346 i 461.538 euros, respectivament.