Crònica

Rels B, com un nen al Palau Sant Jordi

Poca gent s’ho ha passat aquest divendres a la nit com Rels B, convertit en un nen feliç i juganer de 30 anys amb el Palau Sant Jordi com a pati, un lloc que poc pensava sotmetre amb les seves cançons suggerents fa uns anys. El raper mallorquí, promotor d’energia positiva i coneixedor dels seus èxits i el seu camí, va arribar mirant cap enrere i va projectar a les pantalles que presidien l’escenari un missatge que feia menció al seu llunyà primer bolo fora de l’illa: va ser a Barcelona i «va venir molt poqueta gent». «Lluita pels teus somnis dia rere dia». El text, amb un punt Mr. Wonderful, ja apuntava que el concert seria un repàs de la seva carrera (més de 30 cançons en el repertori, que va inaugurar amb alguns clàssics com ‘Tienes el don’) fins avui, això és fins a l’àlbum ‘Afrolova’, que en nom seu fa lliscar calor –i ritme– caribenya.

Notícies relacionades

Rels B, ‘capo’ del pop urbà molt més enllà d’Espanya, venia per fer el seu primer Sant Jordi després d’haver ficat 65.000 persones al Foro Sol de Mèxic, una cosa que només han aconseguit tres espanyols: Alejandro Sanz, Miguel Bosé i Héroes del Silencio. A estones emocionat recordant el seu trajecte, fregant-se els ulls –«això està pleníssim», va repetir més d’una vegada–, Daniel Heredia (el seu nom real) fins i tot va haver de parar per respirar. «Si el públic funciona, jo vaig donant més i més, però tindré un infart». Avui, amb una presentació digna d’estrella del pop, han sobresortit un trio fantàstic de coristes –una cosa que el mallorquí sempre ha mimat en els seus directes– que fa encara més grans les seves cançons per a «reines del bloc» escrites sovint des del seu cor sensible, vulnerable, sofert. Va exhibir això consecutivament amb ‘Mejor no nos vemos’, cantada entre el públic, i ‘Me olvidé de los 2’ i, després, també amb ‘Shorty que te vaya bn>3’

Nen feliç, movent-se per l’escenari i somrient sense parar, Rels B va acabar, després de treure cartes guanyadores com ‘Buenos genes, ‘Un verano en Mallorca’ o ‘A mí’, contagiant bones vibracions fins al més sorrut i esperant «que no s’acabi mai aquest concert». I fent que ho volguessin els més de 17.000 que el van acompanyar en un concert que no va decaure durant les seves generoses dues hores. «Us agraeixo aquest somni».

Inicia sessió 0 Comentaris

Qui té un defecte té un tresor

Les televisions públiques recuperen el terreny perdut en drets esportius