Tresor ‘underground’: la UAB penja a internet una col·lecció de 2.200 fanzins digitalitzats

La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha posat a disposició de la ciutadania a internet una col·lecció digitalitzada de 2.200 exemplars de 849 fanzins editats a Espanya en les dècades de 1970, 1980 i 1990 ( https://ddd.uab.cat/collection/fanzines). Múrcia i Ceuta són les úniques comunitat i ciutat autònoma, respectivament, d’on no procedeix cap publicació del conjunt. Gairebé tots els documents van ser donats al llarg del temps per Eugeni Giral, professor jubilat del Departament de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Parlem d’un total de 50.000 pàgines, amb un pes específic dels fanzins dels anys 80, l’edat d’or de la cultura fotocopiada.

És un petit miracle que material de circulació tan informal i restringida estigui ara a l’abast de tot el món a internet. Conforma la col·lecció un ‘who is who’ de la cultura alternativa espanyola de les últimes dècades del segle XX.

Planter

‘Rockocó’ va ser el vehicle inicial de Miguel Trillo, el fotògraf per excel·lència de les subcultures juvenils. Darrere de ‘Melodías Destruktoras’ hi havia Joni Destruye, activista llibertari i autor del llibre de ‘Que pagui Pujol! Una crònica punk de la Barcelona dels 80’ (2011). El dibuixant Guillem Cifré (1952-2014) i l’agitador cultural Xavi Cot van impulsar ‘Atraccions’. El finat artista pop Ringo Julián va ser el responsable del ‘modzine’ ‘Reaccions’. A ‘Kaka de Luxe’ hi participaven els membres del grup del mateix nom, poc menys que l’origen de la ‘movida’ madrilenya; no té preu aquest anunci inclòs en el seu segon nombre, de 1978: «Kaka de Luxe. Grup musical punk busca actuacions. Contacteu amb: Olvido [avui més coneguda com a Alaska]. Tel.: 2422345 (hores de menjar)». Així podríem seguir llargament.

«La col·lecció recull i treu a la superfície discursos i expressions que en el seu moment eren invisibles per als mitjans de comunicació de masses», diu Oskar Hernández, gestor de l’Hemeroteca General de la UAB. L’objectiu és «generar les condicions de possibilitat perquè altres coses passin a partir d’aquest fons», afegeix. Un tresor per a investigadors de la cultura ‘underground’.

53 capses

«Era una pena que la col·lecció estigués tancada en un dipòsit», indica Hernández. En 53 capses per ser exactes. «Aquests fanzins poden arribar ara a públics inimaginables per als seus creadors», exposa. La iniciativa digital, ja una realitat, es va presentar aquest dimecres a l’Institut Cervantes, en el marc d’una taula rodona sobre laboratoris bibliotecaris. El procés de catalogació i de curació de dades dels fanzins no és fàcil per la seva mateixa naturalesa, de manera que hi ha llacunes informatives, sobretot referent a dates.

No totes les capçaleres se cenyeixen a la definició estricta de fanzín, això és, revista feta per fans per a fans al marge de la indústria editorial i comercialitzada fora dels seus circuits de distribució. El còmic ‘Madriz’, per exemple, estava editat per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Madrid. Més oficial, impossible. Però la seva existència és indicativa de la força de la historieta als 80 (per no parlar del suport municipal a la ‘movida’), igual que el seu ‘look’ una mica fanziner parla del ‘boom’ dels fanzins.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Tampoc van ser pròpiament fanzins ‘Rock Comix’ i ‘Muskaria’, tot i que sí potents manifestacions de la premsa marginal.

Coincideix en el temps la col·lecció de fanzins digitalitzats de la UAB amb la sèrie documental ‘Fanzilona’, que aborda la cultura ‘underground’ barcelonina des dels 70 fins al present, amb èmfasi als fanzins com el seu títol indica. Zosen Bandido, Miquel Ardèvol i Eric de Gispert firmen aquesta producció de vuit episodis, disponible a la plataforma gratuïta CaixaForum+.