Apunts del nou món
¿Què ens diu la nova ‘Jenifer’ d’Els Catarres i Figa Flawas? De com hem canviat a la resposta a Alizzz
¿Diu alguna cosa la nova versió de ‘Jenifer’, d’Els Catarres, de com hem canviat? Segurament, almenys musicalment, sí. El trio de pop-folk (intregrat per Èric Vergés, Roser Cruells i Jan Riera) ha publicat aquest dimecres per sorpresa una ‘actualització’ de la cançó que els va donar a conèixer el 2011. Aquesta nova ‘Jenifer’ la vesteixen junt amb el duo de Valls Figa Flawas (Pep Velasco i Xavi Cartanyà, tots dos nascuts el 1998), una de les bandes que ha elevat la música urbana en català en els últims temps amb cançons enganxoses, desinhibides i teatrals. Ningú esperava retrobar-se de nou amb la jove de Castelldefels a qui Els Catarres dedica el tema, però allà hi ha, fruit de la celebració dels més de 10 anys de vida del grup d’Aiguafreda.
La cançó, recordin, agafava multitud d’elements identitaris catalans i els enfrontava de manera exagerada, caricaturesca, a aquest amor impulsiu –«i prohibit», diu el tema– cap a una ‘xoni de Castefa’.«Jo que sempre he defensat els productes de la terra; ara m’he enamorat d’una xoni de Castefa’», era exactament el vers. Productes de la terra que anaven des de les anxoves de L’Escala fins a la Convergència en persona, amb menció fins i tot a Jordi Pujol, que va arribar a recitar la lletra en un acte públic. Però aquesta nova versió d’Els Catarres, el 2023 i junt amb uns xavals que representen una escena nova, diu coses del pas del temps. Així que, ¿com ha canviat ‘Jenifer’?
1) Nou estil
El videoclip, l’estètica, ja ens mostra un canvi de registre musical: des d’una posada en escena serena i imatges tendres d’un enamorament infantil (2011) al ‘perreo’ en una pista de kàrting (2023). La cançó incorpora, arrossegada per la presència de Figa Flawas, bombos i sons que l’acosten al reggaeton sense oblidar l’original. Es percep la voluntat de perseguir l’estil juvenil, l’‘actual’, amb una cançó que va tenir el seu moment fa més de 10 anys (no entrarem en aquest afany de lífting que últimament es veu en grups amb trajectòria).
2) Un altre marc
Amb alguns versos eliminats, altres de modificats, el tema mostra un estil molt més directe, descarat i sense reserves. No deixa fora de la cançó la menció a Convergència i Jordi Pujol («jo que voto Convergència i que tinc somnis eròtics amb Jordi Pujol»), però avui s’introdueix per boca de Pep Velasco això: «Jo que l’u d’octubre vaig defensar les urnes contra ‘piolines’ i porres». Si l’estil ha canviat, el marc mental també. Un altre exemple: Èric Vergés, de 40 anys, ara porta «l’estelada aquí tatuada» i «tira barres amb el 'flow' de Pompeu Fabra». En definitiva, versos més impulsius, sense contenció.
3) Canvi de referents
Notícies relacionadesUn altre dels apunts destacables d’enfrontar el 2011 amb el 2023 és el canvi referent als referents mediàtics. Vergés cantava en l’original que aquest català enamorat d’una ‘xoni de Castefa’ a què posava veu mirava les sèries de TV3, el magazín matinal de Josep Cuní i deia que era «més radical» que el partit polític (fictici, ja que és un personatge de La Competència, de Rac-1) de Mohamed Jordi. Ara, Pep Velasco té com a referents de la ‘radicalitat’ el pòdcast La Sotana. »Jo que sóc més radical que un oient de La Sotana cremant Urquinaona i Laietana» [amb referència a les protestes contra la sentència del procès], diu el vocalista de Figa Flawas. Tampoc hi ha Lluís Llach i Joan Manuel Serrat, i sí que hi ha Rosalía.
4) Un mediàtic ‘beef.cat’
El setembre de l’any passat a ‘Jenifer’ ja li van xiular les orelles una miqueta. Alizzz, artista de Castelldefels, va treure l’orgull del Baix Llobregat per reivindicar en una cançó (la seva primera en català, ‘Que passa nen’) el paper de la perifèria en la cultura catalana. I va utilitzar clixés populars de la seva estigmatitzada ciutat (com el mateix tema que protagonitza aquesta pàgina, per exemple) i comarca per capgirar-ho i pessigar molts agents de la indústria musical i meditática de per aquí. L’un contra un que ens ocupa, Alizzz deia: «Però oju si em molestes també sóc un macarra; sóc la Jenny anant de xula i vacil·lant als Catarres». Pel que es va comentar aquells dies, el grup d’Aiguafreda va rebre amb esportivitat el ganxo del veí de ‘Jenifer’, que ara la banda torna (un any i escaig després) així: «Jo no guanyo Grammys perquè canto en català, no em vacil·lis amb elits culturals! (Que passa nen!)». Amb molts anys de retard, hi ha alguna cosa a Catalunya que s’assembla a un ‘beef’ (pulles per mitjà de cançons) mediàtic.
