Estrena ‘Séneca’
John Malkovich: «Abans acudíem als filòsofs a la recerca d’idees, avui a TikTok: el deteriorament és evident»
Està a punt de complir 70 anys, i durant els últims 40 ha protagonitzat clàssics com ‘Les amistats perilloses’ i ‘Cómo ser John Malkovich’, ha participat en ‘blockbusters’ com la saga ‘Transformers’ i ha actuat per a grans autors europeus com Manoel de Oliveira i Raúl Ruiz i, com tots en la seva professió, ha treballat en un bon grapat de pel·licules mitjanes. En total ha interpretat un centenar de personatges al cine i la televisió, gairebé sempre homes excepcionalment intel·ligents i dotats d’un costat fosc més o menys ampli. A ‘Séneca’ n’encarna un altre: el filòsof del mateix nom, que inicialment va ser mentor del despòtic emperador Neró i posteriorment es va convertir en la seva víctima.
¿La major part de les frases que pronuncia a ‘Séneca’ estan extretes dels textos que el filòsof va escriure. Les pel·lícules amb diàlegs tan erudits no són habituals.
De fet, les paraules ja no són gaire populars al cine. El públic ja no espera trobar retòrica elaborada a les pel·lícules, sinó frases com «¡Que et fotin, et volaré el cervell!». A ‘Séneca’, en canvi, les paraules són plenes de significat. Parlen de la naturalesa incorregible de la humanitat. Ens recorden que la corrupció és consubstancial a les nostres vides, i que aquesta corrupció beneficia unes persones i en castiga d’altres. I d’aquí sorgeixen els totalitarismes. Sempre ha sigut així i sempre ho serà.
Sèneca va ser conseller de l’emperador Neró. ¿Es plantejaria entrar en política?
La política no m’interessa, perquè l’objectiu real dels que la practiquen no és resoldre els problemes de la gent sinó la recerca del poder, i dir-los als altres com han de comportar-se i què han de creure. Aquesta actitud autoritària contamina totes les àrees de l’espectre polític. A més, la política es basa en la corrupció, el narcisisme, la incompetència, l’estupidesa i, sobretot, la falsedat; si els polítics haguessin de dimitir quan mentissin en alguna cosa, no en quedaria cap en actiu.
Si els polítics haguessin de dimitir quan mentissin, no en quedaria cap
¿S’identifica en algun aspecte amb Sèneca?
No. Tal com el retrata la pel·lícula, Sèneca és un corrupte i un envanit i, pitjor encara, és un home que es pren a si mateix massa seriosament; es considera essencial per a la supervivència de la civilització. Ningú és tan important, i jo soc molt conscient d’això. Quan em mori el món seguirà funcionant, i potser ho farà millor sense mi. No em preocupa que em recordin, ni tinc cap interès a deixar un llegat per a la posteritat.
Ha participat en pel·lícules aclamades, ha guanyat l’Oscar en dues ocasions... ¿aquestes coses no li importen?
He tingut èxit, sí, però només a causa de la sort. El que ens passa en la vida no és conseqüència del que mereixem o el que és just. Molts dels meus companys de professió són gent de gran talent que no han aconseguit cap reconeixement, i una vegada vaig conèixer una parella jove, dues persones meravelloses, amb una filla de tres anys que havia mort de leucèmia. A diferència d’ells, jo he tingut una sort increïble, estúpida i immerescuda.
Desconfio de les religions i les ideologies. Se suposa que ens ajuden a entendre les coses, però ens enceguen davant tot el que no s’ajusta als seus preceptes
¿Considera que els actors solen prendre’s massa seriosament a si mateixos?
La majoria d’ells solen oblidar que actuar és només una feina, i no és especialment difícil. En aquest sentit m’assemblo més a Robert Mitchum. Ell deia que la seva feina era arribar a temps al rodatge, recitar els seus diàlegs i seguir les ordres del director, i que tenia dues maneres d’actuar: amb cavall i sense cavall. Comparteixo aquesta actitud davant la feina. Em deixo portar.
¿És també aquesta la seva filosofia de vida?
Diria que no en tinc una. Desconfio dels sistemes de creences, les religions i les ideologies. Se suposa que ens ajuden a entendre les coses, però alhora ens enceguen davant tot el que no s’ajusta als seus preceptes. A més, quan arriba el moment no solucionen els problemes reals. Mike Tyson va dir una cosa molt assenyada una vegada: tothom té un pla fins que rep un cop de puny al nas. Viure sense sotmetre’m aquest tipus de regles i manuals d’instruccions m’ajuda a mantenir-me relaxat i en calma.
Notícies relacionades¿I quin tipus de coses fan que perdi aquesta calma?
Intento no perdre-la, més que res perquè enfadar-se, o exterioritzar qualsevol tipus d’emoció intensa, és un desaprofitament d’energia. Evito les discussions i miro de no ofendre ningú, tot i que això sigui cada vegada més difícil perquè actualment les persones se senten atacades amb moltíssima facilitat. Suposo que bona part de la culpa d’això la tenen les xarxes socials. Jo les anomeno ‘xarxes antisocials’ i, responent la pregunta, crec que són entre les poques coses que aconsegueixen enfurismar-me. Em preocupa que la meva neta hi creixi sotmesa, perquè enverinen la gent, l’envileixen i, sobretot, la idiotitzen. Abans acudíem als filòsofs a la recerca d’idees i avui, en canvi, s’acudeix a TikTok. Hi ha un deteriorament evident.
