Patrimoni
La Generalitat compra per dos milions d’euros l’arxiu de Francesc Català-Roca, el fotògraf català més important del segle XX
L’obra del gran mestre de la fotografia documental, Francesc Català-Roca, es queda a Catalunya. La Generalitat ha adquirit per dos milions d’euros el fons d’un dels pioners del neorealisme a Espanya, un enorme llegat format per 167.701 negatius en blanc i negre i color, 3.109 diapositives en color, 14.000 fulls de contacte i 2.000 còpies d’època, després d’arribar a un acord amb la família del «fotògraf més important del segle XX» a Catalunya i Espanya, segons la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.
El seu fill i el seu net, Andreu Català Pedersen i Marc Català Santafé, actuals hereus, es mostraven aquest dilluns visiblement satisfets que els arxius passin ara en mans del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que emprèn la tasca laboriosa de classificar, conservar i ordenar l’enorme llegat, una cosa que tardarà aproximadament tres anys, després dels quals, el museu li dedicarà una gran exposició, ha avançat el seu director, Pepe Serra.
Per a Garriga, es tracta d’una «adquisició de país», que «garanteix la conservació, la recerca i la difusió» del fons Català-Roca, una figura que ha qualificat de «prolífica, renovadora, insubstituïble i imprescindible». Segons ha explicat Andreu Català Pedersen, les fotografies del seu pare estaven, des del 2007, al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), on es custodiava el fons i es va començar a inventariar-lo, tot i que queda al voltant del 85% per fer. L’operació va començar a gestar-se durant la celebració de l’Any Català-Roca, en el qual es va commemorar el centenari del seu naixement, el 1922, i després de la mort del germà de l’Andreu, el Marc.
Garriga ha destacat la mirada del fotògraf, sempre centrada en les persones i en el reportatge de carrer, i en l’amplitud de punts de vista de les seves instantànies, que poden veure’s «des del punt de vista sociològic, popular, arquitectònic, urbanístic i de retrat de personalitats».
S’evita així la possible sortida del país d’una de les millors col·leccions de fotografia del segle XX, una cosa que va estar a punt de passar amb el llegat d’un altre gran fotògraf català, testimoni imprescindible de la Guerra Civil, Agustí Centelles. El 2009, el Ministeri de Cultura va comprar l’arxiu del fotògraf per 700.000 euros, cosa que va irritar la Generalitat. Els seus fills, els germans Sergi i Octavi Centelles, van explicar llavors que van rebutjar una oferta de Christies per adquirir l’arxiu per una mica més de diners (850.000 euros) a canvi que el Ministeri de Cultura es comprometés a donar la màxima difusió possible de l’obra del seu pare.
Per a Andreu Català, les imatges del seu pare formen «un meravellós viatge pel segle XX» fet per un fotògraf «singular» que en plena maduresa, el 1973, va decidir «reinventar-se en color, perquè creia que el color era molt important, ja que la natura és en color, perquè la pintura del seu amic Joan Miró és en color i perquè si s’hagués inventat la fotografia en color ningú hauria trobat a faltar el blanc i negre».
Notícies relacionadesAutor de nombrosos llibres de temàtiques molt variades, Francesc Català-Roca va deixar, a més, 16 documentals cinematogràfics que es conserven a la Filmoteca de Catalunya. Amb la compra, la Generalitat ha obtingut els drets que li permetran digitalitzar les imatges, difondre-les ‘online’, fer-les accessibles a la ciutadania i gestionar-ne «els drets d’explotació respecte a tercers».
La memòria col·lectiva de la Barcelona dels anys 50 i 60 no es concep sense moltes de les icòniques imatges de Català-Roca, un fotògraf innovador que malgrat l’aïllament de la dictadura franquista va saber renovar el llenguatge fotogràfic amb nous enquadraments i una mirada fresca sobre la quotidianitat que va tenir una enorme influència en la portentosa generació de fotògrafs catalans de la segona meitat del segle XX, com Ramon Masats, Oriol Maspons, Xavier Miserachs, Joan Colom i Colita.
