El Milano Jazz Club ressuscitarà a la llibreria Byron

Sí com a espai físic: el local que ocupava a la ronda de la Universitat està en obres per convertir-se en un restaurant de la cadena francesa IT Italian Trattoria,l’oferta del qual fora de mercat pel lloguer va ser causa nuclear del tancament.

No la seva essència: Ramon Larregola, membre fundador de la cocteleria i sala de concerts, ha arribat a un acord amb la llibreria Byron (Casanova, 32) perquè la marca Milano Jazz Club reneixi allà.

El piano Kawai, la bateria Canopus i altres materials de l’equip musical de la sala ja són a la Byron. Així com les cadires entapissades de color vermell, les tauletes i altres elements de l’interiorisme.

Salvar l’esperit

«El Milano s’ho mereixia», diu Larregola. «Se’ns va acudir que podíem salvar l’esperit del Milano al conèixer la notícia del tancament, una pèrdua per a Barcelona en general i el jazz en directe en particular», diu Víctor Manuel Sánchez, propietari de la llibreria amb la seva parella, Mariana Sàrrias. Els dos clients del club.

La llibreria Byron, inaugurada el 2020, té llicència per a activitats musicals a través del programa Cultura Viva de l’ajuntament. De fet, ja desenvolupa una respectable programació de concerts de flamenc, clàssica, música cubana, indie i, és clar, jazz. La intenció és que els últims, amb una visió àmplia del jazz, s’emmarquin sota l’etiqueta Milano Jazz Club a partir del gener del 2024.

Dues sales

La Byron disposa de dues sales per a concerts i altres activitats culturals. La Brontë, amb capacitat per a 40 persones, i la Shelley, amb capacitat per a 100 persones. En efecte, tant el nom del comerç com els de les sales són declaracions d’intencions.

Els concerts a la Byron comencen a les 19.30 com a molt d’hora i acaben a les 22.00 hores com a molt tard. L’espai cultural aspira a oferir, de moment, actuacions del cicle Milano Jazz Club els divendres i els dissabtes. Per començar. «En poc temps hem aconseguit prestigi, crec, entre els músics», assenyala Sánchez. «És més, sense el seu suport el projecte seria impossible», afegeix.

Sánchez defensa una línia que va ser la que va fer del Milano Jazz Club un lloc important per a la música en directe a Barcelona. «La ciutat ha originat un capital humanomusical enorme a través de les seves escoles superiors de música –indica–. S’ha de donar camp a aquest talent, que necessita llocs on expressar la seva creativitat, i alhora oferir propostes internacionals».

Escoles de música

Barcelona té cinc escoles superiors de música, poca broma, mentre que en els últims anys ha perdut no menys de mitja dotzena de sales de música en directe (el Rocksound, la Monasterio, el Pipa Club, l’Honky Tonk Blues Bar, el Mandacarú, l’Artte…).

Alguna cosa saben de música Sánchez i Sàrrias. Sense anar més lluny, Sàrrias va ser programadora musical durant una dècada de CaixaForum. Per si de cas, la parella manté una fluida relació amb persones de l’òrbita del Taller de Músics i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), que brinden assessoria. Sánchez no vol dir noms d’assessors per evitar personalismes i un efecte escuderia. «La programació no estarà associada a ningú en particular», conclou.

Amarrats

Ja hi ha bastants noms amarrats per a l’arrencada de les sessions Milano Jazz Club a la Byron a partir del gener del 2024, tots ells contractats abans que es tanqués l’acord la setmana passada. Roberto Carcassés («un dels millors pianistes del jazz cubà», il·lustra Sánchez) és un d’ells. També està confirmat el saxofonista Jimmy Jenks. I per abans que comenci a caminar el cicle, estan ja a la graella de desembre el Diego Hervalejo Trío, Pau Figuers & Arnau Figueres i el Santi de la Rubia Trio. La cosa va de debò i més que anirà, sembla, sota la marca de Milano Jazz Club.

Notícies relacionades

Clàssics de la literatura

Cuina, ansietat i els retrets de Pedroche

En els concerts de la Byron ja es pot prendre alguna copa bàsica. Sense desviar l’atenció de l’important, no descarta Sánchez que en el futur s’ofereixin alguns còctels clàssics del Milano.

Queda una línia oberta sobre el Milano. L’últim director artístic de la sala, Guim Cifré, reclama en paral·lel, amb el suport de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM) i l’Associació de Sales de Concert de Catalunya (ASACC), que l’ajuntament doni continuïtat a la tasca desenvolupada. El consistori s’hi va comprometre, però per ara no hi ha notícia al respecte. «Hi ha interlocució fluida», informen fonts de la regidoria de Cultura, dirigida per Xavier Marcé.