Adeu emocionat a Concha Velasco, una actriu «de la família»

L’última vegada que Concha Velasco va pujar a l’escenari del teatre de La Latina de Madrid va ser el 2018 per representar ‘El funeral’, una «comèdia molt boja» –així la va descriure ella el dia de l’estrena– en la qual encarnava una actriu de gran renom que, abans de morir, demanava a les seves netes que li organitzessin un sepeli «en gran» al teatre. La intèrpret ha tornat aquest dissabte a aquest mateix escenari, però en aquesta ocasió l’obra anava de debò. Aquesta vegada el funeral no era de ficció, sinó que era el seu, però l’emoció expressada pels que han anat a acomiadar-la l’hauria deixat satisfeta: ha sigut un adeu en gran a una actriu considerada per molts «de la família».

Entre crits de «¡Visca Concha Velasco!», a les dues del migdia arribava al teatre el fèretre amb les restes mortals de l’actriu, morta aquesta matinada a la residència on ha sigut atesa els últims mesos, a causa del seu deteriorat estat de salut. A la porta, entre llàgrimes, el seu fill Manuel Velasco agraïa a la premsa i els aficionats que a aquella hora ja es congregaven al lloc, «el carinyo i l’exquisit tracte» que havien brindat a la seva mare durant tota la seva vida i relatava que l’actriu havia expirat dotze hores abans agafada a la seva mà i a la del seu germà Paquito.

Mentre el fill de Concha Velasco donava les gràcies a la porta del teatre, a la seva esquena s’anaven amuntegant les corones i els rams de flors amb salutacions firmades per infinitat d’institucions i noms propis del món de la cultura, i començava a formar-se la llarga cua de fans de la intèrpret que durant tot el dia han anat en massa a donar-li el seu últim adeu. 

Un referent artístic

Com la Carmen, una val·lisoletana de 70 anys emigrada a Madrid fa dècades com Concha, que «adorava» de veure-la tant «a la tele, al cine, al teatre i en tot el que ella fes». O el Fidel, madrileny de 50 que reconeixia la seva dificultat per fer-se a la idea que «la Velasco ja no estarà més entre nosaltres», perquè per a ell era «una més de la família». La Lucía, aspirant a actriu acabada d’entrar en la vintena, volia rendir homenatge a una intèrpret que considera «un referent artístic per a totes les amants i professionals d’aquest ofici», i el Ricardo se sumava en silenci a la cua portant una rosa. «Concha va ser una enorme actriu, i també una gran socialista. Sé que la rosa li farà il·lusió», explicava el seguidor.

A part de la inacabable reguera de fans, al llarg de tota la jornada han anat desfilant pel teatre de La Latina nombroses figures del món de la cultura i la política per acomiadar qui, després de sis dècades llargues d’escenaris, rodatges i platós, continuava reivindicant-se a si mateixa com aquella jove va voler «ser artista».

Com José Sacristán, que va coincidir amb ella en pel·lícules com ‘La colmena’, ‘Yo me bajo en la próxima ¿y usted?’ o ‘Les llargues vacances del 36’, que la va descriure com a «pura voluntat, talent i riure, alternativament actriu exímia i noia de barri, però, sobretot, aquesta actriu que ho feia tot i tot ho feia bé». O José Manuel Parada, que la va precedir al capdavant del programa ‘Cine de barrio’, i que estava molt unit a ella. «Fins fa pocs dies hem estat enviant-nos whatsaps. Tenia una memòria tremenda, ho recordava tot», ha relatat el presentador a les portes del teatre.

Marisa Paredes, Antonio Resines, Miriam Díaz Aroca, Rosa Valenti, Fernando Méndez-Leite, Cristina Castaño, Alejo Sauras, Fiorella Faltoyano... Han sigut moltes les figures del cine, el teatre i la televisió que han volgut anar en persona a acomiadar Concha Velasco, un homenatge a què s’han afegit diversos representants de la política espanyola. 

Homenatge de la política

Com Margarita Robles, ministra de Defensa, que l’ha definit com «un exemple per a les dones d’aquest país»; o Nadia Calviño, titular de la cartera d’Economia, que ha recordat: «Concha no només era una gran artista, sobretot era una gran persona». També ha acudit a la capella ardent el president del Govern, Pedro Sánchez, que l’ha descrit com «un exemple de feina constant, talent i compromís amb l’art, amb la cultura i amb Espanya».

Aquestes declaracions les ha fet el president a la sortida del teatre entre les esbroncades d’alguns ciutadans que li cridaven «¡Fora!, als quals Sánchez s’ha referit com a «grup d’intolerants no em permeten fer una declaració tranquil», i els aplaudiments i les aclamacions d’ «¡Aguanta, president, aguanta!» que li dedicaven altres, amb els quals s’ha parat a fer-se fotos. 

Minuts abans, també, envoltada de seguidors i detractors que li van dedicar aplaudiments i esbroncades a parts iguals, havia abandonat la capella ardent la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que a la seva arribada havia protagonitzat una de les anècdotes de la jornada.

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

No tant ella com Marisa Paredes, que estava fent unes declaracions a la premsa quan va aparèixer la mandatària popular i, tot just veure-la, va deixar anar davant els micròfons: «¿Ayuso? Per Déu, però ¿què fa aquesta aquí? ¡Fora!», reacció que va ser durant tot el dia el xafardeig a les xarxes socials. 

Fa cinc anys, el dia de la presentació d’‘El Funeral’, Concha Velasco va anar a la roda de premsa gairebé arrossegant-se, incapaç de dissimular el fort constipat que tenia. «Jo, com que soc una estrella, no podia agafar un refredat, havia d’agafar una pulmonia», va dir, fent broma, davant els micròfons. Avui, en el seu funeral veritable, tan enganxada a l’actualitat com a ella li ha agradat estar tota la seva vida, l’actriu no ha volgut evitar l’ocasió de sumar-se a les picabaralles polítiques que marquen últimament la vida pública. Velasco va voler ser artista fins a la sepultura.