Qui va ajudar ETA a matar Carrero

El pròxim 20 de desembre es compleixen 50 anys de l’assassinat de l’almirall Luis Carrero Blanco, que va morir víctima d’un atemptat d’ETA quan exercia com a president del Govern a l’Espanya franquista del 1973. El magnicidi va tenir importants conseqüències en la deriva del règim però mai es va dictar sentència i, avui, encara genera tota mena d’interpretacions que ressalten els errors en la investigació, les anomalies comeses pels cossos de seguretat de l’Estat i la desaparició i manipulació de documents. Movistar Plus+ analitza els clarobscurs del cas en la docusèrie de tres episodis Matar al presidente, que estrena avui i que manté una estructura gairebé de pel·lícula d’espies. Si als EUA encara hi ha especulacions sobre l’assassinat de JFK, a Espanya en tenim la versió pàtria amb Carrero Blanco.

Barrejant testimonis, recreacions dramatitzades i material gràfic, aquest treball produït per 100 Balas (The Mediapro Studio) desgrana les diferents teories existents sobre el cas. «ETA no va poder matar Carrero sense ajuda, Carrero era un obstacle polític per a gairebé tothom», «Sembla que els terroristes van ser protegits» se sent dir a alguns dels entrevistats, entre els quals hi ha periodistes d’investigació (entre ells Tim Weiner, guanyador del Pulitzer), exmembres d’ETA, exespies del CESID, l’exministre de l’Interior Rodolfo Martín Villa, el net de Carrero Blanco, historiadors i Mikel Lejarza, El Lobo, que va estar infiltrat a ETA.

El silenci

«Tots volien mort Carrero Blanco. Es va deixar fer i després es va tirar terra a sobre», se sent en un àudio de la seva filla. «Segons la meva opinió hi ha massa errors i d’aquí parteix la meva obsessió per explicar aquesta història. Soc dels que pensa que tants errors poden amagar algun tipus d’interès», afirma Eulogio Romero, director, guionista i productor executiu de Matar al presidente.

«Hi ha persones que encara tenen por de parlar cinquanta anys després. És una cosa que crida molt l’atenció. ¿Per què i de qui tenen por? És una cosa que em sorprèn, tant com el silenci que va guardar ETA des d’aleshores. ¿Per què els implicats en l’atemptat mai han parlat, si suposadament estaven tan orgullosos del que havien fet?», hi afegeix.

Entre les teories que aborda la docusèrie hi ha l’existència d’una conspiració dins del mateix règim i les sospites que apunten a la CIA i als interessos dels EUA respecte al futur d’Espanya. «Però és l’espectador el que ha de treure les seves pròpies conclusions, perquè moltes de les teories i conspiracions no estan demostrades», recalca Alejandro Flórez, un dels productors executius.

«En tot cas, el que sembla poc probable és que un grup de terroristes fitxats per la policia i amb escassos coneixements d’explosius i construcció de túnels poguessin estar un any passejant-se per Madrid cometent tota mena d’errors i preparant un atemptat just al costat de l’Ambaixada dels EUA sense ser detinguts», deixa anar Romero.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Desaparegut durant anys

Aquesta és la primera vegada que s’ha autoritzat l’accés il·limitat al contingut del sumari per l’assassinat de Carrero Blanco. Entre altres coses, perquè va estar desaparegut durant anys. Des que va aparèixer, a més, «l’accés havia sigut limitat i sota control judicial», destaca Romero. Fins ara. «Nosaltres hem rebut permís per tenir-hi accés complet. No obstant, i tot i que hi hem trobat dades fonamentals per a la sèrie, el sumari té notables deficiències per la falta d’interès que hi va haver a investigar i aclarir l’assassinat del president», hi afegeix.