Manga 2023. Perill de bombolla?

Al Fòrum Edita, celebrat a Barcelona al setembre, Ignacio López, responsable de Market Intelligence de la consultora GfK, avançava un descens d’un 10% en les vendes en el primer semestre, i constatava una "aturada" i cert "estancament", però afegia que això no implicava "mala salut" . El boom postpandèmia va ser global i ho és la caiguda del 2023, registrada també en mercats potents com França o els EUA o al mateix Japó.

Entre els factors del fre, tots apunten a la situació macroeconòmica, amb la guerra d’Ucraïna, l’alça del cost del paper i ara la inflació. Els editors de manga, que feia 15 anys que no apujaven els preus, aquest 2023 s’han vist obligats a fer-ho. De 7 o 8 euros el volum estàndard, s’ha passat a uns nou o 10. Malgrat això, els editors consultats asseguren que no s’han perdut lectors sinó que se segueixen guanyant, que la base és sòlida i l’interès segueix, com es constata en cites com el Manga Barcelona.

"No és l’Apocalipsi, però crec que tots hem sigut molt optimistes. Ara jo ho soc menys. Hi ha hagut un augment desproporcionat de l’oferta que ni lectors ni llibreries ni crítics donen l’abast a processar. I una pujada de preus a la qual el fan més jove, que té pressupostos ajustats, és molt sensible", avisa Jose A. Serrano, de l’Associació de Crítics i Divulgadors de Còmic (ACDCómic), llibreter i creador de la web Guía del Còmic. Segons les seves dades, el 2023 s’assolirà el rècord de novetats publicades, amb unes 1.650, unes 300 més que en l’històric de 2022, duplicant les xifres d’abans de la covid.

Pujada de preus

"No hi ha bombolla, però sí que sobreoferta de títols. Els pics de la pandèmia van ser un cant de sirena per a moltes editorials que no publicaven manga i es van llançar a fer-ho", considera Pedro F. Medina, editor de Fandogamia, petita editorial que compta al seu catàleg de còmic amb un 30% de manga. Hi ha més editorials a repartir-se el pastís, més novetats, una mica menys econòmiques i un lector que en proporció comprarà menys títols. A més, la competència i l’interès a comprar llicències ha elevat el preu dels drets.

I comprar manga en el mercat japonès té les seves particularitats i és un repte, explica Óscar Valiente, director editorial de Norma, una de les tres grans editorials que publiquen manga a Espanya, juntament amb Planeta i Ivrea: "Implica pagar costos elevats en drets, cuidar la traducció, contractar sèries completes que si al Japó no estan acabades no se sap quants volums acabaran sent. I si la sèrie a Espanya no funciona (l’èxit al Japó no ho garanteix aquí), pot acabar sent deficitària, però per contracte l’editorial ha de continuar publicant-la".

"El creixement exponencial del 2022 era molt difícil de sostenir. Es va tocar sostre i és natural que hagi baixat. Jo parlaria d’estancament, no de bombolla. Per a nosaltres el 2022 va ser el nostre any rècord i aquest l’acabarem igualant les xifres del 2021, que va ser el nostre segon millor any de la història, que comparant amb les de prepandèmia és formidable", assenyala Valiente. Hi coincideix David Hernando, el seu homòleg de Planeta Cómic. "El 2022 va ser un pic històric i el 2023 estem com el 2021, que va ser de moltíssim èxit. El mercat s’està estabilitzant i consolidant. No estem preocupats, seguim liderant la quota . No s’ha de prémer el botó vermell ".

El mateix opina Catalina Mejía, editora de Salamandra Graphic al grup Penguin Random House, que el juny del 2022 es van afegir a la febre otaku amb el segell Distrito Manga i aquest any han tret 99 títols. "No hi ha bombolla. Les xifres són bones i es ven molt manga. Era impossible mantenir les vendes astronòmiques dels últims dos anys. El mercat s’ha estabilitzat. El nostre balanç és positiu, hem enfortit la marca i anem consolidant el catàleg".

Col·leccions llarguíssimes

"No soc gens catastrofista, no hi veig cap bombolla", se suma Oriol Estrada, responsable de continguts del Manga Barcelona i membre de l’ACDCómic. "Per al lector està bé tenir més oferta on elegir. En la crisi del 2008, les editorials de manga van aprendre molt sobre com publicar. Entre les noves, les petites han sabut trobar nínxols i els va bé perquè mantenen tirades petites i han fidelitzat el públic. Potser poden patir les mitjanes que hagin contractat molts títols i col·leccions llarguíssimes".

Exemples de prudència són Milky Way (que a les xarxes deien que escullen "amb mesura i carinyo" el que van llicenciant i "sense caure en excessos desmesurats") o Fandogamia. "La nostra sèrie més llarga té vuit volums –confirma Medina–. Apostem per volums únics o sèries molt curtes, perquè aguanten millor. I confies que les breus es converteixin en long-sellers, com ens ha passat amb Mi experiencia lesbiana con la soledad, que des del 2018 suma 8.000 exemplars i ara rescatem amb extres perquè sabem que funciona. És clau apostar per nínxols. Nosaltres ho vam fer amb mangues de no-ficció i d’històries reals. Concentres l’esforç en el teu públic".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

"Veus sèries noves que no tenen èxit, editorials que en aquell moment d’eufòria van contractar sèries de fins a 140 volums, apostes que són un compromís a llarg termini. L’anime no et garanteix que un títol funcioni... –alerta Serrano–. Crec que el 2024, algunes editorials que van començar a publicar manga després de la pandèmia deixaran de fer-ho o es limitaran a publicar el que s’ha llicenciat. Cal ser prudent".

Per la seva banda, Estrada opina que "l’any que ve les editorials seran més previsores i anunciaran menys títols, i se centraran en les sèries que ja publiquen o bé recuperaran clàssics. També perquè ara al Japó no hi ha novetats que estiguin donant la campanada. Fenòmens com per exemple Guardians de la nit, Tokyo revengers, Haikyū!! o Chainsaw Man s’estan ja publicant aquí i aguanten molt bé".