El planter del ‘manganyol’

A tots els uneix la passió per dibuixar manga. Uns somien a entrar en el difícil mercat japonès, o ja ho han aconseguit, com els pioners Kenny Ruiz (Alacant, 1980), que ha recuperat personatges d’Osamu Tezuka a Team Phoenix, i Ken Niimura (Madrid, 1981), amb Soy una matagigantes o la guanyadora d’un Eisner Umami; d’altres han aconseguit l’èxit als Estats Units abans de triomfar aquí, com Míriam Bonastre (Pineda de Mar, 1994) i la seva sèrie supervendes Hooky (aquest any, autora del cartell del Manga Barcelona que tanca les seves portes avui). I molts d’altres volen fer carrera aquí. Tots són mangakes espanyols, el cada vegada més nombrós equip del batejat com a manganyol.

Primer, ‘otaku’

Diversos factors hi han contribuït: l’èxit sostingut i creixent del manga –difícilment un autor no ha sigut primer otaku (fan) i lector–, les plataformes d’autopublicació, el crowfunding, el premi a aquesta categoria del Manga Barcelona, el concurs de Norma Editorial o el nou premi d’Arechi, escoles que serveixen de planter, com la Joso, o l’aposta de Planeta Comic fa quatre anys per publicar una revista que ja ha publicat 21 números, Planeta Manga, que no deixa d’elevar promeses.

Noms propis com el tàndem format per Fidel de Tovar i Dani Bermúdez (Liquid memories, Arashiyama), Laia López, Alba Cardona, Blanca Mira, Carlos Moreno, Eduard Balust i Jonatan Cantero segueixen estant al peu del canó mentre sorgeixen nous talents.

En reunim alguns dels que presenten novetat al saló: Ana C. Sánchez (que, amb Limbo, ha guanyat el premi del Manga Barcelona al millor manga d’autoria espanyola), Paloma Costa, Konata, Inma R., Carles Dalmau, Clara Martínez i Juan Albarrán (que s’ha hagut de quedar al Japó).

Noms per seguir-los la pista

Bregada en il·lustració, videojocs i el món digital, Inma R. (Melilla) va saltar de Webtoon, on suma 20 milions de visites, al paper amb Wild beast forest house 1, sobre un lloc al «bosc on els animals salvatges es comprometen a no atacar-se». No té, afirma, interès en el mercat japonès. «Crec que la gent està una mica explotada allà. I crec que aquí sí que es pot viure del manga. Amb Webtoon, el micromecenatge, en plataformes online...».

Veterana de Planeta Manga, després de diversos webcòmics, el seu primer títol, Alter ego, va ser nominat als premis del Manga Barcelona 2021. Ara l’ha guanyat amb Limbo, que té «un enfocament europeu: els personatges no són japonesos, els sents més pròxims. El Japó és una societat molt diferent de la nostra», diu la murciana Ana C. Sánchez (1990), que no es veu treballant al mercat japonès. «Funciona a un ritme massa frenètic».

Autodidacta, la gaditana Paloma Costa (1986) s’ha prodigat en webcòmic amb Lady Lioness. «No em vaig atrevir a fer còmic fins que vaig veure l’obra de Shinichi Sakamoto i la vaig estudiar per veure els meus punts febles. No m’interessa el mercat japonès, que és molt inaccessible i difícil, sinó l’espanyol, que m’agradaria que fos més sòlid». En pandèmia va començar el drama d’època La flor de otro jardín, que té el sentit de lectura occidental.

Després de començar amb superherois, el barceloní Juan Albarrán (1975) ha aconseguit treballar per al mercat japonès. S’estrena amb Matagi Gunner 1, sèrie amb guió de Shoji Fujimoto sobre un caçador, viudo i retirat. «L’estrès és constant i el nivell d’exigència també. L’atenció al detall per part de la revista Morning és enorme», admet. «No hi ha mercat amb més oportunitats i potencial per guanyar-me bé la vida que el Japó».

Rere el pseudònim de Konata hi ha Andrea, que amb Kohva 1 va ser finalista del premi Emergent de l’ACDComic. «No és el típic shonen. Parla de la pèrdua i la inseguretat, d’experiències que et fan madurar», detalla aquesta barcelonina que vol «expandir horitzons i provar en el mercat japonès». «Em va impactar veure que Kenny Ruiz publicava allà, em motiva veure espanyols com ell, o com Juan Albarrán, arribar tan lluny».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Soma, junt amb el guionista Fernando Llor, és la primera obra llarga de Carles Dalmau (1997). El de Tossa de Mar, amb 680.000 seguidors a Instagram, compagina la il·lustració amb els videojocs i l’animació. Soma té estètica manga, però sentit de lectura occidental. La protagonista és dibuixant i rep la visita d’un alienígena. Junts hauran d’intentar salvar la Terra.

Amb el BL romàntic Prodigy (amb guió d’Alhana Puerta), la dibuixant valenciana Clara Martínez ha guanyat el I Premi Arechi Manga. Fan de l’anime i el còmic, va heretar els dots artístics del seu pare pintor. Va debutar amb històries curtes de terror en Planeta Manga. «Al Japó hi ha massa pressió per als autors –opina–. Em sento bé en el mercat espanyol, tot i que veig complicat viure del manga».