La reina Mides

El desembre és un mes anòmal per a les llistes d’èxits. A dalt de tot sempre apareix Mariah Carey i el seu All I want for Christmas is you. La novaiorquesa s’embutxaca cada any 2,5 milions en moneda americana facturats per Nadal per una composició de l’any 94. La peça porta generats 60 quilos per drets d’autor. Tot i que només les regalies permetrien a Mariah comprar cada any un pis a Serrano o al passeig de Gràcia, la xifra és xavalla per a Taylor Swift, reina sense rival de tot aquest tinglado. Com el rei Mides de la mitologia, el que toca ho converteix en or. Després els explico per què, ara seguim amb les nadales.

A partir del dia de Reis, la cançó de Mariah (pronunciï’s Meraia) desapareixerà de les llistes –el mateix que l’edulcorat aquest de Last Christmas de George Michael- fins que torni a emergir exitosa el desembre següent. Llavors, als primers llocs tornaran els habituals de l’última època: Bad Bunny, Raüw Alejandro, Bizarrap... i Taylor Swift (Pennsilvània, 34 anys el dia 13 d’aquest mes). Rapers i reggaetoners se’n van de vacances amb les seves cadenes d’or reforçat i deixen lloc a les nadales... i a la noia de portada de Time, que l’ha elegit persona de l’any. Taylor no baixa dels 10 primers llocs de la pole position ni per Nadal. Busquin per Top 50: global. Deu de les 50 cançons més escoltades de Spotify mentre vostè llegeix aquest article tenen a veure amb Pare Noel, la Nit de Nadal i les campanes, clàssics de dècades passades o revisats per la túrmix de noves regravacions, l’habitual. I allà hi ha Taylor per trencar la tradició amb Cruel summer, del seu àlbum Lover (2019), amb només tres milions de reproduccions diàries menys que Meraia.

En un món tan globalitzat, tan virtual, tan de mercadotècnia (malgrat que pugui semblar una altra cosa, el màrqueting continua sent una cosa artesanal, fa falta algú que pensi i ho escrigui primer en un paper o en una pantalla, després ja ho veurem), mai sabrem en quina proporció Madonna és qui és per la seva qualitat com a artista o per la intel·ligent tasca de mercat que ha traçat en els últims 40 anys. ¿Compartirien taula Chrissie Hynde o Deborah Harry amb Louise Ciccone si haguessin tingut la mateixa promoció? Ni Chrissie ni Debbie van ser persones de l’any de la revista Time. Tampoc la intèrpret de Like a virgin, però si una publicació tan prestigiosa que en els últims 30 anys només ha honrat amb aquest títol sis dones (incloses la generalitat del moviment #Metoo, la invisible Kamala Harris –¿algú la recorda?–, Greta Thunberg o Angela Merkel), és que això de Taylor Swift va de debò i la seva empremta transcendeix la seva condició de compositora.

Perquè Taylor Swift (17 anys de carrera, 250 cançons compostes per ella mateixa) no concedeix entrevistes, no parla amb els periodistes, publica un solitari tuit cada tres o quatre dies, els badalls del seu agent de premsa se senten a mig planeta, no s’ho munta amb un sacerdot en el seu últim videoclip (no és Madonna, vaja). I, no obstant, depassa el cànon d’artista. Les entrades per al seu concert del 2024 al Bernabéu anaven (perquè es van esgotar en minuts) dels 70 als 600 euros. Hi ha revenda per 6.000. El seu nom surt tant a les pàgines de societat i cultura com a les d’economia.

Mil milions en ingressos

Notícies relacionades

Una gastrobotiga per vendre històries enllaunades

Tuneladores, ‘Moby Dick’ i Lovecraft, al Macba

Que llunyans els temps d’aquella foto del milió de dòlars de 1956 (xavalla una altra vegada) en els estudis Sun Records, amb Elvis Presley, Johnny Cash, Carl Perkins i Jerry Lee Lewis al voltant d’un piano. Swift és una caixa enregistradora. Vegem-ho: els 1.020 milions d’euros ingressats l’últim any han contribuït a sostenir l’economia nord-americana, segons la Reserva Federal; 26.100 milions d’escoltes en plataformes el 2023; una base de fans de 475 milions de seguidors; influència en el mercat borsari per venda d’entrades; ciutats on no queda una sola plaça hotelera al pas de les seves actuacions; un volum econòmic de 5.500 milions de dòlars produïts per la seva última gira, encara en ruta. Etcètera.

Als tòpics habituals (intel·ligent, brillant, sexi, etc.) afegeixin-li el més important: el seu talent per a la composició i la posada en escena. No és Britney Spears, no és Anastasia, no és Christina Aguilera. Taylor no està de passada. La jove que va començar fent country va rebre el maig de l’any passat, als seus 32, el doctorat honoris causa per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Nova York. Allà va dir: "La mala notícia és que el teu futur depèn de tu i la bona notícia és que el teu futur depèn de tu". En tots dos casos, el futur és seu.