Disney+ ressuscita Balenciaga

Les setmanes vinents sentirem parlar molt de Balenciaga. Però no de l’actual director creatiu de la casa de moda de luxe homònima, el dissenyador georgià Demna Gvasalia. No, el personatge és Cristóbal Balenciaga (Getaria, Guipúscoa; 1895-Xàbia, Alacant; 1972), ja que la figura del mestre de l’alta costura centrarà una sèrie cridada a ser una de les grans apostes de Disney+ per a l’any vinent. S’estrenarà el 19 de gener i estarà protagonitzada per Alberto San Juan. Però abans, dijous vinent, el Reial Jardí Botànic de Madrid inaugura una exposició immersiva amb material inèdit de la producció, així com rèpliques artesanals dels vestits més emblemàtics utilitzats en el rodatge.

A això s’hi afegeixen, a més, diverses subhastes de peces i estris personals, a Londres i Madrid, respectivament, i dues novetats editorials recents, la biografia El enigma de Balenciaga, de María Fernández-Miranda (Plaza & Janés), i la novel·la de José Luis Díez-Garde Aquel verano en París (Edicions B).

El fill d’un humil pescador i una modista, va regnar a París, va arribar a ser el dissenyador més car del món i va ser idolatrat pels seus coetanis. Si Coco Chanel es referia a ell com "l’únic autèntic couturier entre nosaltres, capaç de dissenyar, tallar, muntar i cosir un vestit de principi a fi", Christian Dior va admetre que amb els teixits tothom feia el que podia i Balenciaga, "el que volia". Va ser l’obsessió i el pare espiritual de Halston, el gran amic de Givenchy i el cicerone d’Ungaro. Fins a la seva mort, el 1972, mentre estiuejava a Xàbia, ja retirat. Va ser, a més, el primer modista que ha tingut obra exposada en un museu.

"Jo no em prostitueixo", va dir quan es va imposar el prêt-à-porter a l’alta costura. Amb els tallers de París i Espanya tancats des del 1968, encara va firmar els uniformes de les hostesses d’Air France i es va ocupar, poc abans de morir, del vestit de núvia de la nietísima, Carmen Martínez Bordiú.

Siluetes ‘bestsellers’

"Un modista ha de ser arquitecte de la forma, pintor per al color, músic per a l’harmonia i filòsof per a la mesura", repetia. Però a més de la seva precisió el domini de la tècnica, perfeccionisme, coneixement dels teixits i el seu sentit arquitectònic de la proporció i la mesura el gran llegat per a la història de la moda del modista basc va ser la seva interpretació del cos femení, i com va ser capaç d’alliberar-lo de les encotillades estructures que l’havien tenallat. Focalitzant-se en l’esquena, desdibuixant la cintura, generant volums i simplificant els talls, sobretot entre els anys 50 i 60 del segle passat, va donar a llum un ventall de noves siluetes, que s’han replicat una i mil vegades en les dècades posteriors. I que avui continuen inundant els aparadors i les setmanes de la moda.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Val la pena recordar que va ser el mateix Balenciaga –el dissenyador que seguia les seves pròpies desfilades d’amagat–l’artífex d’aquesta revolució.

Juntament amb Igor Uria, director de col·leccions de la Fundació Cristóbal Balenciaga, seleccionem cinc peces icòniques. La primera, el semi fit (1951), un vestit semientallat introduït pel modista el 1951, que va suposar una revolució a la silueta encotillada de l’època. El vestit globus (1952), amb una faldilla bollada, recollida a intervals per crear una successió de volums. El vestit túnica (1955), recte fins a sota el genoll. El vestit sac, sense mànigues i amb tancament cordat, que mostra la línia original en què Balenciaga va treballar durant els anys cinquanta. I per últim, el baby doll (1958), el famós patró de molts vestits d’estiu, amb volums folgats, que permetia total llibertat de moviment.