L’efecte ‘FOMO’, el sibil·lí aliat de la música en viu

Tot i que en un lloc com Barcelona puguem patir pel destí de petits escenaris com el Milano o Sidecar, el cert és que, a gran escala, la música en directe viu un moment espaterrant: 8.406 milions d’euros de recaptació, el 2023, per les 100 gires més importants realitzades arreu del món, davant els 5.087 de l’últim exercici prepandèmic, el 2019, informa la publicació especialitzada Pollstar. Un creixement vertiginós i sense precedents.

I malgrat tot, el live ofereix xifres de suport social petites en comparació amb les de la música gravada. La número u actual, Taylor Swift, ha venut aquest any quatre milions d’entrades, però a Spotify té 109 milions d’oients mensuals. Per això, dies enrere, Michael Rapino, CEO de Live Nation, parlava, en una trobada amb els accionistes, d’"escassetat" pel que fa a la música en viu, perquè l’artista és una figura humana que (per ara) no es pot multiplicar, i que dona per al que dona: 53 concerts a l’any, en el cas de Swift. I fins a l’any que ve.

Rapino salivava davant l’efecte FOMO (aquesta por de perdre’t alguna cosa, fear of missing out), potenciable a les xarxes socials per fer encara més desitjable l’experiència escassa del concert. En això cal situar l’acord de Ticketmaster amb TikTok per poder-hi vendre entrades, a través dels perfils dels artistes. TikTok actua com a amplificador espontani de l’impacte dels xous i et fa desitjar desesperadament haver sigut allà, i a l’acte t’ofereix la drecera per comprar els tiquets. Una jugada admirable.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Que, per descomptat, apunta als noms més rutilants: tres únics cantants, Taylor Swift, Beyoncé i Bruce Springsteen, acaparen més d’una cinquena part (un 21,8%) dels ingressos obtinguts per aquestes 100 gires més lucratives. El cas del Boss és consignable, ja que és l’únic artista del segle XX que es cola en un Top 10 en què campen Coldplay, Harry Styles, Ed Sheeran, The Weeknd, Drake...

Però, ¿quin és l’horitzó? ¿Què hi pot haver més gran que omplir deu nits l’estadi del River Plate, com va fer Coldplay? ¿Omplir-lo vint nits? Sí, gires que cada vegada afinin més, amb molts xous en una única plaça, i que sigui el públic el que es mogui. Ara el que et fa sentir bé no és viure una situació única, només per a tu, sinó la mateixa que un enorme munió de gent en tot el món. Que en prenguin nota els clubs: els correspon invocar l’oposat al FOMO, el JOMO (joy of missing out), l’alleujament per estalviar-te l’experiència massiva. Ja triguen.