"El Lliure hauria de tenir el doble de pressupost"

Juan Carlos Martel Bayod, el primer director del Lliure elegit després de presentar un projecte per a la històrica institució teatral, deixa pas a una nova era amb la sensació del deure complert però sense poder avançar més en el seu model per falta de recursos. Durant el seu mandat, el Lliure s’ha convertit en un teatre més obert, inclusiu, sostenible i jove. Ha donat entrada a saba nova combinant muntatges arriscats amb clàssics, cares noves i valors segurs. Ha triplicat la xifra d’abonats: 2.800 davant els 890 del 2018. Desitja sort a Julio Manrique en el lloc que va decidir deixar la primavera passada i deixarà definitivament el 31 de gener.

¿Quin és el balanç que fa?

Molt positiu. Vaig ser el primer director que va arribar al càrrec a través d’un concurs públic. I tots els indicadors qualitatius després de cinc anys són molt positius. Els espectadors amb diversitat han passat de 1.245 quan jo vaig arribar al Lliure a gairebé 6.000 ara. Fem moltes més funcions accessibles. També s’ha regenerat el públic, el Lliure és ara un teatre més obert i més divers. També més jove perquè té més públic de menys de 35 anys que mai.

¿Se’n va perquè s’ha cansat de lluitar amb les administracions?

Més que amb les administracions, que aporten el 80% del pressupost, la meva lluita ha sigut amb el pressupost del LLiure. Tenim el mateix que el 2010, uns 9,3 milions. Després de 14 anys, la part destinada a estructura s’està menjant molt la dedicada a activitat. Quan el teu projecte incideix en el no-retorn econòmic a curt termini, en la part social i educativa, no tens prou recursos per consolidar-lo. La nostra tasca aquests anys s’ha fet amb molt esforç i ajudes extraordinàries com els fons Next Generation i Feder. Han permès, per exemple, instal·lar plaques fotovoltaiques que permeten destinar l’estalvi del 25% en energia a l’activitat artística.

¿Quin hauria de ser el pressupost del Lliure?

El doble del que té: 18 milions. El TNC ha crescut un 25% en els últims anys i està en 16 milions.

¿De què està més satisfet?

D’haver complert aquests cinc anys. En alguns moments em vaig plantejar deixar-ho, però sempre va poder més el sentit de la responsabilitat. El millor han sigut totes les persones que he conegut que m’han permès portar endavant aquest projecte gràcies al consens. Hem firmat 15 convenis internacionals i hi ha fins a 10 projectes que transcendeixen la direcció, com el de sostenibilitat.

¿I el menys satisfactori?

Aquesta feina és de 24 hores els set dies. He renunciat a part de la meva vida i m’ha col·locat en una tessitura extrema que m’ha fet conèixer-me molt millor. Ara sé què he de corregir com a persona. Tot i que hem arribat a tenir 16 persones en el consell assessor, al final tu ets qui diu sí o no i sempre hi ha més respostes negatives. D’aquí ve la importància de tenir gent a prop en qui puguis confiar.

¿Com serà la seva vida a partir d’ara? ¿Quins plans té?

Qualsevol cosa que emprengui vincularà educació, societat i cultura. Aniré allà on pugui continuar articulant-los, sigui a Barcelona o en un altre lloc.

¿Continuarà dirigint obres?

Per ara no. Faré un descans. Necessito agafar certa distància de la part creativa que fins ara ha sigut un espai de llibertat d’expressió. He de veure fins a quin punt puc tornar a expressar-me lliurement a Barcelona fent teatre o una altra cosa.

La paritat ha sigut més present que mai al Lliure.

El Lliure actual reflecteix un món creatiu molt més divers que abans, no només en l’àmbit del gènere. Hem programat des de companyies com Chévere o espectacles com Lengua madre de Lola Arias o Forasters vindran de Marta Galán, amb un clar contingut social.

¿Hi ha hagut alguna cosa que no hagi pogut fer?

No he pogut posar el nom d’Anna Lizaran a la sala de Gràcia i estava en el nostre projecte. He pogut desenvolupar-lo en un 95% però això figura en aquest 5% de coses que no s’ha pogut fer. El mateix passa amb el nou conveni amb els treballadors. El pla era renovar-lo perquè l’últim és del 2010. Tot i que no s’ha aconseguit encara, ja s’ha començat a negociar.

¿Quins són els nous reptes per a Julio Manrique?

La intel·ligència artificial. Caldrà analitzar i veure com altera la part creativa.

Notícies relacionades

El ressorgir d’un fenomen

Castellanismes al "túnel del terror" contra el català

Deixa el Lliure mentre que dos creadors històrics com Lluís Pasqual i Albert Boadella assumeixen dos llocs de direcció als Teatres del Canal a Madrid.

L’elecció és voluntat del conseller de Cultura de la Comunitat de Madrid. Prefereixo més diversitat als equips de direcció, que siguin intergeneracionals.