La icònica estrella de La Caixa que d’entrada va ser un tapís

¿Com és que Joan Miró va accedir el 1979 a realitzar el conegut logotip de La Caixa, l’estrella blava amb dos petits planetes, un de vermell i un altre de groc, al seu costat? Alguns no van entendre la decisió de l’artista i la van qualificar de mercantilista. Miró i La Caixa, en principi, podien semblar dos conceptes antagònics si es té en compte que temps enrere l’artista s’havia negat que Cartier adaptés els seus vells dibuixos d’orfebreria. Miró, als seus 86anys, havia tingut una caiguda un any abans, cosa que no va frenar el seu esperit crític. Va tenir prou ràbia per dissenyar per al grup La Claca els ninots de Mori el Merma, una salvatge caricatura de Franco amb el model d’Ubú rei, d’Alfred Jarry.

Potser per això la petició de l’entitat bancària que buscava modernitzar la seva imatge va ser estudiadament angulosa per poder ser acceptada. La idea va ser no demanar a l’artista un logotip comercial, sinó un tapís, disseny del pintor i realitzat per Josep Royo, en el qual entre altres motius apareixeria la famosa estrella. L’empresa de màrqueting nord-americana que havia proposat l’així denominat concepte Miró ja havia proposat una estrella de vuit puntes. La de Miró finalment va tenir cinc puntes, però per a molts la seva interpretació va ser molt més prosaica al voler veure-hi simplement una figura intentant ficar unes monedes en una guardiola.