¿Salutació maçona o borbònica?

Dos petons i una reverència. Fins aquí, la salutació habitual de la infanta Elena al seu pare. Però quan la seva filla encara s’estava incorporant de la genuflexió, el rei emèrit va alçar la mà sobre el cap de la primogènita i li va dibuixar al front una creu amb el polze. Ella va emular el gest de protecció. Després de la salutació protocolària i la incorporada benedicció la cosa va seguir, i va deixar tots els observadors estupefactes i fins i tot plantejant la incògnita de si aquell ritual de comiat responia a un cerimonial maçònic, borbònic o esperpèntic...

Xocar-se els palmells, tancar el puny, encaixar els dits, agafar-se pel canell i dos cops sobre el pit. Qualsevol salutació coreografiada pretén manifestar un sentiment de pertinença. De fet, molts van desitjar comparar el que van fer l’emèrit i la infanta amb el de companyonia que es dediquen alguns jugadors de l’NBA. No obstant, sempre que polítics i empresaris fan algun gest estrany o poc habitual en seva la salutació sorgeixen teories conspiranoiques sobre la seva vinculació amb els maçons i els Illuminati. No s’han deslliurat d’aquestes insinuacions Simón Bolívar, Winston Churchill, Salvador Allende, Justin Trudeau, Barack Obama, Donald Trump o més recentment Javier Milei. Pel poc que se sap, hi ha dos senyals que podrien identificar la seva pertinença al que es coneix com la societat secreta més extensa del món. Però si bé els dos últims gestos del ritual borbó coincideixen amb el maçó (agafar per l’avantbraç en comptes de per la mà i els cops al pit), no s’aprecia el suposat triangle que haurien de conformar els dits índex, l’anul·lar i el polze en l’encaixada.

És convenient assenyalar que la sorpresa davant aquest comiat entre la infanta i l’emèrit ve perquè aquesta salutació no s’havia vist mai abans entre ells. Potser l’havien practicat en privat, però no davant de desenes de càmeres de televisió que esperaven a l’entrada d’un restaurant madrileny que sortissin els convidats al dinar d’aniversari organitzat per festejar el 60è aniversari de la infanta Elena. És a dir, sabien perfectament que la salutació portaria cua. I aquí, potser, com sempre, la pregunta més interessant: ¿per què ara? ¿Què miraven d’apaivagar o eclipsar amb aquest intercanvi gestual? ¿Pretenien evitar que la reina Letizia fos de nou la protagonista de la jornada o simplement responia a un gest carinyós de complicitat entre pare i filla perquè els monàrquics i pàmfils en general s’entendrissin?

Notícies relacionades

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Escoltar amb els ulls tancats

Hores més tard, tot i que va ser a l’interior del recinte, també es va captar com la infanta Cristina s’acomiadava d’idèntica manera d’un dels seus fills. Segons apunten alguns, es tractaria d’un gest arrelat entre pares i fills dins de la família reial des de temps d’Alfons XIII. De fet, alguns afirmen que Joan Carles ja se’l feia amb la seva mare, Maria Mercè de Borbó i Orleans (encara que he mirat de buscar algun document gràfic que corrobori aquesta informació i no l’he trobat).

Continuem de moment amb molts dubtes sobre la salutació borbònica, però al contemplar l’escena només vaig poder recordar una afirmació molt fina que fa servir la meva neboda de 20 anys per explicar certs comportaments i que aquí considero que encaixa a la perfecció: "Els seus avantpassats, com a mínim, eren cosins".