L’univers ‘Percy Jackson’, a Disney+

Percy Jackson y los dioses del Olimpo

No són pocs els pares que improvisen contes per als seus fills a l’hora de dormir. Però sí que són menys els que aconsegueixen, després, transformar aquestes idees en una saga de fantasia young adult supervendes. L’antic profe d’institut Rick Riordan va concebre el semideu Percy Jackson, fill secret de Posidó i una dona mortal, com un heroi capaç d’amansir el seu propi fill Haley, però també d’inspirar-lo. El va fer, com a Haley, hiperactiu i dislèxic, dues condicions aquí amb explicació positiva. La primera és signe d’estar sempre preparat per al combat; la segona, una conseqüència d’estar programat mentalment per al grec antic.

Haley va quedar encantat amb la idea, però no va ser ni de bon tros l’únic. Amb el seu tercer llibre, La maledicció del tità, del 2007, Percy Jackson observava els seus competidors des del cim de les llistes. Quan, tres anys després, es va estrenar la pel·lícula Percy Jackson y el ladrón del rayo, de Chris Columbus, el personatge ja comptava amb una legió de fans devots que no van acceptar els canvis en la història i els seus protagonistes. Va ser un èxit, com la seva seqüela del 2013, però no perquè Riordan contribuís pagant entrada. El 2020 va confessar a Twitter no haver-la vist encara; amb llegir els guions finals en va tenir prou. "Bé, per a vosaltres, nois, són un parell d’hores d’entreteniment", va escriure. "Per a mi és com si passessin la feina d’una vida per una picadora de carn quan els vaig suplicar que no ho fessin". I va prometre "arreglar-ho aviat".

Alta fidelitat

Amb aquella promesa, Riordan estava parlant de Percy Jackson y los dioses del Olimpo (Disney+, des de dimecres, dia 20), l’adaptació en format sèrie que ha creat amb el guionista i productor Jonathan E. Steinberg (Jericho). La fidelitat a la font és, és clar, bastant important, començant pel protagonisme d’un actor, Walker Scobell (El proyecto Adam), que s’acosta més als 12 anys de Jackson que el ja gairebé home Logan Lerman de la pel·lícula del 2010.

Com a l’heroi del llibre, a aquest Percy enginyós però vulnerable el persegueixen els aprofitats. També les males notes. És llegenda la seva facilitat per estar a la lluna, tràngols durant els quals pot veure criatures sortides de veritables llegendes. Durant una excursió al Museu Metropolità d’Art novaiorquès, pateix un atac inesperat i entén de cop els perills de ser un semideu, o mestís, com també se’ls coneix. Arribats a una certa edat, atrauen éssers terribles, decidits a fer-los mal abans que siguin prou forts per tornar els cops.

Si vol sobreviure a la seva pròpia naturalesa, Percy haurà de passar pels entrenaments del Campament Mestís, una espècie de refugi per a adolescents descendents de déus i deesses grecs. Sorprenentment, el nostre jove heroi marginat fa alguns amics, com l’Annabeth (Leah Sava Jeffries), filla d’Atena, i el sàtir Grover (Aryan Simhadri), a la fi els seus companys en la seva primera missió: recuperar el llampec robat a Zeus abans que es produeixi una guerra entre déus.

El director apropiat

Notícies relacionades

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Escoltar amb els ulls tancats

Si no hi havia millor persona per escriure la sèrie que el mateix Riordan, tampoc hi havia millor director possible, potser, que el britànic James Bobin. Després d’ajudar Sacha Baron Cohen a crear els seus personatges més icònics (Ali G, Borat i Brüno), crear la mítica sèrie Flight Of The Conchords amb el duo comicomusical del mateix nom i rellançar unes estimades criatures de pelfa amb Los Muppets, Bobin va decidir centrar-se en la comèdia familiar d’aventures, en l’entreteniment infantil fet amb carinyo i intel·ligència. Volia fer sèries i pel·lícules capaces de divertir els nanos sense que els pares morissin de pena.

Del projecte en van sorgir El tour de los Muppets, Dora y la Ciudad Perdida i una altra sèrie de Disney, La misteriosa sociedad Benedict, una cosa així com la gran sèrie infantil encara no filmada per Wes Anderson. El bo de Bobin es pren el públic jove ben seriosament, sense que això signifiqui un dèficit de bromes: als seus capítols de Percy Jackson y los dioses del Olimpo en trobaran un grapat i, la majoria, millors que les de la pel·lícula del 2010.