Retrat d’una artista tenaç

Sempre serà recordada pel seu cop de melena platí, la manera enèrgica en què movia el seu estilitzat cos, les enganxoses tornades de les seves pícares cançons, les granotes que s’enfundava com una segona pell, l’expressivitat dels seus ulls i el seu deliciós espanyol amb accent italià. Però després de Raffaella Carrà, la Carrà, tan carismàtica en la seva imatge pública com tenaç, exigent i controladora a la feina, s’amagava Raffaella Pelloni, una dona que mai va superar l’abandonament del seu pare i que va sacrificar la maternitat per no descuidar la seva carrera. I tot això és el que explica sobre l’artista, morta el 2021, la docusèrie italiana Raffaella, que va estrenar ahir Disney+.

El documental s’inicia amb la història de la nena que es va criar sota la mà ferma d’una mare que va haver de fer també de pare, de qui va heretar la seva determinació per aconseguir el que volia: ser una ballarina professional, primer, tot i que aviat va saber que el seu físic no l’acompanyava; desenvolupar una carrera com a actriu, després, tot i que del somni americà en què la va sumir Frank Sinatra en va despertar de seguida, tornant de Hollywood perquè no volia ser la nòvia del cap, i acabar convertint-se en una estrella de la tele com a hipnòtica vedete; una cantant d’èxit, el que va demostrar ser després del trencador Rumore; una icona del col·lectiu LGTBI i la presentadora més ben pagada d’Europa.

Dos quilos de pes

A cada un dels episodis del treball dirigit per Daniele Luchetti es relaten grans moments que van marcar la seva carrera. Com quan va revolucionar la RAI amb els seus balls elèctrics i el seu melic i va irritar el Vaticà amb la seva descarada Tuca tuca, i el seu salt a Espanya, país al qual va arribar en el tardofranquisme per portar la seva carrera més enllà de les fronteres en programes com Señoras y señores, en què va arrasar, i el seu La hora de Raffaella, que va canviar la televisió espanyola. I on va demostrar, una vegada més, les seves qualitats com a ballarina en espectaculars coreografies en les quals perdia dos quilos per sessió, cantant de temes tan celebrats i ballats com En el amor todo es empezar i Hay que venir al sur, i simpàtica presentadora resolta en un idioma aliè.

Els moments difícils

Però també es descriuen altres moments difícils que va haver d’afrontar, entre els quals destaquen la incomoditat que va sentir per l’emissió –que no va poder parar– dels programes, ja gravats, de l’extravagant i festiu programa Ma che sera quan Itàlia estava sumida en un profund dolor pel segrest i assassinat d’Aldo Moro. O quan el fenomen en què es va arribar a convertir en la seva gira per Llatinoamèrica la va fer conèixer el costat fosc de la fama, ja que la histèria dels seus fans li va arribar a provocar por. O quan no va aconseguir en el seu pas a Mediaset amb El casa amb Raffaella l’èxit esperat. Però també quan es va adonar que el fill postergat per les exigències de la seva professió no arribaria, ja que quan el va anar a buscar ja era massa tard.

De la seva vida privada, la poca que tenia, perquè la sensual i desinhibida Raffaella Carrà res tenia a veure amb la tímida, tendra i innocent Raffaella Pelloni, que portava una vida gairebé monacal entregada a la seva carrera, es donen algunes pinzellades que evidencien aquest fet. I és que les dues parelles sentimentals que va tenir, després d’un primer festeig juvenil amb un futbolista, van ser un productor de televisió italià, amb qui va fer grans programes, i un ballarí del seu cos de ball, que li va donar suport en la seva exigència per arribar a l’excel·lència en la seva feina i la va dirigir en projectes amb mà fèrria.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Programes mítics

Per Raffaella desfilen, així mateix, programes en què l’artista, conscient de la seva entrada en la maduresa, explota més la seva faceta com a presentadora. En són exemple el mític Pronto Raffaella, espai amb el qual a principis dels anys 80 es va convertir en la confident d’Itàlia, però que suposava tal implicació emocional que va abandonar per convertir-se en estrella internacional amb Buona sera Raffaella; a Hola Raffaella que es va presentar a TVE el 1992, i el Carràmba! Che sorpresa, de la RAI, en què feia sorpreses i facilitava trobades familiars. Precisament aquelles que –ironies de la vida– aquesta dona que va poder anar aconseguint el que es proposava al llarg de la seva vida, mai havia pogut protagonitzar. n