'Els que es queden': Una comèdia sublim

Fa uns anys l’estrena de Los que es queden hauria sigut un petit esdeveniment i, potser, una d’aquestes pel·lícules que creixien amb el boca a boca. Tant de bo, tot i que sigui a petitíssima escala, li passi alguna cosa així perquè és un dels films més perfectes, commovedors i humans que ha donat el cine recent. A més de ser obra d’un director, Alexander Payne, que no ha deixat de demostrar el gaire que sap de cine. Sap del dels altres i sap fer-ho, cosa que no és cap tonteria.

És una pel·lícula nadalenca, ambientada en els 70, sobre tres éssers ferits que han de passar un Nadal junts i sols al campus d’una escola. Són un professor ressentit (Paul Giamatti), un alumne rebel (Dominic Sessa) i la cuinera (Da’Vine Joy Randolph), una dona negra que viu un dol. És commovedor veure, en el dia d’avui, una comèdia tan humana i lluminosa (malgrat el dolor que la mou). Com ho és enfrontar-se a un film amb uns personatges creats amb tant amor (des del guió, des de les interpretacions) i capaç de parlar amb emoció genuïna i rebutjant el cinisme, de la possibilitat de la bondat.