‘El barco de Teseo’, la capsa misteriosa de J. J. Abrams que fica el lector en un laberint

El guionista, productor, director, actor, compositor i autor J. J. Abrams va dir una vegada en una xerrada TED que el millor exemple per explicar l’origen del seu amor pel misteri és una capsa que va comprar en una botiga de màgia fa dècades, que veu cada dia situada com està en una lleixa del seu despatx i que mai ha obert, perquè fer-ho suposaria desfer l’esperança en el prodigi. La seva idea és que, com més es coneguin els mecanismes, com més llum s’afegeixi a la capsa, menys fascinació provocarà.

Així que fa ara deu anys, quan Abrams ja s’havia coronat rei dels nerds, com a director en les franquícies ‘Star Trek’ i ‘Star Wars’, i sobretot, responsable de la sèrie ‘Perdidos’, aquell trencaclosques irresoluble que va tenir el món sencer en suspens durant sis anys sembrant misteris i extravagants indicis, va aparèixer en anglès la seva novel·la ‘El barco de Teseo’. Una capsa màgica en forma de novel·la.  

El llibre, un artefacte de producció complexa, estava concebut com un joc de pistes que, igual que aquella mítica sèrie, proposava als lectors un sender sembrat d’enigmes i que no pot ‘llegir-se –si és que aquest verb es pot utilitzar aquí– seguint el camí tradicional. Des de la seva aparició original el 2013, el llibre es va convertir en un bonic trofeu per a friquis i amants de les rareses, però també en un objecte de desig bibliòfil per triomfar entre els regals nadalencs. Aquí ha hagut de passar una dècada perquè un segell, en aquest cas Duomo, s’atrevís a abordar l’esforç editorial que suposa la seva traducció i la seva adaptació al castellà. 

Dir que el llibre és de J. J. Abrams contradiu les lleis tradicionals de l’autoria i requereix explicació. Perquè ell ha sigut el creador de la idea original i la seva concepció i ha actuat aquí, diguem que com un ‘bookrunner’, adaptació a l’escriptura del concepte de ‘showrunner’, el que en una sèrie de televisió es considera poc menys que l’autor tot i que ell no hagi escrit o dirigit els episodis. En aquest cas, qui ha escrit ‘executivament’ ‘El barco de Teseo’ és el poc conegut escriptor Doug Dorst, sempre sota la supervisió del primer.

Un projecte anomenat ‘S’

¿Què és el que es trobarà el lector quan compri el llibre? En primer lloc, com no podia ser de cap altra manera, una capsa. La capsa d’un projecte anomenat ‘S’ firmat per Abrams i Dorst amb un precinte que una vegada trencat revela un volum enquadernat en tela que és pròpiament ‘El barco de Teseo’, un vell llibre de pàgines groguenques publicat el 1949 a Nova York, escrit potser en txec i firmat per un tal V. M. Straka –un dels autors més influents del segle, segons se’ns informa en el pròleg, i de qui ningú coneix la identitat–, traduït a l’anglès amb abundants notes a peu de pàgina pel brasiler F. X. Caldeira. El que s’explica allà és la història d’un home atrapat en un barco misteriós amb una tripulació demoníaca, pura narració d’aventures. Però aquesta és només una de les pantalles que ha d’anar obrint el lector a través d’una estructura d’abisme, en la qual és fàcil perdre’s. I aquí la necessitat d’un lector actiu que lligui caps, decideixi camins de lectura i busqui respostes és imprescindible.

Perquè, a més, el llibre físic en mans del lector és un préstec no tornat de la biblioteca de la fictícia Pollard State University, amb el seu corresponent teixell, l’etiqueta identificativa del centre, i està profusament anotat per dos lectors, una estudiant i un professor del centre que utilitzen el llibre per comunicar-se entre si amb anotacions a mà als amples marges que deixen constància de totes les sospites que els desperta un llibre que no consideren gaire fiable i que es van multiplicant. I a això hi cal afegir que entre les seves pàgines es poden trobar fotos, retalls de diari, cartes, telegrames, postals i un mapa dibuixat en un tovalló, tots facsimilars, que ens van endinsant-se en el misteri, com feien els nàufrags de l’illa de ‘Perdidos’. 

Paradoxa filosòfica

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Igual que en aquella sèrie, que sembrava el seu camí, entre altres coses, de referències literàries –els protagonistes es deien Austen i Sawyer i es llegien o apareixien llibres com ‘Un altre pas de rosca’, ‘El senyor de les mosques’ i ‘Els germans Karamàzov’–, en el llibre es disparen les referències filosòfiques –i aquí també caldria recordar el memorable John Locke, personatge que compartia nom amb el filòsof empirista–, tot i que que, que ningú s’espanti, la intenció mai s’allunya de la novel·la popular. 

‘El barco de Teseo’, el seu títol, és també la denominació d’una vella paradoxa filosòfica recollida per Plutarc en el segle I en la qual es planteja si el que barco en el qual va tornar l’heroi continuava sent el mateix després que amb els anys s’haguessin reemplaçat tots els seus components. La novel·la juga també amb aquell dilema sobre la identitat, una vella preocupació d’Abrams, que va desenvolupar en aquella altra memorable sèrie, ‘Alias’: si hem canviat de pell, cabells, ungles i òrgans, ¿continuarem sent els mateixos al llarg del temps? És el vell dilema d’Heràclit: no només les aigües del riu es renoven amb el pas del temps, sinó que tu, el banyista, també ho fas. Amb tots aquests elements, el misteri Abrams està ja a disposició dels lectors. Només queda obrir la capsa.