Bertín Osborne, pare de l’any

Bertín Osborne, Ana Obregón i Fran Rivera han sigut els protagonistes d’una setmana d’allò més vintage. Com les modes, els personatges top de la coloraina sempre tornen. Alguns, això sí, traspuant una olor rància florida, com si haguessin passat les tres últimes dècades en el fons d’un armari sense naftalina ni càmfora.

"He decidit que no seré pare, no vull exercir de pare. Si es confirma que és meu, ajudaré", així anunciava Bertín Osborne via entrevista exclusiva a la revista Hola la seva decisió de no exercir la seva obligació amb el nadó que acaba de donar a llum la seva última parella reconeguda, Gabriela Guillén. El seu setè fill va néixer el 31 de desembre, gairebé coincidint amb la publicació de la revista. L’entrevista l’havia concedit pocs dies abans.

Als seus 69 anys ha tingut un fill amb una dona de 33 que descriu a la revista com "una noia formidable i molt decent", a l’estil Gracita Morales, vaja. "Vaig tenir amb ella una relació de poc temps i, un bon dia, em va dir que estava esperant un fill", prossegueix el cantant. Un pobríssim resum que desemboca en el "no em toca ser pare una altra vegada", com si això es pogués decidir, igual que tampoc podem decidir que ens toqui la loteria o deslliurar-se d’una malaltia. Escull no ser pare de la mateixa manera que tria els pantalons o el jersei que es posarà avui. Igual que va escollir no utilitzar protecció ni prendre precaucions perquè la seva parella no es quedés embarassada. Un tros d’home desbordant de testosterona com ell, li deixa aquesta responsabilitat a la dona, és clar, perquè cal perpetuar el patriarcat on els machitos es creuen amb el dret de disposar del cos d’una dona al seu aire. A més, pensa exigir una prova de paternitat a la seva exparella perquè "és un tema que cal ratificar perquè, si no, després, hi ha problemes. I si es confirma que és meu, soc un individu responsable i em faré càrrec del que m’hagi de fer càrrec". Bé, que s’alliberarà de totes les seves responsabilitats pagant la quantitat de diners que sigui necessària. Així, tal qual. Sense remordiments. Una falsa cavallerositat que ens recorda uns temps dignes de ser oblidats, on la masculinitat hegemònica campava als seus aires.

Un tema molt complex

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

¿Però tenen els homes el dret a decidir si volen ser pares o no? El dret d’una dona a avortar i el dret d’un home a rebutjar la paternitat no seran mai equivalents. ¿Si la dona decideix tirar endavant un embaràs i es converteix en mare, l’home ha de tenir el dret a decidir si assumeix els drets i responsabilitats jurídiques que comporta ser pare? El tema és molt complex. Les Mamarazzis pensem que si els dos pares van ser responsables de la concepció del nen, tots dos, també, han d’assumir de la mateixa manera la responsabilitat d’aquest quan neixi. Tristament, ens oblidem sempre del dret del nen a ser estimat, cuidat i respectat. Esperem que el temps ens jugui a favor i posi les coses al seu lloc.

L’allau de reflexions i crítiques que ha rebut Bertín Osborne per les seves declaracions per a la revista Hola evidencien una realitat: la impunitat de què han gaudit molts personatges del cor "per ser vos qui sou" va arribant a la seva fi. Toca reeducar-se, desconstruir-se i reinventar-se. Com a tots. Anem per bon camí.