Natalia Osipova: "Ara una ballarina pot seguir fins als 50"

Natalia Osipova (Moscou, 1986), la gran estrella del Royal Ballet, ve per primera vegada a Barcelona amb la seva pròpia companyia, Bloom Dance Project, creada amb el seu marit, el també ballarí i coreògraf Jason Kittelberger. L’aclamada ballarina russa s’exhibirà durant tres nits al Teatre Coliseum amb l’espectacle Force of nature. L’obra es va estrenar a l’emblemàtic City Center de Nova York el gener del 2023. Un any més tard, Osipova i la seva companyia traslladen aquest espectacle a Barcelona en la que, per ara, serà l’única parada de la gira a tot Espanya.

¿Què inclou el repertori?

Evidentment hi ha obres clàssiques en el programa, perquè és el que la gent vol veure. Hi haurà un pas a dos de Corsari de Marius Petitpa, que és molt dinàmic, en què ballaré amb Giorgi Potskhixvili, recentment promogut a ballarí principal del Dutch National Ballet, que aviat serà una gran estrella, que balla per primera vegada a Barcelona. Té una fantàstica energia i carisma. Els seus salts i girs són impressionants. També està previst el seu famós solo de La mort del cigne, una peça molt famosa amb música de Saint-Saëns i potser farem una peça que Alexei Ratmanski va crear per a mi, Valse Triste.

¿També hi haurà alguna cosa de neoclàssic i dansa contemporània en el seu espectacle?

Per descomptat. Inclouré una obra de Roy Assaf, coreògraf de qui soc gran fan, Six years later. Es tracta d’una peça molt bonica i molt dramàtica que ballo amb el meu marit. És una obra que parla d’una parella en crisi. Ens encanta ballar-la junts. I també faré un nou duet, d’un altre coreògraf israelià. M’encanta Ohad Naharin i és una duo que segueix el seu estil de dansa . És del jove coreògraf Shahar Binyamini, que va ser ballarí de Batsheva Dance Company. Es tracta d’un estil molt diferent del que estic acostumada i ballaré amb Joseph Kudra.

¿Hi haurà més sorpreses en el seu espectacle?

Hi haurà una segona premiere creada per mi mateixa i Jason amb música de Txaikovski de l’obra de La bella dorment, en la qual s’indaga en el somni d’Aurora amb el príncep. No és una peça completament clàssica, però treu partit dels meus recursos en el ballet. I estarà amb nosaltres en l’espectacle de Barcelona Daria Pavlenko, gran ballarina russa del teatre Mariinski que va passar a ballar amb la companyia de Pina Bausch i té una maduresa extraordinària i continua ballant més enllà dels 40 anys.

Com vostè, ella s’ha passat a la contemporània. Però vostè continua ballant clàssic.

Abans als 35 o 37 màxim t’havies de retirar. Ara és diferent. Si estàs bé i vols continuar ballant, pots. Les vitamines, el pilates i la fisioteràpia hi ajuden. Si tens força i energia pots seguir fins als 50. Has de proposar-t’ho i treballar molt. Sens dubte, no ballaràs rols com el de Julieta, però hi ha tantes coreografies i material que la teva carrera pot seguir.

Tamara Rojo ho va demostrar al Gran Teatre del Liceu ballant la Giselle d’Akram Khan.

¡Exacte! Tamara es va passar a la direcció i actualment està al capdavant del San Francisco Ballet, però si volgués podria continuar ballant. L’important és no tenir lesions i mantenir la disciplina.

¿Quins canvis aprecia en la seva manera de ballar des dels seus començaments fins avui?

Quan comences estàs molt influïda pel que et diuen, però a mesura que et desenvolupes com a ballarina vas trobant la teva pròpia veu. Després d’interpretar tantes obres, descobrir tants coreògrafs i treballar a molts teatres sé el que vull. La dansa és molt més que fer abrabesques perfectes, lluir preciosa i impressionant. La dansa és amplísima i m’encanta la contemporània i el tango.

¿Se sent a gust amb la dansa contemporània?

No soc la millor ballarina contemporània, perquè vinc de la clàssica, però no ho faig malament. Intento fer-ho sempre tan bé com puc i he evolucionat. Me n’adono quan miro vídeos de fa sis anys. Una ballarina clàssica no es mou igual que una de contemporània.

¿Quina és la principal diferència?

En la dansa contemporània hi ha estils molt diferents. La fluïdesa de les peces de Sidi Larbi no té res a veure amb l’estil Gaga d’Ohad Naharin o de Jiri Killian. Aquest últim és més acadèmic.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Per cert, ¿com sorgeixen les peces que firmen conjuntament amb el seu marit Jason Kittelberger?

Ell té més experiència coreografiant el moviment. Jo em centro més en les idees de la peça, la part narrativa i la música.