Perseguits per ser gais

"Llàgrima. Perquè no vaig poder evitar plorar al fer aquesta pàgina", hi escriu la dibuixant aragonesa Marina Velasco (1997). S’hi veuen dos joves homosexuals abraçats en una cel·la durant el franquisme. Un és l’Arnau, l’altre, un nòvio amb qui va quedar a Barcelona el 1970. Dos policies els van veure besar-se i els van detenir. "Del que va passar quan ens van posar al furgó prefereixo no parlar...", li confessa avui. Fins fa deu anys i després d’anar a teràpia no va poder acceptar el que va passar aquell dia. La seva família el va repudiar i el va enviar a Anglaterra per "redreçar-lo". La seva és una de les sis històries reals que visibilitza la il·lustradora a Que no se olvide (Premi Fnac - Salamandra Graphic 2023), el seu debut al còmic, un fresc de testimonis del que ha significat en l’últim segle formar part de la comunitat LGTBIQ+ a Espanya. Un títol que se suma al recent Que el fin del mundo nos encuentre bailando (La Cúpula), en què el veterà dibuixant barceloní Sebas Martín (1961) aparca la seva habitual historieta costumista i contemporània de temàtica gai per explicar una història d’amor entre dos homes a la convulsa Barcelona del 1935 i en els mesos previs a la Guerra Civil.

"S’ha parlat molt de la repressió en la dictadura, però hi ha uns llimbs sobre com era durant la Segona República –apunta Martín–. Sembla que tothom era molt d’esquerres però hi havia molt masclisme i, tot i que ser homosexual o lesbiana no estava penat, sí que els detenien per escàndol públic. A més, els comunistes i anarquistes consideraven l’homosexualitat com un vici burgès. I per als de dretes, si eres obrer i gai, pecaves per viciós i pervertidor".

Martín compon un documentat relat sobre el Tomás, jove i humil oficinista al llavors barri obrer del Poblenou, que encara no ha sortit de l’armari i s’enamora del Basilio, treballador i boxejador avesat a la Barcelona canalla i nocturna del Barri Xino i el Paral·lel. Personatge, aquest, basat en un amic d’un oncle de l’historietista; les seves anècdotes de primera mà el van ajudar a compondre la història.

També de la història familiar pren la llavor el còmic de Velasco. "La meva tia àvia va tenir tota la vida una amiga. Era un secret a crits, però en les reunions familiars mai es va dir obertament que eren parella. No volia que s’oblidessin les històries dels que es van veure obligats a callar i amagar-se per temor de les conseqüències, que no tenien referents i veien que en els llibres de ,edicina l’homosexualitat era una malaltia que calia tractar amb electroxocs. Gent que he entrevistat encara avui vol mantenir l’anonimat".

Alguns dels seus testimonis van patir teràpies de conversió controlats per l’Església per curar l’homosexualitat. "Van continuar existint –denuncia–. És un retrocés enorme que Ayuso elimini la seva prohibició i derogui part de les lleis LGTBI a Madrid".

Llei de ganduls i facinerosos

Sobre això apunta Martín: "En alguns carrers de Madrid t’amenacen i et diuen ‘maricon de merda, torna a Chueca o Malasaña’. Els gais més grans avisem els joves que ha costat moltíssim aconseguir els drets que tenen avui i que és molt fàcil perdre’ls. Sempre hi ha hagut homòfobs i hem patit agressions, però ara, amb Vox i el PP, se senten legitimats i estan a l’ordre del dia. I veus barbaritats a Rússia, als països àrabs, a l’Argentina... Fa pànic aquesta onada d’odi generalitzada. No es pot baixar mai la guàrdia".

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

"Tot i que les coses han millorat, en els últims anys el discurs d’odi ha anat a més –coincideix Velasco–. Encara hi ha gent que mira malament dues noies agafades de la mà. I tens por quan veus que et venen a buscar".

El relat de Martín acaba just abans del cop d’estat del 1936. Ara escriu una continuació. "Per imaginar què els passaria durant la guerra i la dictadura". Els dos còmics recorden que, tot i que no va ser fins al 1954 que Franco va formalitzar la persecució de l’homosexualitat al modificar la llei de ganduls i facinerosos, abans els gais ja eren objecte de "maltractaments, vexacions i detencions arbitràries per part de la policia i els grups falangistes" i podien acabar en treballs forçats.