La dona més rica (i discreta) del món

Li agrada tocar el piano diverses hores al dia i ha escrit dos llibres: una genealogia dels déus grecs i un estudi exhaustiu de la Bíblia publicat en cinc volums. Ultradiscreta, aliena als grans fastos, casada amb un executiu net d’un rabí assassinat a Auschwitz i mare de dos fills que ha educat en el judaisme, poc se sap de Françoise Bettencourt-Meyers, la dona més rica del món que fa uns dies va traspassar el llindar dels 100.000 milions de dòlars, i es va convertir en la primera dona a amassar tants diners, segons Bloomberg.

Però darrere de la tretzena fortuna més gran del planeta batega una història d’enfrontament familiar i un dels escàndols amb més repercussió durant la presidència de Nicolas Sarkozy. La sèrie de Netflix El caso Bettencourt: El escándalo de la mujer más rica del mundo recupera un dels affaires que van fer córrer més rius de tinta a França a principis de la dècada passada. L’exitós documental té el mèrit de divulgar aquest cas tentacular –des del familiar fins al polític, passant pel frau fiscal– sobre la seva mare, Lilianne Bettencourt, la riquíssima propietària de L’Oréal que va morir als 94 anys durant la matinada del 21 de setembre del 2017.

En l’epicentre de l’affaire se situen els àudios de les converses entre Bettencourt i els seus consellers. Pascal Bonnefoy, majordom de la llavors dona més rica de França –i també del món en el moment de la seva mort–, va gravar de manera clandestina entre el 2009 i el 2010 les reunions entre l’anciana empresària i la seva cort d’assessors i cortesans. La seva filla Françoise els acusava de ser uns "voltors" i voler aprofitar-se de la immensa fortuna de la seva mare. Els diners sortien pels porus de la mansió de l’hereva de L’Oréal a Neuilly-sud-Seine (París), on els jardiners i treballadors domèstics rebien salaris dignes d’un metge.

Va ser, curiosament, l’entorn de la mateixa Françoise el que va donar a la premsa el 2010 aquests àudios. Ho va fer amb l’objecte de venjar-se del fotògraf i escriptor François-Marie Banier. Aquest dandi homosexual s’havia dedicat durant anys a entretenir, festejar i aconsellar inversions artístiques a la seva mare Lilianne a canvi de regals milionaris. La gelosia, rancors i el temor que s’apoderés d’una part de les riqueses dels Bettencourt van fer que la filla Françoise denunciés el fotògraf el 2007 per un "abús de debilitat".

Escàndol polític i financer

No obstant, aquest conflicte familiar va desembocar en un escàndol polític i financer a partir del 2010. El prestigiós digital Mediapart i la revista Le Point van revelar a mitjans d’aquell any el contingut d’aquestes converses a la mansió Bettencourt. Van mostrar el pitjor rostre de les elits econòmiques en un moment en què encara supuraven les ferides per la crisi del 2008. En aquests àudios, es parlava sense embuts de pràctiques de frau fiscal. També es donava a entendre que havien finançat de manera il·legal les campanyes del conservador Nicolas Sarkozy, que abans de ser president i ministre havia exercit com a alcalde de Neuilly. És a dir, coneixia des de feia molt temps els Bettencourt.

Aquest escàndol va convertir Lilianne Bettencourt en una de les empresàries més controvertides i conegudes a França –amb una descarnada, però versemblant, caricatura als Guinyols de Canal+– i va provocar un gir copernicà en el perfil fins aleshores més aviat discret de l’hereva de L’Oréal. Nascuda el 1922 a París, Lilianne va deure bona part de la seva fortuna al seu pare Eugène Schueller, el fundador de l’exitosa empresa de xampús i tints de cabells. Del costat patern, també va heretar una part ombrívola. El seu progenitor va sentir en el període d’entreguerres fascinació pel nacionalsocialisme i va finançar milícies d’ultradreta, com La Cagoule o el Comitè Secret d’Acció Revolucionària.

Tot i que va formar part del consell d’administració de L’Oréal fins als 90 anys, Lilianne Bettencourt no es va encarregar de les tasques de direcció de la multinacional, que va delegar en el director François Dalle. Durant dècades –i això també es va deure als valors patriarcals de l’època–, va ser més aviat coneguda per ser la dona del polític André Bettencourt. El seu marit va exercir com a ministre durant les presidències de Charles de Gaulle i Georges Pompidou.

Aquest paper públic aparentment secundari va canviar de manera radical a partir de l’escàndol que va marcar els últims 10 anys de vida de Lilianne Bettencourt. A partir dels àudios, i altres informacions a posteriori, es va saber que tenia 12 comptes en paradisos fiscals, com Suïssa i Singapur. Gràcies a això, va evadir prop de 100 milions d’euros al fisc francès. Un presumpte delicte que va aconseguir solucionar amb un simple ajust fiscal i un acord amb Hisenda per la mateixa quantitat. El 2011, de fet, un grup d’experts va establir que l’anciana empresària patia "una demència mixta" i Alzheimer, cosa que va fer que aparegués davant la justícia més com una víctima que una responsable d’aquest escàndol.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Les revelacions de l’affaire Bettencourt van esquitxar fins i tot l’Elisi. A més dels àudios, diversos treballadors de l’anciana empresària van parlar de les visites de Sarkozy al seu domicili a Neuilly-sur-Seine. El seu comptable personal Claire Thibout va assegurar a la premsa que el matrimoni Bettencourt havia finançat il·legalment la campanya del dirigent conservador a través d’Éric Woerth, que després va ser el seu ministre d’Hisenda i actualment exerceix com a diputat de la coalició del president Emmanuel Macron. Jutges d’instrucció van privilegiar aquesta pista. Van imputar el 2013 Sarkozy i Woerth per un suposat "abús de debilitat" de l’anciana empresària. Finalment, no van trobar pistes que demostressin aquestes sospites. Sarkozy no va arribar a ser jutjat i a Woerth el van absoldre el 2015. En canvi, el tribunal de Bordeus sí que va condemnar a penes de presó Patrice Maistre, encarregat de gestionar la fortuna de Bettencourt, i el fotògraf François-Marie Banier. Pocs anys després, van aconseguir resoldre aquestes penes a través d’un acord amb Françoise Bettencourt.

A causa de la seva condició de filla única, va heretar la immensa fortuna de la seva mare la tardor del 2017 i es va convertir de facto en la dona més rica del món i en la primera en aconseguir un patrimoni tan cabalós. I malgrat les xifres astronòmiques, ha aconseguit fer-ho passant desapercebuda davant l’opinió pública. Almenys de moment.